Madrid, estació central: totes les negociacions obertes amb l'Estat

La política catalana passa per Madrid. Si més no, en aquelles negociacions centrals, com ara l'amnistia, el traspàs de Rodalies o la delegació de les competències en immigració. La bona sintonia entre Estat i Generalitat, i l'estabilitat de Pedro Sánchez a la Moncloa, serà determinant perquè aquestes carpetes arribin a bon port. Aquest mateix dilluns s'ha començat a materialitzar l'acord sobre Rodalies, un dels principals que va permetre la investidura a l'Estat. En paral·lel, l'acord per definir un model de finançament "singular" va fent passos discrets, tant per la via d'ERC com per la de Junts. La resta de carpetes continuen encallades o sense data prevista d'aprovació. Passa amb l'amnistia -Junts i el PSOE continuen negociant-, amb la llei que ha de delegar la gestió de la immigració a la Generalitat o l'oficialitat del català a la Unió Europea. Aquestes són les negociacions que Catalunya té obertes amb l'Estat:
 

1. El traspàs de Rodalies comença a concretar-se

La carpeta de les infraestructures té com a peça principal el traspàs de Rodalies, que ja s'ha començat a concretar. La constitució aquest dilluns de la comissió política, que fiscalitzarà el compliment de l'acord, ha permès també definir els sis grups de treball que s'encarregaran de la part tècnica del traspàs. En el proper mig any, els equips treballaran també els estatuts de la nova empresa, Rodalies de Catalunya, que substituirà el paper de Renfe. En aquests mesos s'ha fet evident la bona sintonia entre la consellera Capella i el ministre Puente, que han manifestat bona predisposició per tirar endavant un acord que no serà ni ràpid ni senzill, i que hauria de culminar durant aquesta legislatura espanyola.
 
En paral·lel, hi ha altres qüestions relacionades amb les infraestructures que passen per Madrid. La Ronda Nord, peça important també perquè el PSC s'avingui a negociar els pressupostos de 2024, també fa passos endavant. Estat i Generalitat van tancar divendres l'acord per construir la Ronda Nord entre Sabadell i Terrassa, tal com va anunciar Puente en la inauguració de la B-40 entre Olesa i Viladecavalls, amb Capella absent. La tercera carpeta rellevant és l'aeroport del Prat. De moment, els governs espanyol i català esquiven l'ampliació, qüestió espinosa, però coincideixen que cal "incrementar" el nombre de passatgers. Abans que acabi l'any, les parts haurien de tenir propostes fermes sobre la infraestructura.
 

2. L'amnistia, encallada

En clau política, la legislatura espanyola s'aguanta sobre l'amnistia. Ara com ara, la llei està encallada mentre es mantenen les negociacions entre Junts i el PSOE. Els juntaires volen garanties que s'aplicarà correctament, és a dir, que s'aplicarà de manera ràpida i afectarà tots els represaliats. Els socialistes remarquen que la prioritat és que la llei sigui tècnicament fiable per passar els filtres del Tribunal Constitucional i d'Europa. La manera d'incloure els delictes de terrorisme dins de l'abast de la llei o com fer que els jutges no puguin frenar-ne l'aplicació centra les negociacions, que tot apunta que s'allargaran encara uns dies més. Si finalment s'exhaureix el termini, la llei s'haurà de portar a la comissió de Justícia, com a màxim el 7 de març. Després, s'elevarà a ple. Si no s'aprova aleshores, decaurà tot el text i la legislatura espanyola quedarà contra les cordes.
 

3. El català a Europa, sense data

Un acord de Junts amb el PSOE a l'agost de l'any passat per a la constitució de la mesa del Congrés. El govern espanyol es va comprometre a impulsar l'oficialitat del català a la Unió Europea i el més calent és a l'aigüera. Espanya va incloure la proposta a l'ordre del dia de les reunions del Consell Europeu, però els socis comunitaris en volen més detalls. Fins ara, no hi ha hagut vetos, però tampoc s'ha concretat quan s'aprovarà, si és que finalment s'arriba a un acord. El govern espanyol ja no té la presidència de torn de la Unió Europea i ara és més difícil que l'oficialitat del català entri a l'ordre del dia. Bèlgica, que ostenta ara la presidència, s'ha compromès a mantenir viva la carpeta, que ara com ara es troba en ple debat tècnic i jurídic, i sense perspectives d'aprovar-se aviat. La pressió que sàpiga fer Espanya serà determinant.
 

4. El finançament "singular" fa passos discrets

En relació amb el finançament, hi ha dues vies obertes. La primera correspon al Govern, i s'activarà en les properes setmanes. El president, Pere Aragonès, va encarregar a Natàlia Mas, consellera d'Economia, que elaborés una proposta que permetés a Catalunya recaptar i gestionar tots els impostos. Aquesta iniciativa es va traslladar als experts del Departament, passarà per la taula de Mas i, després, farà el salt al despatx d'Aragonès, que vol que el Parlament faci costat al finançament singular abans de negociar-lo amb el Ministeri d'Hisenda. El pacte entre ERC i el PSOE, en tot cas, estipula que s'ha de crear una comissió específica per abordar la qüestió. 

La segona via oberta és la de Junts, que en el pacte rubricat amb Sánchez hi va incloure que en la primera reunió amb el mediador internacional s'hi plantejaria un model a l'estil del concert econòmic. Aquest estadi -el de verbalitzar aquesta demanda- ja s'ha complert i, segons fonts consultades per Nació, existeixen converses discretes per anar-lo materialitzant. El finançament autonòmic està caducat des del 2014 i, de fet, no pateix cap redisseny des del 2009, encara amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa. Les autonomies del PP, que són majoria, estan atentes: no tenen intenció de facilitar que Catalunya disposi d'un finançament propi. El PSC, per cert, encara no ha plantejat cap model específic i es remet a un acord dins del règim comú.
 

5. Les competències en immigració, un meló per obrir

Junts va accedir a aprovar diversos decrets del govern espanyol a canvi, entre d'altres, del "traspàs integral de les competències en immigració". L'anunci era potent, a l'espera de conèixer-ne el detall. Ara com ara, és un meló per obrir. El Congrés haurà de fer una llei orgànica per definir quines competències en aquest àmbit es traspassen a la Generalitat. Junts sosté que és un traspàs "integral", amb la capacitat per decidir qui arriba a Catalunya, el control de fluxos migratoris i els permisos de residència.

El govern espanyol, però, rebaixa les expectatives: hi haurà àmbits que continuaran sent exclusius de l'estat, com ara el control de fronteres o els permisos de residència. En tot cas, és una carpeta que encara s'ha d'abordar en detall i que s'haurà de traduir en una llei orgànica que, com la resta de mesures durant la legislatura, necessitarà el suport de la majoria de la investidura.