"Mantinc contacte amb Carles Puigdemont, per molt que la relació més estreta amb els exiliats sigui amb Toni Comín". Jaume Asens (Barcelona, 1972) deia aquesta frase en una entrevista amb Nació el 28 d'octubre del 2018, just un any després de la declaració d'independència fallida. Un any després que ajudés el seu amic Comín, en aquell moment conseller de Salut del Govern de la Generalitat, a dissenyar el trajecte cap a Bèlgica. No només acompanyant-lo en l'adeu físic de Catalunya, també recomanant-li el consell professional de Gonzalo Boye, que s'acabaria convertint en l'advocat de Puigdemont. La tria del destí i els primers argumentaris jurídics que van manejar l'exconseller i l'expresident tenien la firma d'Asens i Boye, que en els últims dies d'octubre del 2017 disposaven de més informació sobre la ubicació de membres del Govern que d'altres companys d'executiu.
"Asens els va ajudar a marxar i ara els hauria de fer tornar". La frase, més enginyosa que profètica, és d'un dirigent dels comuns coneixedor del missatge que va difondre dilluns Sumar, quan va transmetre que l'exdiputat al Congrés tenia l'encàrrec de negociar amb Puigdemont un eventual abstenció de Junts a la investidura de Pedro Sánchez. Certament, Asens pot exercir la funció d'explorar escenaris -que, per força, requeriran contrapartides polítiques per a Waterloo i Junts-, però el moviment públic de dilluns s'explica per la voluntat de Sumar de mostrar que es pot implicar en les converses, encara que el pes l'hagi de portar el PSOE. D'aquí que Yolanda Díaz contactés amb l'expresident del grup parlamentari d'Unides Podem poques hores després de la nit electoral per demanar-li la seva implicació.
Asens està ben connectat amb Waterloo. No només per l'amistat amb Comín -amb qui va parlar després de l'escrutini del 23-J- sinó perquè és una figura respectada per Puigdemont, en termes polítics i intel·lectuals. Una relació que amb Oriol Junqueras no és tan fluïda, ni ara ni en els dies més tensos del procés o la repressió judicial patida pels dirigents independentistes. Tot i que Asens era el vincle que va materialitzar la visita de Pablo Iglesias a Junqueras quan el líder d'ERC estava empresonat i també va fer de nexe en les converses telefòniques puntuals de l'exvicepresident espanyol amb l'expresident de la Generalitat, existeix més complicitat personal amb l'entorn de Puigdemont. Aquesta relació desigual la va verbalitzar Gabriel Rufián des del faristol del Congrés, en el ple monogràfic sobre l'espionatge -Catalangate- del maig del 2022. "Jaume, deixa d'anar tant a Waterloo", li va etzibar Rufián per convidar-lo a escoltar més ERC que Junts.
L'acostament de Comín a Puigdemont després dels fets del 2017 -amb allunyament progressiu de Junqueras i ERC- i l'amistat que manté amb Asens ajuden a entendre la situació. L'advocat està disponible per actuar de manera discreta en benefici d'un acord, el mateix suport silent al projecte dels comuns que ha desplegat en la campanya electoral. Des que va anunciar que deixava la política institucional -hores després que fos una opció real per repetir com a candidat dels comuns a les eleccions espanyoles-, Asens s'ha mantingut apartat dels focus. Va accedir a tancar de forma simbòlica la llista de Sumar-En Comú Podem per Barcelona, liderada per Aina Vidal. No va participar en els mítings; tampoc va concedir entrevistes, tot i que li van ploure peticions.
Asens, advocat implicat en els moviments socials, sempre ha tingut l'habilitat de connectar espais. Quan va prendre cos Guanyem -embrió del que després seria la candidatura de Barcelona en Comú-, era una de les veus amb més enllaços amb l'entorn de la CUP, que finalment va descartar integrar-se en el projecte. Bon amic d'Iglesias, va exercir com a pont entre la direcció de Podem i els comuns en moments en què la convivència entre partits no era senzilla, distant com era la relació entre el secretari general de la formació lila i Ada Colau. Quan ja ostentava responsabilitats institucionals, va dubtar de deixar la primera línia per formar part de l'equip de defensa de Jordi Cuixart en el judici de l'1-O al Tribunal Suprem, perquè el president d'Òmnium el volia al seu costat. I, ja amb responsabilitats a Madrid, va saber arbitrar, en la mesura del possible, el dia a dia al grup confederal d'Unides Podem, que donava suport al govern de coalició.
Ara, pot tenir un rol en la missió més difícil: fer que Puigdemont passi de ser l'enemic número 1 de l'Estat a la solució del bloqueig institucional. Tot no depèn de l'efectivitat de la "palanca" Asens, però el seu concurs podria ser constructiu. Qui li hauria dit el 16 de juny, el dia que va anunciar que feia un pas al costat.