04
d'octubre
de
2023, 20:00
Actualitzat:
21:54h
L'escàndol masclista de Luis Rubiales i la crisi de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), i de retruc, del futbol espanyol, no han estat suficients perquè Espanya perdi el Mundial de futbol del 2030. La candidatura conjunta amb Portugal i el Marroc guanya la cita mundialista del centenari després que la que lideraven l'Uruguai, l'Argentina i el Paraguai hagi acordat retirar-se a canvi d'acollir els partits inaugurals de les seves seleccions. Es vulgui o no, aquest serà el Mundial que ha aconseguit Rubiales, tal com va fer constar en el seu comunicat de renúncia al càrrec a principis de setembre.
El gir de guió és important, perquè tot semblava indicar que les dues candidatures arribarien a la votació per determinar qui era l'organitzadora del Mundial del centenari. Ara bé, els tres països sud-americans presentaven molts dubtes sobre la viabilitat de l'organització bàsicament per un problema d'infraestructura, que ha pesat més que la polèmica masclista que tant mal ha fet al futbol espanyol.
La realitat és que després d'aquell petó no consentit a Jennifer Hermoso a la final del Mundial femení, tot era una mica més complicat per a la candidatura del sud d'Europa i el nord d'Àfrica. La FIFA va ser la primera institució que va actuar amb contundència, suspenent Rubiales de tots els seus càrrecs tant a la Federació Espanyola com en el mateix òrgan del futbol europeu.
Implícitament, la FIFA demanava el cap de Rubiales per calmar els ànims i intentar que la candidatura es pogués mantenir en l'aspecte merament futbolístic. Un mateix interès que tenia la UEFA, que apostava de manera evident per la candidatura després que l'últim Mundial considerat en territori europeu se celebrés a Rússia, de la qual ara la imatge n'ha quedat molt danyada per la invasió i posterior guerra a Ucraïna.
Rubiales, després de resistir-s'hi i amb un discurs masclista que va fer la volta al món, va acabar caient. Rere seu han anat Jorge Vilda i diversos càrrecs de la RFEF que haurien participat en les pressions a Hermoso després de la vergonyosa escena de la final del Mundial. Ara, les aigües s'han començat a calmar altre cop a la Federació i això pot haver estat un factor clau per una direcció interina que sabia que la decisió sobre el Mundial era igual d'imminent que rellevant. La UEFA, al seu torn, ja ha començat a aplicar els càstigs a l'Estat: Madrid ha perdut el congrés que l'òrgan havia de celebrar el 2024, i que finalment serà a París.
La candidatura europea-marroquina i la sud-americana eren les dues úniques amb possibilitats reals de ser escollides, però la falta d'infraestructures de la segona ha fet que cedissin i s'arribés a un acord amistós perquè no calgués entrar en competència. D'aquesta manera, les tres seleccions sud-americanes disputaran els partits inaugurals als seus països amb motiu del centenari de la competició que va acollir primerament l'Uruguai i després es desplaçaran a Europa.
Si la falta d'infraestructura ha estat un dels motius de pes pel qual la candidatura sud-americana s'ha retirat, en el cas de la guanyadora es pot dir el contrari. L'Estat es troba en un moment de renovació d'estadis i, de cara al 2030, molts d'ells encara seran prou moderns. Un d'aquests serà el nou Camp Nou que, si els terminis no fallen, hauria d'estar enllestit de cara a finals del 2024 amb capacitat per a 105.000 espectadors.
Al pla de la Federació Espanyola de Futbol hi havia confirmada la presència de dos estadis de Madrid -el Santiago Bernabéu i el de l'Atlètic de Madrid-, dos de Catalunya -el del Barça i el de l'Espanyol- i el de la Cartuja, a Sevilla. La RFEF havia presentat un total de 15 seus, però ara caldrà fer equilibris amb els altres cinc països organitzadors -Portugal ja ha presentat els seus tres candidats- i llocs com el País Basc o Galícia podrien perdre pes en la llista definitiva. Per a la final, una xifra clau: capacitat per a un mínim de 80.000 espectadors. Una normativa que només deixa dues opcions: el nou estadi del Barça o el Santiago Bernabéu.
El gir de guió és important, perquè tot semblava indicar que les dues candidatures arribarien a la votació per determinar qui era l'organitzadora del Mundial del centenari. Ara bé, els tres països sud-americans presentaven molts dubtes sobre la viabilitat de l'organització bàsicament per un problema d'infraestructura, que ha pesat més que la polèmica masclista que tant mal ha fet al futbol espanyol.
La realitat és que després d'aquell petó no consentit a Jennifer Hermoso a la final del Mundial femení, tot era una mica més complicat per a la candidatura del sud d'Europa i el nord d'Àfrica. La FIFA va ser la primera institució que va actuar amb contundència, suspenent Rubiales de tots els seus càrrecs tant a la Federació Espanyola com en el mateix òrgan del futbol europeu.
Implícitament, la FIFA demanava el cap de Rubiales per calmar els ànims i intentar que la candidatura es pogués mantenir en l'aspecte merament futbolístic. Un mateix interès que tenia la UEFA, que apostava de manera evident per la candidatura després que l'últim Mundial considerat en territori europeu se celebrés a Rússia, de la qual ara la imatge n'ha quedat molt danyada per la invasió i posterior guerra a Ucraïna.
Rubiales, després de resistir-s'hi i amb un discurs masclista que va fer la volta al món, va acabar caient. Rere seu han anat Jorge Vilda i diversos càrrecs de la RFEF que haurien participat en les pressions a Hermoso després de la vergonyosa escena de la final del Mundial. Ara, les aigües s'han començat a calmar altre cop a la Federació i això pot haver estat un factor clau per una direcció interina que sabia que la decisió sobre el Mundial era igual d'imminent que rellevant. La UEFA, al seu torn, ja ha començat a aplicar els càstigs a l'Estat: Madrid ha perdut el congrés que l'òrgan havia de celebrar el 2024, i que finalment serà a París.
La candidatura europea-marroquina i la sud-americana eren les dues úniques amb possibilitats reals de ser escollides, però la falta d'infraestructures de la segona ha fet que cedissin i s'arribés a un acord amistós perquè no calgués entrar en competència. D'aquesta manera, les tres seleccions sud-americanes disputaran els partits inaugurals als seus països amb motiu del centenari de la competició que va acollir primerament l'Uruguai i després es desplaçaran a Europa.
Sis països, tres continents i un Camp Nou amb 105.000 espectadors
"En un món dividit, la FIFA i el fútbol s'estan unint", ha assegurat el president de la FIFA, Gianni Infantino, que ha informat que la cerimònia inaugural i el primer partit del torneig se celebraran al mític estadi Centenario de Montevideo. El del 2030 serà el primer Mundial de la història que es disputa en sis països i en tres continents diferents.Si la falta d'infraestructura ha estat un dels motius de pes pel qual la candidatura sud-americana s'ha retirat, en el cas de la guanyadora es pot dir el contrari. L'Estat es troba en un moment de renovació d'estadis i, de cara al 2030, molts d'ells encara seran prou moderns. Un d'aquests serà el nou Camp Nou que, si els terminis no fallen, hauria d'estar enllestit de cara a finals del 2024 amb capacitat per a 105.000 espectadors.
Al pla de la Federació Espanyola de Futbol hi havia confirmada la presència de dos estadis de Madrid -el Santiago Bernabéu i el de l'Atlètic de Madrid-, dos de Catalunya -el del Barça i el de l'Espanyol- i el de la Cartuja, a Sevilla. La RFEF havia presentat un total de 15 seus, però ara caldrà fer equilibris amb els altres cinc països organitzadors -Portugal ja ha presentat els seus tres candidats- i llocs com el País Basc o Galícia podrien perdre pes en la llista definitiva. Per a la final, una xifra clau: capacitat per a un mínim de 80.000 espectadors. Una normativa que només deixa dues opcions: el nou estadi del Barça o el Santiago Bernabéu.