20
d'agost
de
2023, 12:00
Actualitzat:
22
d'agost,
18:55h
Acostumat a les majories absolutes, Alberto Núñez Feijóo encara no ha digerit que la victòria en escons del 23-J es pot convertir en el principi del final d'una carrera política predestinada a la Moncloa. Aquesta setmana, assegut per primera vegada al seu escó del Congrés dels Diputats, va tastar el sabor d'una derrota doble. Perquè va veure com Pedro Sánchez -nova exhibició de resistència i habilitat per resoldre negociacions al límit- aconseguia certificar una majoria progressista a la mesa del Congrés, i perquè constatava que la relació amb Vox s'havia esberlat. Els dos elements constitueixen, de fet, la base de la solitud del líder del PP.
Que Sánchez triomfés -gràcies als vots d'ERC i Junts- situar Francina Armengol com a presidenta del Congrés i que, de retruc, el PSOE i Sumar tinguin majoria a la mesa constitueix molt més que una victòria parlamentària. Suposa, a banda de controlar la mesa -amb tot el que això implica-, evidenciar que el president espanyol en funcions disposa de més suports que Feijóo per sotmetre's a la investidura. El líder conservador, quan es vegi dimarts amb el rei en la ronda de consultes habitual de l'inici de la legislatura, només podrà brandar 139 escons, que són els que sumen el PP, UPN i el diputat -clau els propers quatre anys- de Coalició Canària.
Per què només en té 139, si el bloc de la dreta i l'extrema en sumava 171 la nit electoral? Doncs perquè Vox va decidir fer costat a Ignacio Gil Lázaro, el seu candidat per entrar a la mesa del Congrés i exdiputat del PP. La formació de Santiago Abascal, en veure que Feijóo no estava disposat a cedir cap espai a l'òrgan rector de la cambra, va emetre el vot per a Gil Lázaro sense avisar prèviament el PP. El seu líder s'ho mirava tot amb una barreja d'estoicisme i incredulitat, acompanyat de Cuca Gamarra -a qui no va aconseguir situar com a presidenta del Congrés- i visites puntuals d'Elías Bendodo, número tres del partit i peça clau des que va arribar a Génova.
El dia anterior, Feijóo encara insistia que no tenia dubtes que el rei Felip VIli encarregaria la investidura com a guanyador de les eleccions, tot i que aquest precepte -que el vencedor en vots i escons hagi de ser l'escollit pel monarca- no apareix en cap normativa. Vox, que s'havia inclinat per cedir els vots al candidat del PP per bloquejar l'arribada de Sánchez a la Moncloa acompanyat dels socis independentistes, ha advertit en les últimes hores que no està disposat a "regalar" suports ni a aguantar "ofenses" per part dels seus companys de bloc de dretes.
El cert, en tot cas, és que Feijóo és presoner de la relació de dependència institucional que ha desplegat amb l'extrema dreta. Els pactes en diverses comunitats -els més icònics són dels del País Valencià i les Balears, tant per la rapidesa com pel contingut- i ajuntaments han situat Vox com a únic aliat possible del PP. "Està més aïllat que mai", sostenia aquest dimecres Sánchez en la reunió amb els diputats prèvia a la constitució del Congrés. Feijóo, a diferència de Pablo Casado, no només ha guanyat les eleccions, sinó que ha fet que Vox perdés 19 escons mentre sabia recuperar una part de l'electorat que, en el seu dia, havia anat a Ciutadans.
Però el triomf ha estat insuficient i la digestió, pesada. Es traslladarà al partit la solitud de Feijóo al Congrés? Amb la repetició electoral com a escenari probable, res indica que hi hagi d'haver un canvi de cap de cartell. Però què passaria si, en una nova cita amb les urnes, el líder del PP no se'n sortís, ja fos en solitari o acompanyat de Vox? Aquí sí que s'obriria el meló de la successió, amb Isabel Díaz Ayuso picant a la porta des de la baronia madrilenya. La solidesa que es va intentar transmetre del líder gallec, fortificada amb enquestes que no s'han complert i pactes amb l'extrema dreta que han ajudat el PSOE, s'ha esfumat amb menys d'un any.
Que Sánchez triomfés -gràcies als vots d'ERC i Junts- situar Francina Armengol com a presidenta del Congrés i que, de retruc, el PSOE i Sumar tinguin majoria a la mesa constitueix molt més que una victòria parlamentària. Suposa, a banda de controlar la mesa -amb tot el que això implica-, evidenciar que el president espanyol en funcions disposa de més suports que Feijóo per sotmetre's a la investidura. El líder conservador, quan es vegi dimarts amb el rei en la ronda de consultes habitual de l'inici de la legislatura, només podrà brandar 139 escons, que són els que sumen el PP, UPN i el diputat -clau els propers quatre anys- de Coalició Canària.
Per què només en té 139, si el bloc de la dreta i l'extrema en sumava 171 la nit electoral? Doncs perquè Vox va decidir fer costat a Ignacio Gil Lázaro, el seu candidat per entrar a la mesa del Congrés i exdiputat del PP. La formació de Santiago Abascal, en veure que Feijóo no estava disposat a cedir cap espai a l'òrgan rector de la cambra, va emetre el vot per a Gil Lázaro sense avisar prèviament el PP. El seu líder s'ho mirava tot amb una barreja d'estoicisme i incredulitat, acompanyat de Cuca Gamarra -a qui no va aconseguir situar com a presidenta del Congrés- i visites puntuals d'Elías Bendodo, número tres del partit i peça clau des que va arribar a Génova.
Alberto Núñez Feijóo, en una imatge d'arxiu. Foto: Hugo Fernández
El dia anterior, Feijóo encara insistia que no tenia dubtes que el rei Felip VIli encarregaria la investidura com a guanyador de les eleccions, tot i que aquest precepte -que el vencedor en vots i escons hagi de ser l'escollit pel monarca- no apareix en cap normativa. Vox, que s'havia inclinat per cedir els vots al candidat del PP per bloquejar l'arribada de Sánchez a la Moncloa acompanyat dels socis independentistes, ha advertit en les últimes hores que no està disposat a "regalar" suports ni a aguantar "ofenses" per part dels seus companys de bloc de dretes.
El cert, en tot cas, és que Feijóo és presoner de la relació de dependència institucional que ha desplegat amb l'extrema dreta. Els pactes en diverses comunitats -els més icònics són dels del País Valencià i les Balears, tant per la rapidesa com pel contingut- i ajuntaments han situat Vox com a únic aliat possible del PP. "Està més aïllat que mai", sostenia aquest dimecres Sánchez en la reunió amb els diputats prèvia a la constitució del Congrés. Feijóo, a diferència de Pablo Casado, no només ha guanyat les eleccions, sinó que ha fet que Vox perdés 19 escons mentre sabia recuperar una part de l'electorat que, en el seu dia, havia anat a Ciutadans.
Però el triomf ha estat insuficient i la digestió, pesada. Es traslladarà al partit la solitud de Feijóo al Congrés? Amb la repetició electoral com a escenari probable, res indica que hi hagi d'haver un canvi de cap de cartell. Però què passaria si, en una nova cita amb les urnes, el líder del PP no se'n sortís, ja fos en solitari o acompanyat de Vox? Aquí sí que s'obriria el meló de la successió, amb Isabel Díaz Ayuso picant a la porta des de la baronia madrilenya. La solidesa que es va intentar transmetre del líder gallec, fortificada amb enquestes que no s'han complert i pactes amb l'extrema dreta que han ajudat el PSOE, s'ha esfumat amb menys d'un any.