Aragonès pressiona el PSC perquè se sumi al finançament singular català

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha portat aquest dimecres a Madrid la proposta de finançament singular per a Catalunya, una de les banderes que enarborarà en la campanya electoral del 12-M i que convertirà en un dels principals cavalls de batalla negociadors amb la Moncloa al llarg dels propers mesos. En un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press, Aragonès ha demanat al PSC que se sumi a la proposta, ha defensat que no és "impossible" perquè així ho demostren els indults i l'amnistia, i ha ressaltat que en cap cas entrarà en una negociació multilateral amb l'Estat per reforma el model de règim comú. "Només es pot anar cap a una relació bilateral", ha apuntat el dirigent d'ERC en el transcurs de la conferència.

Al principi de la intervenció, Aragonès ha definit com a "crònics" els incompliments dels governs espanyols -tant del PSOE com del PP- en matèria d'inversions, i ha definit com a "amputació" el procés de retallada de l'Estatut que ha comportat el xoc de "sobirania" entre Catalunya i l'Estat. El plantejament, segons el president, passa perquè hi hagi una relació "de tu a tu". "Jo no he de dir als altres territoris quin model han de tenir. La nostra aspiració és una relació bilateral per acabar amb el dèficit fiscal i garantir el compliment de les inversions", ha apuntat. El president està convençut que es dirà la singularitat del finançament és "impossible", com ho eren els indults o l'amnistia, però ha demanat aprofitar la "capacitat d'influència" a Madrid.

Amb l'aplicació del nou sistema, segons va indicar ahir la consellera Natàlia Mas, indicat Mas, la Generalitat passaria de gestionar el 100% dels impostos generats a Catalunya, enfront del 9% actual, i es disposaria de plena capacitat normativa per regular-los. Això es traduiria en un ingrés potencial, segons es detalla en la proposta -de 85 pàgines-, de 52.000 milions d'euros anuals. Aquesta xifra és el doble que amb el model de finançament actual: els ingressos, segons les dades del 2021 -les últimes liquidades-, són de 25.616 milions.

La fórmula de concert solidari -amb reminiscències del pacte fiscal liderat per Artur Mas entre el 2010 i el 2012, any en què va fracassar la negociació amb Mariano Rajoy, i que també evoca el model basc i navarrès- establiria dos instruments addicionals. Es tracta d'una transferència a l'Estat com a contraprestació pels serveis que es presten a Catalunya -polítiques de defensa o administració de justícia, per exemple- i d'un fons de reequlibri territorial destinat a les autonomies amb menor capacitat econòmica per tal de contribuir a l'equitat. La quantificació d'aquests dos conceptes sorgiria, segons el Govern, d'un acord Estat-Generalitat.

Quins són els principis que, segons el Govern, segueix la proposta? Són tres: l'autonomia tributària, la suficiència financera i la responsabilitat fiscal. El primer concepte es basa en la capacitat de "gestionar, recaptar i regular" tots els tributs, la qual cosa permetria a la Generalitat adaptar el sistema fiscal a la realitat social i econòmica del país. Pel que fa a la suficiència financera, l'administració catalana disposaria dels recursos necessaris per finançar "adequadament" les competències de les quals disposa, inclosa la capacitat de "corregir el dèficit crònic" d'inversions estatals a Catalunya. I, en relació a la responsabilitat fiscal, la Generalitat podria ser la màxima encarregada davant la ciutadania de les despeses i dels ingressos.