Vivim en una època en què l’alimentació està més controlada que mai. Coneixem calories, etiquetes i dietes de tota mena. I, tot i això, cada vegada més persones asseguren menjar “bé” però no aconsegueixen perdre pes. Per què passa això? No sempre la resposta és menjar massa, sinó com vivim, com mengem i com digerim. Repassem tres errors habituals que fan engreixar malgrat menjar poc.
1. L’estrès crònic i el cos en “mode alerta”
Quan vivim sota pressió constant —treball, família, pantalles, notificacions—, el cos interpreta que hi ha perill. En aquest estat d’alerta, el cortisol (l’hormona de l’estrès) augmenta i el metabolisme es desregula: el cos tendeix a guardar energia i acumular greix. Menjar amb nervis, sense gana real o davant l’ordinador fa que el sistema digestiu funcioni pitjor. No és només el que mengem, sinó com ho fem.
2. La inflamació digestiva de baix grau
Moltes persones conviuen amb inflor, cansament o digestió lenta sense saber que hi ha una inflamació interna que interfereix en la pèrdua de pes. No és una malaltia greu, però sí una resposta del cos a un estil de vida massa exigent i a una alimentació carregada de productes ultraprocessats, olis refinats o menjar ràpid. Aquesta inflamació silenciosa pot bloquejar la sensació de sacietat i fer més difícil mobilitzar el greix corporal, fins i tot amb dietes hipocalòriques.
3. Menjar amb el cap i no amb el cos
Un altre error típic del nostre temps és seguir normes externes —pesar, comptar, restringir— sense parar atenció als senyals reals del cos. Quan ignorem la gana, el plaer o el moment de sacietat, el menjar es converteix en una lluita mental. Això genera més estrès i, paradoxalment, pot portar a menjar més del compte o de manera més impulsiva.
El primer pas per revertir-ho no és una nova dieta, sinó baixar el ritme. Tornar a l’essencial. Menjar amb calma, prioritzar aliments reals, descansar millor i aprendre a detectar el que el cos necessita són accions senzilles que tenen un impacte profund. Quan recuperem una relació més tranquil·la amb el menjar i amb nosaltres mateixos, el pes tendeix a equilibrar-se sense obligacions ni lluites.
