25
de desembre
de
2023, 11:45
Actualitzat:
12:05h
Fa temps que Felip VI només té un suport sense fissures de la dreta espanyola. No ha estat una excepció després del discurs de Nadal: només el PP i Vox han tancat files amb el monarca i han aplaudit sense matisos les seves lloances a la Constitució i a la unitat d'Espanya. Els independentistes, per contra, se n'ha desmarcat sense matisos. En un moment de manca d'unitat -més enllà que el gruix del moviment comparteix estratègia de negociació amb el PSOE-, el rebuig a Felip VI és de les poques coses que aconsegueixen unir totes les sensibilitats, i avui s'ha fet evident en la tradicional ofrena floral a la tomba de Francesc Macià.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat que el discurs del rei ha estat la continuació del que va fer el 3 d'octubre del 2017. "Encara hi ressonen les paraules del 3 d'octubre, en què els pocs lligams que tenia monarquia amb Catalunya es van trencar", ha assegurat. Aragonès l'ha qualificat de "nacionalista espanyol" i lamenta que qui l'hagi aplaudit sigui la dreta i l'extrema dreta, a qui les paraules del monarca fan sentir "còmodes" però que no representa la ciutadania de Catalunya.
Amb motiu del 90è aniversari de la mort de Macià, Aragonès ha assegurat que va representar els valors republicans, el compromís amb la llibertat de Catalunya i la justícia social. "Del seu compromís amb el país en contextos molt difícils i de la seva trajectòria el Govern en vol ser un digne continuador, treballant per la llibertat, la justícia, una economia pròspera i políticament lliure", ha afirmat. Alhora, ha volgut recordar que si avui dia hi ha Generalitat de Catalunya és perquè Macià va proclamar la república el 14 d'abril en un gest de "coratge". "La Generalitat recuperada té les seves arrels en la República", ha constatat el president.
La presidenta del Parlament, Anna Erra, ha lamentat que Felip VI no "falla mai" en la defensa de la unitat d'Espanya. Segons Erra, era d'esperar l'aposta del monarca per "la unitat", "la integritat d'Espanya" i la preservació de la Constitució. De la mateixa manera, la presidenta ha dit que el discurs "no va anar per a tots els catalans" i va mostrar la "llunyania d'aquesta institució" amb molts catalans i amb Catalunya. Erra ha recordat que enquestes recents mostren que menys d'un 2% de catalans valoren la Casa Real i ha optat per seguir l'exemple de Francesc Macià, del qual avui se celebra el 90è aniversari de la mort, per aconseguir una Catalunya "lliure, socialment justa i econòmicament pròspera".
"És irrellevant", ha sintetitzat el secretari general de Junts, Jordi Turull. L'ha acusat d'haver estat ell qui va fomentar la "llavor de la discòrdia" quan el 3 d'octubre del 2017 va denunciar públicament el procés sobiranista i el referèndum d'autodeterminació. En el marc de l'ofrena floral tradicional a la tomba de Francesc Macià, el líder de Junts ha acusat el monarca espanyol de contradictori i de manca de "legitimitat moral" per demanar que no es fomenti aquesta llavor quan, al seu parer, va ser ell qui la va fomentar amb el parlament que va fer fa sis anys, un parlament pel qual encara "no ha demanat perdó". La militant de Demòcrates Assumpció Lailla ha tornat a demanar la independència de Catalunya. El discurs del rei, al seu parer, no va respectar "el poble català" ni "la llengua".
Al seu torn, la CUP ha denunciat el "genocidi" que suposa la intervenció militar d'Israel a Gaza però ha afirmat que Palestina "resistirà". Els anticapitalistes han assegurat que el llegat del qui va ser president de la Generalitat és "més vigent que mai". La CUP s'ha fet seva la "defensa de la llibertat nacional" que feia Macià com a "requisit indispensable" per assolir "drets socials" com el dret a l'habitatge o l'accés als subministraments. "En definitiva, a viure vides dignes", ha assegurat la diputada cupaire al Parlament Montserrat Vinyets. La diputada Montserrat Vinyets també ha defensat la vigència dels "posicionaments antiimperialistes" de Macià, i ha opinat que la "necessitat d'internacionalitzar la causa catalana" és també avui "més necessària que mai". "Des de la CUP entenem que cal entomar el seu llegat sent més exigents en assolir l'alliberament nacional com a element indispensable per a la justícia i la llibertat", ha afirmat Vinyets.
La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha assegurat que la història demostra que el "somni" de Macià de fer conviure "una unió de pobles lliures" dins l'estat espanyol no és possible perquè "implica dos pobles, el català i l'espanyol" i és només el somni d'un, el de Catalunya. "No és de cap manera volgut pel poble espanyol, no ho ha estat en el passat i no ho és ara. Només hem veure el discurs d'ahir del rei espanyol que clarament no va en aquesta línia d'unió de pobles lliures", ha afirmat. Segons ella, Catalunya sembla "com estancada en aquell somni que Macià ja va veure que no era possible".
Sumar ha considerat que el discurs estava situat "en el passat" i era "allunyat del país real". La diputada Marta Lois ha criticat que el monarca fes una crida a evitar la "polarització" a la societat. "Després de mesos de mobilitzacions ultres contra el govern, no es pot parlar de polarització com una disputa entre dos iguals.
El problema són els intents de desestabilització d'una dreta que no reconeix un govern legítim", ha opinat la de Sumar. També ha criticat que el monarca no parlés de "drets socials" i de les "preocupacions de la ciutadania" i que exposés "la interpretació més restrictiva de la Constitució", sense cap esment, tampoc, a la "plurinacionalitat".
En aquella ocasió, el rei va sortir a parlar dos dies després del referèndum, i ho va fer amb un discurs especialment dur que va avalar la violència policial viscuda en la jornada de votacions i també va anticipar la repressió judicial que ara l'amnistia aspira a revertir. En aquest sentit, Felip VI fa una crida a totes les institucions del l'Estat a actuar amb "lleialtat" a la Constitució. "Cada institució, començant pel rei, ha de situar-se en el lloc que constitucionalment li correspon, exercir les funcions que li són atribuïdes, i complir amb les obligacions i deures que la Constitució assenyala", reflexiona el monarca, que ha tancat el missatge amb l'ús de les llengües oficials. El 2023 també ha estat l'any que el català s'ha convertit en utilitzable al Congrés.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat que el discurs del rei ha estat la continuació del que va fer el 3 d'octubre del 2017. "Encara hi ressonen les paraules del 3 d'octubre, en què els pocs lligams que tenia monarquia amb Catalunya es van trencar", ha assegurat. Aragonès l'ha qualificat de "nacionalista espanyol" i lamenta que qui l'hagi aplaudit sigui la dreta i l'extrema dreta, a qui les paraules del monarca fan sentir "còmodes" però que no representa la ciutadania de Catalunya.
Amb motiu del 90è aniversari de la mort de Macià, Aragonès ha assegurat que va representar els valors republicans, el compromís amb la llibertat de Catalunya i la justícia social. "Del seu compromís amb el país en contextos molt difícils i de la seva trajectòria el Govern en vol ser un digne continuador, treballant per la llibertat, la justícia, una economia pròspera i políticament lliure", ha afirmat. Alhora, ha volgut recordar que si avui dia hi ha Generalitat de Catalunya és perquè Macià va proclamar la república el 14 d'abril en un gest de "coratge". "La Generalitat recuperada té les seves arrels en la República", ha constatat el president.
La presidenta del Parlament, Anna Erra, ha lamentat que Felip VI no "falla mai" en la defensa de la unitat d'Espanya. Segons Erra, era d'esperar l'aposta del monarca per "la unitat", "la integritat d'Espanya" i la preservació de la Constitució. De la mateixa manera, la presidenta ha dit que el discurs "no va anar per a tots els catalans" i va mostrar la "llunyania d'aquesta institució" amb molts catalans i amb Catalunya. Erra ha recordat que enquestes recents mostren que menys d'un 2% de catalans valoren la Casa Real i ha optat per seguir l'exemple de Francesc Macià, del qual avui se celebra el 90è aniversari de la mort, per aconseguir una Catalunya "lliure, socialment justa i econòmicament pròspera".
Ni respecte ni rellevància
Per la seva banda, ERC ha dit que l'opinió del rei no li mereix "cap respecte" i que aquella Constitució que els republicans "persegueixen i anhelen" és, precisament, la de la república catalana. El secretari adjunt d'Estratègia del partit, Juli Fernández, ha recordat la via per la qual el monarca va accedir al càrrec i també el discurs que Felip VI va pronunciar el 3 d'octubre del 2017, "on va demostrar que els ciutadans de Catalunya no formen part de les seves prioritats". "Des del nostre republicanisme i independentisme, les seves opinions no ens mereixen cap mena de respecte", ha afirmat. Fernández també ha posat l'amnistia, l'ingrés mínim vital o Rodalies com a exemple del llegat "dels valors" que els ha transmès Macià."És irrellevant", ha sintetitzat el secretari general de Junts, Jordi Turull. L'ha acusat d'haver estat ell qui va fomentar la "llavor de la discòrdia" quan el 3 d'octubre del 2017 va denunciar públicament el procés sobiranista i el referèndum d'autodeterminació. En el marc de l'ofrena floral tradicional a la tomba de Francesc Macià, el líder de Junts ha acusat el monarca espanyol de contradictori i de manca de "legitimitat moral" per demanar que no es fomenti aquesta llavor quan, al seu parer, va ser ell qui la va fomentar amb el parlament que va fer fa sis anys, un parlament pel qual encara "no ha demanat perdó". La militant de Demòcrates Assumpció Lailla ha tornat a demanar la independència de Catalunya. El discurs del rei, al seu parer, no va respectar "el poble català" ni "la llengua".
Al seu torn, la CUP ha denunciat el "genocidi" que suposa la intervenció militar d'Israel a Gaza però ha afirmat que Palestina "resistirà". Els anticapitalistes han assegurat que el llegat del qui va ser president de la Generalitat és "més vigent que mai". La CUP s'ha fet seva la "defensa de la llibertat nacional" que feia Macià com a "requisit indispensable" per assolir "drets socials" com el dret a l'habitatge o l'accés als subministraments. "En definitiva, a viure vides dignes", ha assegurat la diputada cupaire al Parlament Montserrat Vinyets. La diputada Montserrat Vinyets també ha defensat la vigència dels "posicionaments antiimperialistes" de Macià, i ha opinat que la "necessitat d'internacionalitzar la causa catalana" és també avui "més necessària que mai". "Des de la CUP entenem que cal entomar el seu llegat sent més exigents en assolir l'alliberament nacional com a element indispensable per a la justícia i la llibertat", ha afirmat Vinyets.
Una Constitució que "nega drets"
Òmnium Cultural ha criticat el discurs "allunyat" Felip VI amb "apel·lacions constants" a una Constitució "que sistemàticament nega els drets als catalans". La vicepresidenta de l'entitat, Marta Garsaball, ha assegurat que "un any més" les paraules del monarca es desmarquen "dels consensos majoritaris de la societat catalana" i van en la línia de defensar "la sacrosanta unitat d'Espanya". Durant el seu parlament, Garsaball no ha oblidat la figura del primer president de la Generalitat republicana, ha dit que el record de Macià els referma en la "necessitat" d'una Catalunya "lliure i justa" i ha cridat a reivindicar el català "davant els atacs autoritaris de la dreta i l'extrema dreta".La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha assegurat que la història demostra que el "somni" de Macià de fer conviure "una unió de pobles lliures" dins l'estat espanyol no és possible perquè "implica dos pobles, el català i l'espanyol" i és només el somni d'un, el de Catalunya. "No és de cap manera volgut pel poble espanyol, no ho ha estat en el passat i no ho és ara. Només hem veure el discurs d'ahir del rei espanyol que clarament no va en aquesta línia d'unió de pobles lliures", ha afirmat. Segons ella, Catalunya sembla "com estancada en aquell somni que Macià ja va veure que no era possible".
Felip VI, sol amb la dreta
Felip VI s'ha quedat sol i només li ha donat suport la dreta i l'extrema dreta. El PP ha subratllat que en el missatge Felip VI va defensar la vigència de la Constitució "com a únic garant de la convivència i d'un futur amb certesa per a tothom". El partit d'Alberto Núñez Feijóo ha indicat: "Fora del respecte a la Constitució i les institucions no hi ha llei sinó arbitrarietat". Vox ha destacat la defensa de la "veritat com a nació" del poble espanyol i la unitat d'Espanya: "Espanya seguirà endavant. Amb determinació, amb esperança, ho farem junts; conscients de la nostra realitat històrica i actual, de la nostra veritat com a nació. En aquest camí hi serà sempre la Corona", indicava el Rei.Sumar ha considerat que el discurs estava situat "en el passat" i era "allunyat del país real". La diputada Marta Lois ha criticat que el monarca fes una crida a evitar la "polarització" a la societat. "Després de mesos de mobilitzacions ultres contra el govern, no es pot parlar de polarització com una disputa entre dos iguals.
El problema són els intents de desestabilització d'una dreta que no reconeix un govern legítim", ha opinat la de Sumar. També ha criticat que el monarca no parlés de "drets socials" i de les "preocupacions de la ciutadania" i que exposés "la interpretació més restrictiva de la Constitució", sense cap esment, tampoc, a la "plurinacionalitat".
Més i més Constitució
L'any en què Pedro Sánchezha pactat amb l'independentisme per reeditar la presidència del govern espanyol tot i haver perdut les eleccions, en l'any en què el PSOE ha negociat -i començat a tramitar- una llei d'amnistia per deixar enrere la judicialització, Felip VI ha convertit en missatge de Nadal en una oda a la Constitució. L'ha reivindicada, de fet, en una vintena d'ocasions en una intervenció de quasi dotze minuts. "Fora del respecte a la Constitució no hi ha democràcia ni convivència possibles; no hi ha llibertats sinó imposició; no hi ha llei, sinó arbitrarietat. Fora de la Constitució no hi ha una Espanya en pau i llibertat", ha remarcat el monarca, que també ha posat l'accent en el fet que els valors de la Carta Magna s'han "defensat" quan han estat en risc. Una al·lusió implícita als fets vinculats a l'1-O.En aquella ocasió, el rei va sortir a parlar dos dies després del referèndum, i ho va fer amb un discurs especialment dur que va avalar la violència policial viscuda en la jornada de votacions i també va anticipar la repressió judicial que ara l'amnistia aspira a revertir. En aquest sentit, Felip VI fa una crida a totes les institucions del l'Estat a actuar amb "lleialtat" a la Constitució. "Cada institució, començant pel rei, ha de situar-se en el lloc que constitucionalment li correspon, exercir les funcions que li són atribuïdes, i complir amb les obligacions i deures que la Constitució assenyala", reflexiona el monarca, que ha tancat el missatge amb l'ús de les llengües oficials. El 2023 també ha estat l'any que el català s'ha convertit en utilitzable al Congrés.
Missatge de Nadal del Rei Felip VI by Sergi Baixas on Scribd