06
de setembre
de
2023, 19:40
Actualitzat:
20:44h
"El moment aconsella una mediació, una mediació que ha de ser internacional perquè sigui eficaç". Són paraules de Carles Puigdemont dirigides al govern espanyol. Podria haver-les pronunciat dimarts, a Brussel·les, en la conferència per detallar les condicions per negociar la investidura de Pedro Sánchez, però són del 2 d'octubre de 2017, en el moment àlgid del procés, després de les càrregues policials del referèndum i quan faltaven pocs dies per la declaració d'independència. La demanda d'una figura que actuï de mediador o relator és recurrent en l'independentisme i sempre ha incomodat l'Estat, reticent a incorporar agents de fiscalització externa per a un assumpte "intern" i, en el cas concret, a una negociació entre dos partits per a una investidura.
Puigdemont, al centre del tauler polític per les necessitats del PSOE, ha tornat a posar sobre la taula aquesta petició per contribuir a crear un clima de confiança per obrir oficialment les converses. Se suma a la demanda d'amnistia, complicada d'aconseguir abans d'una eventual investidura, i al reconeixement de l'independentisme com a actor legítim, més senzilla de satisfer. Fonts del PSOE mantenen el silenci i insisteixen que ara li toca provar-ho a Alberto Núñez Feijóo, el 26 de setembre. Des de la Moncloa, se situen als "antípodes" de les demandes de Puigdemont, però no veuen impossible arribar a acords. El debat s'ha centrat en l'amnistia, però la dificultat de trobar un mediador, una petició que ha quedat eclipsada, afegeix complexitat a les negociacions i encareix el preu a Sánchez.
Qui podria tenir aquest paper? En els darrers anys, de manera oficiosa, alguns noms han mirat d'ajudar a acostar posicions. El lehendakari Iñígo Urkullu ho va intentar el 2017. En els darrers mesos, l'exdirigent d'Unides Podem Jaume Asens ha treballat per acostar posicions entre Sumar i Junts. El mecanisme que planteja ara Puigdemont és diferent, i ha de permetre acompanyar les converses entre Junts i el PSOE en un context de falta total de confiança. La posició de màxims dels independentistes és que la mediació sigui internacional. Veus de Junts posen l'exemple, en aquest sentit, del Centre Carter, amb qui Puigdemont es va reunir l'abril de 2017, o la Fundació Henri Dunant, que va ajudar en les converses entre el govern espanyol i ETA. També podria ser algun perfil individual i al marge del conflicte entre Catalunya i Espanya. El 2018, Puigdemont va posar sobre la taula el nom de Donald Tusk.
La voluntat independentista és que aquesta mediació permeti una verificació "externa", que no quedi reduïda a una comissió formada pels dos partits, i que tingui continuïtat durant la legislatura. "Si volen, es pot trobar", apunten fonts dels juntaires. També que contribueixi a internacionalitzar el conflicte amb l'Estat, un dels objectius que ha guiat l'actuació de Puigdemont a l'exili. El dubte és fins a quin punt estarà disposat a cedir el PSOE en aquesta carpeta. Jaume Asens, negociador de Sumar i un dels artífexs de la trobada amb Yolanda Díaz el dia abans de la conferència de Puigdemont, veu "difícilment assumible" incorporar un relator internacional a les converses. "És més propi de conflictes armats i processos de pau, això no deixa de ser una negociació entre partits", ha dit a Els Matins de TV3.
El Govern de Quim Torra plantejava "relators de perfil internacional" en el marc d'una taula de diàleg entre partits catalans i estatals, o bé perfils que no tinguessin interessos en el conflicte. El PSOE va arribar a avalar aquesta figura, entesa no com un "mediador internacional" sinó com algú que "ajudés a treballar". Finalment, les converses van embarrancar. El govern espanyol va rebutjar incorporar el relator, i ERC i el PDECat van tombar els pressupostos, cosa que va precipitar la convocatòria d'eleccions.
El caràcter "internacional" del mediador és un dels elements que ha dificulta l'entesa entre la Moncloa i l'independentisme en els últims anys. S'han creat mecanismes de seguiment de les negociacions i de compliment dels acords, però interns. En la constitució de la taula de diàleg de l'any 2020, Junts va plantejar la necessitat d'un relator, però ERC va prioritzar arrencar les converses amb el govern espanyol amb "mecanismes propis" per garantir el compliment dels acords. Ara, sis anys després de l'1-O, la figura del mediador és una condició de Junts -necessària però eclipsada per l'amnistia- per començar a negociar amb el PSOE.
Puigdemont, al centre del tauler polític per les necessitats del PSOE, ha tornat a posar sobre la taula aquesta petició per contribuir a crear un clima de confiança per obrir oficialment les converses. Se suma a la demanda d'amnistia, complicada d'aconseguir abans d'una eventual investidura, i al reconeixement de l'independentisme com a actor legítim, més senzilla de satisfer. Fonts del PSOE mantenen el silenci i insisteixen que ara li toca provar-ho a Alberto Núñez Feijóo, el 26 de setembre. Des de la Moncloa, se situen als "antípodes" de les demandes de Puigdemont, però no veuen impossible arribar a acords. El debat s'ha centrat en l'amnistia, però la dificultat de trobar un mediador, una petició que ha quedat eclipsada, afegeix complexitat a les negociacions i encareix el preu a Sánchez.
Qui podria tenir aquest paper? En els darrers anys, de manera oficiosa, alguns noms han mirat d'ajudar a acostar posicions. El lehendakari Iñígo Urkullu ho va intentar el 2017. En els darrers mesos, l'exdirigent d'Unides Podem Jaume Asens ha treballat per acostar posicions entre Sumar i Junts. El mecanisme que planteja ara Puigdemont és diferent, i ha de permetre acompanyar les converses entre Junts i el PSOE en un context de falta total de confiança. La posició de màxims dels independentistes és que la mediació sigui internacional. Veus de Junts posen l'exemple, en aquest sentit, del Centre Carter, amb qui Puigdemont es va reunir l'abril de 2017, o la Fundació Henri Dunant, que va ajudar en les converses entre el govern espanyol i ETA. També podria ser algun perfil individual i al marge del conflicte entre Catalunya i Espanya. El 2018, Puigdemont va posar sobre la taula el nom de Donald Tusk.
La voluntat independentista és que aquesta mediació permeti una verificació "externa", que no quedi reduïda a una comissió formada pels dos partits, i que tingui continuïtat durant la legislatura. "Si volen, es pot trobar", apunten fonts dels juntaires. També que contribueixi a internacionalitzar el conflicte amb l'Estat, un dels objectius que ha guiat l'actuació de Puigdemont a l'exili. El dubte és fins a quin punt estarà disposat a cedir el PSOE en aquesta carpeta. Jaume Asens, negociador de Sumar i un dels artífexs de la trobada amb Yolanda Díaz el dia abans de la conferència de Puigdemont, veu "difícilment assumible" incorporar un relator internacional a les converses. "És més propi de conflictes armats i processos de pau, això no deixa de ser una negociació entre partits", ha dit a Els Matins de TV3.
Una demanda que ve de lluny
La demanda d'incorporar un relator -internacional o no- a les negociacions amb l'Estat ve de lluny i sempre ha topat amb un "no", vingui del PP o vingui del PSOE. Ho demanava l'independentisme l'any 2017 per canalitzar les converses amb Mariano Rajoy i ho torna a demanar ara Junts per afrontar la investidura. En aquests sis anys, la petició s'ha posat sobre la taula en diverses ocasions. Puigdemont ho va tornar a plantejar el 2018 amb Tusk i també es va posar sobre la taula l'any 2019, per fer seguiment del diàleg entre la Generalitat i l'Estat, però no va reeixir.El Govern de Quim Torra plantejava "relators de perfil internacional" en el marc d'una taula de diàleg entre partits catalans i estatals, o bé perfils que no tinguessin interessos en el conflicte. El PSOE va arribar a avalar aquesta figura, entesa no com un "mediador internacional" sinó com algú que "ajudés a treballar". Finalment, les converses van embarrancar. El govern espanyol va rebutjar incorporar el relator, i ERC i el PDECat van tombar els pressupostos, cosa que va precipitar la convocatòria d'eleccions.
El caràcter "internacional" del mediador és un dels elements que ha dificulta l'entesa entre la Moncloa i l'independentisme en els últims anys. S'han creat mecanismes de seguiment de les negociacions i de compliment dels acords, però interns. En la constitució de la taula de diàleg de l'any 2020, Junts va plantejar la necessitat d'un relator, però ERC va prioritzar arrencar les converses amb el govern espanyol amb "mecanismes propis" per garantir el compliment dels acords. Ara, sis anys després de l'1-O, la figura del mediador és una condició de Junts -necessària però eclipsada per l'amnistia- per començar a negociar amb el PSOE.