04
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
05
de setembre
a les
16:55h
Dos comunicats calcats difosos pels equips de Sumar i Junts -en castellà i català-, i dos missatges més a les xarxes socials, un de Carles Puigdemont i, l'altre, de Yolanda Díaz. Ha estat la forma, consensuada, amb la qual els equips de l'expresident de la Generalitat i la vicepresidenta segona del govern espanyol en funcions han sintetitzat la trobada d'aquest dilluns a Brussel·les, gestada en les últimes setmanes amb discreció, segons fonts coneixedores de les converses contactades per Nació. Una reunió extensa, també "fructífera" i de "to cordial", en què s'ha posat punt i final a l'aïllament polític aplicat a Puigdemont des del 2017. Per primer cop des de la declaració d'independència fallida, un alt representant del govern espanyol s'ha desplaçat fins a Bèlgica per recuperar el líder de Junts com a interlocutor. Sis anys després, es negocia amb Puigdemont.
Díaz ha fet aquest dilluns el que no pot escenificar Pedro Sánchez, per bé que la Moncloa s'afanyava a recordar que el viatge de la vicepresidenta segona i ministra de Treball en funcions no era en nom del govern espanyol sinó com a màxima responsable de Sumar. Certament, l'espai polític capitanejat per Díaz va treballar durant el mes d'agost en la jornada de Brussel·les, una fotografia amb missatge de fons. "Això és la culminació d'un treball. No és l'inici", expressava una font coneixedora dels contactes poc després que s'acabés la reunió al Parlament Europeu, de més de dues hores de durada. En els comunicats posteriors, les dues parts han constatat la voluntat de teixir una "relació estable" que permeti "explorar totes les solucions democràtiques" al conflicte català. Amnistia i autodeterminació, doncs, formen part del perímetre del diàleg.
Veus informades de la conversa entre Puigdemont i Díaz han subratllat a aquest diari la "complicitat" i l'"empatia" que ha emanat de la trobada, calculadament ubicada a l'oficialitat de l'Eurocambra i celebrada en la jornada prèvia a la conferència que pronunciarà l'expresident de la Generalitat a la capital europea per fixar les condicions de la negociació per investir Sánchez. En l'avantsala del missatge del líder de Junts, tant Díaz com Puigdemont han expressat l'aposta compartida pel diàleg. "Compartim la profunda convicció que els problemes polítics han de tornar a la via política, per trobar solucions basades en el diàleg. La democràcia consisteix en el diàleg entre posicions diferents", afegia el missatge pactat. Paraules fan intuir que la negociació per fer president el candidat del PSOE pot tenir recorregut ara que s'ha acabat amb l'ostracisme al qual s'ha sotmès Puigdemont.
El desplaçament de Díaz a Brussel·les, fruit de la iniciativa encarregada a Jaume Asens després de les eleccions del 23 de juliol -tant l'exlíder parlamentari d'Unides Podem com l'exconseller Toni Comín també han format part de les imatges per immortalitzar el contacte-, suposa un pas més de l'acord assolit pel PSOE i Junts en la composició de la mesa del Congrés, que albirava un voluntat de pacte encara dèbil. Aquella aliança, que els socialistes també van bastir amb ERC, permetia encetar la legislatura però no oficialitzava el final de l'aïllament de Puigdemont. La instantània d'aquest 4 de setembre sí que ho fa.
Tot i que el PSOE ha circumscrit la imatge a una decisió política de Sumar, el cert és que es perceben a Madrid moviments d'acceptació que no s'evidenciaven abans de les eleccions. Sánchez, però, continua estudiant cada paraula que pronuncia. Aquest dilluns, en un esmorzar informatiu a la capital espanyola, ha evitat pronunciar la paraula amnistia i ha apuntat que la seva aposta passa per "deixar enrere la fractura amb Catalunya", donant per fet una nova legislatura. Al seu torn, el PP -amb Alberto Núñez Feijóo cada cop més debilitat- ha recordat a la Moncloa que no es pot desmarcar de la reunió al Parlament Europeu, perquè la vicepresidenta segona ho és "24 hores al dia" i sempre representa el govern espanyol.
L'inici del curs polític, doncs, es conjuga a partir del nom de Puigdemont, que aquest dimarts fixarà posició amb una conferència a l'Hotel Thon de Brussel·les, a escassos 750 metres del Press Club, en la qual va fer la primera roda de premsa després de marxar de Catalunya l'octubre del 2017. Totes les fonts de Junts consultades per aquest diari recalquen que Puigdemont elevarà el llistó de les exigències. "Anirà a màxims", apunten al partit, que ha entregat el front de la negociació a l'expresident, com a líder moral de la formació. Així es va explicitar en l'última reunió de la direcció -la setmana passada a Altafulla- i la conferència ho farà encara més sòlid. Ningú dubta avui que les grans decisions es prendran a Waterloo.
La intervenció de Puigdemont pivotarà com a mínim sobre tres eixos. El primer ja està afermat: el reconeixement de l'exili com a interlocutor vàlid en la resolució del conflicte. I els altres dos elements són les exigències centrals que fa Junts i que Sumar no defuig: l'autodeterminació i l'amnistia. De la primera carpeta, de moment, el PSOE no n'ha volgut ni sentir a parlar, i ni tan sols ha avalat una proposta menys ambiciosa com la convenció constitucional plantejada la setmana passada pel lehendakari Íñigo Urkullu. De l'amnistia, en canvi, sí que se n'està parlant. Ho ha fet, per exemple, l'expresident de la Generalitat José Montilla, que en una entrevista a El Paísargumentava que "qui vulgui parlar d'amnistia hauria de dir que no ho tornarà a fer". Una manera implícita que el diàleg ja gira entorn una solució legislativa que permeti una desjudicialització efectiva del procés.
Representants de la CUP i ERC -les principals formacions independentistes- es desplaçaran a Brussel·les per escoltar Puigdemont des de primera fila. Els anticapitalistes hi enviaran el diputat Carles Riera i el portaveu del secretariat nacional, Edgar Fernández. Per als republicans hi faran acte de presència Teresa Jordà i Francesc-Marc Álvaro, números dos i tres de la llista del 23-J. No hi serà el cap de files al Congrés, Gabriel Rufián, amb una relació inexistent amb Puigdemont. Des de l'ANC ja han reclamat a ERC i Junts, per negociar amb Madrid, s'ha de exigir el "reconeixement explícit" de l'1 d'octubre.
Resulat, però, que els dos principals partits independentistes expressen en públic la voluntat de coordinar-se en la negociació per a la investidura de Sánchez. Tanmateix, el cert és que no hi ha hagut contactes sòlids. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès aquest dilluns a Els Matins de TV3 que no coneix el contingut de la conferència de Puigdemont, tot i demanar una acció "coincident i coordinada" de les dues formacions. Aragonès, que ha celebrat que Junts s'hagi incorporat a la voluntat negociadora a Madrid després dels esforços "en solitari" d'ERC en l'última legislatura, ha recalcat que una eventual llei d'amnistia "ha d'incloure" l'expresident de la Generalitat, però no Laura Borràs. Posicions distants que s'evidencien cada dia, per bé que l'"objectiu" polític sigui compartit. La negociació estarà amarada de l'enemistat íntima entre Junts i ERC. I el protagonisme és per a Puigdemont.
Díaz ha fet aquest dilluns el que no pot escenificar Pedro Sánchez, per bé que la Moncloa s'afanyava a recordar que el viatge de la vicepresidenta segona i ministra de Treball en funcions no era en nom del govern espanyol sinó com a màxima responsable de Sumar. Certament, l'espai polític capitanejat per Díaz va treballar durant el mes d'agost en la jornada de Brussel·les, una fotografia amb missatge de fons. "Això és la culminació d'un treball. No és l'inici", expressava una font coneixedora dels contactes poc després que s'acabés la reunió al Parlament Europeu, de més de dues hores de durada. En els comunicats posteriors, les dues parts han constatat la voluntat de teixir una "relació estable" que permeti "explorar totes les solucions democràtiques" al conflicte català. Amnistia i autodeterminació, doncs, formen part del perímetre del diàleg.
Veus informades de la conversa entre Puigdemont i Díaz han subratllat a aquest diari la "complicitat" i l'"empatia" que ha emanat de la trobada, calculadament ubicada a l'oficialitat de l'Eurocambra i celebrada en la jornada prèvia a la conferència que pronunciarà l'expresident de la Generalitat a la capital europea per fixar les condicions de la negociació per investir Sánchez. En l'avantsala del missatge del líder de Junts, tant Díaz com Puigdemont han expressat l'aposta compartida pel diàleg. "Compartim la profunda convicció que els problemes polítics han de tornar a la via política, per trobar solucions basades en el diàleg. La democràcia consisteix en el diàleg entre posicions diferents", afegia el missatge pactat. Paraules fan intuir que la negociació per fer president el candidat del PSOE pot tenir recorregut ara que s'ha acabat amb l'ostracisme al qual s'ha sotmès Puigdemont.
El desplaçament de Díaz a Brussel·les, fruit de la iniciativa encarregada a Jaume Asens després de les eleccions del 23 de juliol -tant l'exlíder parlamentari d'Unides Podem com l'exconseller Toni Comín també han format part de les imatges per immortalitzar el contacte-, suposa un pas més de l'acord assolit pel PSOE i Junts en la composició de la mesa del Congrés, que albirava un voluntat de pacte encara dèbil. Aquella aliança, que els socialistes també van bastir amb ERC, permetia encetar la legislatura però no oficialitzava el final de l'aïllament de Puigdemont. La instantània d'aquest 4 de setembre sí que ho fa.
La líder de Sumar, Yolanda Díaz, i l'expresident Carles Puigdemont, al Parlament Europeu, amb Jaume Asens i Toni Comín. Foto: Sumar / Marinha Testas
Tot i que el PSOE ha circumscrit la imatge a una decisió política de Sumar, el cert és que es perceben a Madrid moviments d'acceptació que no s'evidenciaven abans de les eleccions. Sánchez, però, continua estudiant cada paraula que pronuncia. Aquest dilluns, en un esmorzar informatiu a la capital espanyola, ha evitat pronunciar la paraula amnistia i ha apuntat que la seva aposta passa per "deixar enrere la fractura amb Catalunya", donant per fet una nova legislatura. Al seu torn, el PP -amb Alberto Núñez Feijóo cada cop més debilitat- ha recordat a la Moncloa que no es pot desmarcar de la reunió al Parlament Europeu, perquè la vicepresidenta segona ho és "24 hores al dia" i sempre representa el govern espanyol.
Missatge "de màxims"
L'inici del curs polític, doncs, es conjuga a partir del nom de Puigdemont, que aquest dimarts fixarà posició amb una conferència a l'Hotel Thon de Brussel·les, a escassos 750 metres del Press Club, en la qual va fer la primera roda de premsa després de marxar de Catalunya l'octubre del 2017. Totes les fonts de Junts consultades per aquest diari recalquen que Puigdemont elevarà el llistó de les exigències. "Anirà a màxims", apunten al partit, que ha entregat el front de la negociació a l'expresident, com a líder moral de la formació. Així es va explicitar en l'última reunió de la direcció -la setmana passada a Altafulla- i la conferència ho farà encara més sòlid. Ningú dubta avui que les grans decisions es prendran a Waterloo.
La intervenció de Puigdemont pivotarà com a mínim sobre tres eixos. El primer ja està afermat: el reconeixement de l'exili com a interlocutor vàlid en la resolució del conflicte. I els altres dos elements són les exigències centrals que fa Junts i que Sumar no defuig: l'autodeterminació i l'amnistia. De la primera carpeta, de moment, el PSOE no n'ha volgut ni sentir a parlar, i ni tan sols ha avalat una proposta menys ambiciosa com la convenció constitucional plantejada la setmana passada pel lehendakari Íñigo Urkullu. De l'amnistia, en canvi, sí que se n'està parlant. Ho ha fet, per exemple, l'expresident de la Generalitat José Montilla, que en una entrevista a El Paísargumentava que "qui vulgui parlar d'amnistia hauria de dir que no ho tornarà a fer". Una manera implícita que el diàleg ja gira entorn una solució legislativa que permeti una desjudicialització efectiva del procés.
Representants de la CUP i ERC -les principals formacions independentistes- es desplaçaran a Brussel·les per escoltar Puigdemont des de primera fila. Els anticapitalistes hi enviaran el diputat Carles Riera i el portaveu del secretariat nacional, Edgar Fernández. Per als republicans hi faran acte de presència Teresa Jordà i Francesc-Marc Álvaro, números dos i tres de la llista del 23-J. No hi serà el cap de files al Congrés, Gabriel Rufián, amb una relació inexistent amb Puigdemont. Des de l'ANC ja han reclamat a ERC i Junts, per negociar amb Madrid, s'ha de exigir el "reconeixement explícit" de l'1 d'octubre.
Resulat, però, que els dos principals partits independentistes expressen en públic la voluntat de coordinar-se en la negociació per a la investidura de Sánchez. Tanmateix, el cert és que no hi ha hagut contactes sòlids. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha admès aquest dilluns a Els Matins de TV3 que no coneix el contingut de la conferència de Puigdemont, tot i demanar una acció "coincident i coordinada" de les dues formacions. Aragonès, que ha celebrat que Junts s'hagi incorporat a la voluntat negociadora a Madrid després dels esforços "en solitari" d'ERC en l'última legislatura, ha recalcat que una eventual llei d'amnistia "ha d'incloure" l'expresident de la Generalitat, però no Laura Borràs. Posicions distants que s'evidencien cada dia, per bé que l'"objectiu" polític sigui compartit. La negociació estarà amarada de l'enemistat íntima entre Junts i ERC. I el protagonisme és per a Puigdemont.