13
de novembre
de
2023, 14:39
Actualitzat:
14:41h
El Tribunal Suprem era un dels pocs òrgans judicial d'alt nivell que quedaven per pronunciar-se sobre l'amnistia, i ho ha decidit fer aquest dilluns. L'alt tribunal, que va condemnar els líders del procés, ha criticat la "fiscalització" de la justícia minuts després que s'hagi anunciat el contingut de la llei d'amnistia pactada entre el PSOE i l'independentisme a canvi de la investidura de Pedro Sánchez.
En un comunicat de la sala de govern que presideix el magistrat CarlosLesmes i que s'ha aprovat per unanimitat, els jutges del Suprem demanen "igualtat" en l'aplicació de la llei i recorden que cal mantenir la divisió de poders. "És incompatible la independència judicial amb la fiscalització o la supervisió d'altres poders de l'Estat", apunten, en referència al govern espanyol.
Abans de conèixer-se la llei, elConsell General del Poder Judicial (CGPJ) ja va posicionar-se en contra de l'amnistia a través d'una declaració constitucional. Després de l'acord entre el PSOE i Junts, les associacions de jutges també van carregar contra la mesura de desjudicialització mentre que el mateix CGPJ denunciava a Europa que l'amnistia és un "atac" a l'estat de dret. Des de Catalunya, el Tribunal Superior de Justíciaja demanava que la llei s'havia d'aplicar "sense impunitat".
La norma, a la qual ha tingut accés Nació, abraça un període temporal que va de 2012 fins al dia d'entrada a registre. Estableix que s'haurà d'aplicar en un termini de dos mesos un cop la llei entri en vigor i afecta els líders del procés -Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre d'altres- i també els seus "col·laboradors". L'amnistia ha de permetre oblidar els delictes relacionats amb el procés, com ara tota l'organització i finançament de la consulta de 2014 i el referèndum de 2017 i totes aquelles activitats vinculades que hagin estat considerades delicte. També les causes de responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes, així com les protestes provocades per la sentència, especialment la causa de Tsunami Democràtic, complexa per l'acusació de terrorisme.
En un comunicat de la sala de govern que presideix el magistrat CarlosLesmes i que s'ha aprovat per unanimitat, els jutges del Suprem demanen "igualtat" en l'aplicació de la llei i recorden que cal mantenir la divisió de poders. "És incompatible la independència judicial amb la fiscalització o la supervisió d'altres poders de l'Estat", apunten, en referència al govern espanyol.
Abans de conèixer-se la llei, elConsell General del Poder Judicial (CGPJ) ja va posicionar-se en contra de l'amnistia a través d'una declaració constitucional. Després de l'acord entre el PSOE i Junts, les associacions de jutges també van carregar contra la mesura de desjudicialització mentre que el mateix CGPJ denunciava a Europa que l'amnistia és un "atac" a l'estat de dret. Des de Catalunya, el Tribunal Superior de Justíciaja demanava que la llei s'havia d'aplicar "sense impunitat".
La norma, a la qual ha tingut accés Nació, abraça un període temporal que va de 2012 fins al dia d'entrada a registre. Estableix que s'haurà d'aplicar en un termini de dos mesos un cop la llei entri en vigor i afecta els líders del procés -Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre d'altres- i també els seus "col·laboradors". L'amnistia ha de permetre oblidar els delictes relacionats amb el procés, com ara tota l'organització i finançament de la consulta de 2014 i el referèndum de 2017 i totes aquelles activitats vinculades que hagin estat considerades delicte. També les causes de responsabilitat comptable al Tribunal de Comptes, així com les protestes provocades per la sentència, especialment la causa de Tsunami Democràtic, complexa per l'acusació de terrorisme.