Vox dirigirà l'Oficina de Garanties de la Llibertat Lingüística de les Illes Balears

El nou organisme, que substituirà l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, començarà a caminar el setembre amb l'objectiu de fomentar la protecció "tant del castellà com del català"

Gabriel Le Senne, president del Parlament de les Illes Balears.
Gabriel Le Senne, president del Parlament de les Illes Balears. | EP
11 d'agost de 2023, 14:25
Actualitzat: 14:28h
Diversos dels acords pel qual Vox va permetre la investidura de la popular Marga Prohens a les Illes Balears buscaven aniquilar la llengua catalana. El focus es va posar principalment en el sistema educatiu, però la dreta té l'objectiu d'arribar a tants segments de la societat com sigui possible. Després de l'estiu, començarà a caminar una de les qüestions pactades entre el PP i els ultres, l'Oficina de Garanties de la Llibertat Lingüística, que serà presidida per l'extrema dreta, segons han avançat diversos mitjans locals. 

Es començarà a gestar el mes de setembre, però no podrà començar a funcionar fins al mes de gener, una vegada entrin en vigor els nous pressupostos i s'assignin els recursos necessaris a l'òrgan. Amb aquesta decisió, desapareix l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics. En l'acord entre el PP i Vox, és el punt 58 el que fa referència a aquesta qüestió. Els dos partits consideren que l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics ha servit com "instrument de l'exclusió del castellà i la imposició lingüística", i plantegen el nou organisme com una eina per "fomentar la protecció tant del castellà com del català i les modalitats lingüístiques de les diferents illes". 

En les últimes setmanes ja s'han produït episodis similars. Just ara fa un mes, la nova consellera de Salut del govern balear, Manuela García, anunciava que el català passaria de ser requisit a mèrit en la contractació dels sanitaris. I aquestes són només algunes de les decisions. En el pacte entre les dues formacions hi ha 110 punts programàtics, entre els quals s'inclou reforçar la "inspecció educativa" per assegurar que no hi ha "intromissions ideològiques" a les aules. A banda, també plantegen modificar la llei que garanteix l'ús del català com a única llengua en les comunicacions externes i internes de l'administració pública balear per evitar, segons asseguren, que "s'impedeixi el bilingüisme i la llibertat de llengua".