30
de març
de
2024, 11:00
Actualitzat:
02
d'abril,
11:13h
Barcelona és a prop de tenir el primer exemple del que es coneixerà com a APEU. Les sigles responen a "Àrea de Promoció Econòmica Urbana". A la pràctica, és un reforç de les capacitats que tenen les botigues i els propietaris de locals en una zona concreta. Es tracta de convertir un espai comercial en una mena de comunitat de veïns que paga i pren decisions, també sota la vigilància de l'ajuntament que pertoqui. És a dir, que implica tenir marge de govern i execució sobre el futur comercial d'aquella zona. I a la capital catalana el primer lloc on es vol desenvolupar una APEU és al Born, un dels principals eixos turístics de la ciutat. L'Ajuntament està enllestint els darrers tràmits d'aquesta possibilitat, i els comerciants es preparen per desplegar les primeres mesures tan bon punt en tinguin el vistiplau municipal.
"Estem en el tram final i la pilota està en el terrat de l'Ajuntament", explica Juan Carlos Arriaga, president de l'Associació de comerciants Born Comerç. Fonts municipals ho rubriquen, tot assegurant que el pla és "tenir el reglament per poder regular les APEU enllestit a principis de 2025". El següent pas serà que el plenari -on hi ha totes les forces polítiques- l'aprovi per majoria. Mentrestant, al Born van avançant feina. I no són els únics. Des de l'àrea de Comerç de l'Ajuntament asseguren que hi ha també altres eixos comercials interessats en aquesta fórmula: el carrer Pelai, la rambla de Catalunya, el passeig de Gràcia i l'avinguda Gaudí.
La idea és instaurar un sistema de pagament entre tots els establiments que queden a peu de carrer en una zona estrictament delimitada. Això es votaria entre tots els afectats i, si la iniciativa funciona, passaria a existir-hi una nova taxa obligatòria, la recaptació de la qual la gestionaria una junta pròpia dels comerciants. Això aplica a les botigues, hotels o pàrquings -i en aquest cas paga qui té la llicència comercial- però també als locals buits -abonarien la quota els propietaris dels locals-. Fonts municipals remarquen que la resta d'immobles comercials de l'edifici que no tinguin sortida al carrer no haurien de formar part de l'APEU.
És la primera vegada que es vol desplegar a Barcelona, després que Catalunya legislés per fer-ho possible, i el gran mirall internacional són els Business Improvement Districts (BID) ja existents a diferents països. De fet, l'Ajuntament comptabilitzava recentment uns 2.500 districtes comercials d'aquesta mena al Canadà, uns 1.200 als Estats Units, uns 110 al Regne Unit i uns 20 a Alemanya. "Un BID és una associació público-privada en la qual els propietaris i empresaris decideixen contribuir de manera conjunta al manteniment, desenvolupament i promoció del seu districte comercial", apuntava la definició del consistori en un document explicatiu.
Inicialment, aquests instruments pretenien "intensificar i millorar" alguns serveis públics que es donaven a la zona escollida "singularment els de neteja, seguretat i manteniment". Això implicava també que a Estats Units, per exemple, hi haguessin diversos BID que financessin els seus propis sistemes de seguretat, tot i que mai no podien "suplantar" la prestació de serveis de l'administració pública. Ho explicava recentment María Luisa Esteve Pardo, professora de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Girona (UdG) en un estudi sobre el fenomen. Ara bé, a Barcelona això arribaria amb alguns matisos. El portaveu de Born Comerç matisa que sí que voldrien incloure "la neteja i la seguretat" entre les carpetes sobre les quals impulsar polítiques, però "reivindicant la figura de l'agent cívic, no la de la seguretat privada". A més, això hauria de ser "complementari" al que ja fa l'ajuntament a la zona.
Sigui com sigui, això implicaria més implicació de la part privada en la gestió d'un entorn on hi ha activitat econòmica, però també veïns. La idea, segons, defensen els impulsors del primer APEU és que les preocupacions de comerciants i residents vagin de la mà. "Plantejarem un segell de qualitat perquè s'instal·lin nous comerços al barri i la creació d'una oficina econòmica que busqui inversors que puguin donar valor al barri. Si necessitem fruiteries, anem a buscar fruiteries, però si necessitem dissenyadors, que anem a buscar dissenyadors", resol Juan Carlos Arriaga. Alhora, reivindica que cal fugir de la idea del monocultiu turístic.
L'article acadèmic de la professora María Luisa Esteve Pardo assenyalava que si bé es converteixen en una eina amb una bona valoració de manera general, els BID també han rebut crítiques per fomentar la desigualtat entre territoris en una ciutat, ja que s'acostumen a implantar en zones "econòmicament més desenvolupades" i "no en els barris més deprimits". També hi ha hagut assenyalaments per causar gentrificació o per generar un "govern paral·lel" que desplacés l'administració. Aquests puntals negatius de la proposta tenen més a veure amb el model nord-americà, assegura l'experta, i hi ha altres branques com l'alemanya en què s'han protegit molt més d'aquests riscos.
De moment, al Born s'insisteix que el que es pretén és que "el barri tingui un equilibri un a integració de la vida econòmica en el territori més efectiva". Les mesures concretes es desenvoluparan amb el temps, quan puguin començar a operar, si hi ha una majoria suficient al conjunt comercial. A partir d'aquell moment, es vol superar l'actual organització comercial basada en la "voluntat" de cada negoci. "L'APEU proposa pivotar en un pla d'execució i de dinamització", remarca Arriaga. Amb aquest nou funcionament, quan la majoria aprovi executar alguna mesura, tots els integrants del districte comercial hauran de finançar-ho, hi estiguin d'acord o no.
Des del consistori, al seu torn, remarquen que l'impuls d'aquestes zones arriba per part del sector privat i que l'Ajuntament en fa la tutela. La part privada pot veure-hi "una manera de tenir més visibilitat" i que hi hagi més accions de "promoció i consolidació econòmica". Aquesta via fa anys que s'estudia, però havia quedat en suspens a Barcelona pel recel dels comuns en el govern anterior. Ara, amb el PSC en solitari, hi ha un nou ritme sobre el projecte. Recentment, en declaracions a La Vanguardia, la regidora de Comerç, Raquel Gil, apuntava que "la Generalitat encara ha de resoldre alguns dubtes". De moment, el calendari marca aproximadament un any perquè la normativa estigui a punt.
"Estem en el tram final i la pilota està en el terrat de l'Ajuntament", explica Juan Carlos Arriaga, president de l'Associació de comerciants Born Comerç. Fonts municipals ho rubriquen, tot assegurant que el pla és "tenir el reglament per poder regular les APEU enllestit a principis de 2025". El següent pas serà que el plenari -on hi ha totes les forces polítiques- l'aprovi per majoria. Mentrestant, al Born van avançant feina. I no són els únics. Des de l'àrea de Comerç de l'Ajuntament asseguren que hi ha també altres eixos comercials interessats en aquesta fórmula: el carrer Pelai, la rambla de Catalunya, el passeig de Gràcia i l'avinguda Gaudí.
La idea és instaurar un sistema de pagament entre tots els establiments que queden a peu de carrer en una zona estrictament delimitada. Això es votaria entre tots els afectats i, si la iniciativa funciona, passaria a existir-hi una nova taxa obligatòria, la recaptació de la qual la gestionaria una junta pròpia dels comerciants. Això aplica a les botigues, hotels o pàrquings -i en aquest cas paga qui té la llicència comercial- però també als locals buits -abonarien la quota els propietaris dels locals-. Fonts municipals remarquen que la resta d'immobles comercials de l'edifici que no tinguin sortida al carrer no haurien de formar part de l'APEU.
És la primera vegada que es vol desplegar a Barcelona, després que Catalunya legislés per fer-ho possible, i el gran mirall internacional són els Business Improvement Districts (BID) ja existents a diferents països. De fet, l'Ajuntament comptabilitzava recentment uns 2.500 districtes comercials d'aquesta mena al Canadà, uns 1.200 als Estats Units, uns 110 al Regne Unit i uns 20 a Alemanya. "Un BID és una associació público-privada en la qual els propietaris i empresaris decideixen contribuir de manera conjunta al manteniment, desenvolupament i promoció del seu districte comercial", apuntava la definició del consistori en un document explicatiu.
Inicialment, aquests instruments pretenien "intensificar i millorar" alguns serveis públics que es donaven a la zona escollida "singularment els de neteja, seguretat i manteniment". Això implicava també que a Estats Units, per exemple, hi haguessin diversos BID que financessin els seus propis sistemes de seguretat, tot i que mai no podien "suplantar" la prestació de serveis de l'administració pública. Ho explicava recentment María Luisa Esteve Pardo, professora de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Girona (UdG) en un estudi sobre el fenomen. Ara bé, a Barcelona això arribaria amb alguns matisos. El portaveu de Born Comerç matisa que sí que voldrien incloure "la neteja i la seguretat" entre les carpetes sobre les quals impulsar polítiques, però "reivindicant la figura de l'agent cívic, no la de la seguretat privada". A més, això hauria de ser "complementari" al que ja fa l'ajuntament a la zona.
Advertiments i models
Sigui com sigui, això implicaria més implicació de la part privada en la gestió d'un entorn on hi ha activitat econòmica, però també veïns. La idea, segons, defensen els impulsors del primer APEU és que les preocupacions de comerciants i residents vagin de la mà. "Plantejarem un segell de qualitat perquè s'instal·lin nous comerços al barri i la creació d'una oficina econòmica que busqui inversors que puguin donar valor al barri. Si necessitem fruiteries, anem a buscar fruiteries, però si necessitem dissenyadors, que anem a buscar dissenyadors", resol Juan Carlos Arriaga. Alhora, reivindica que cal fugir de la idea del monocultiu turístic. L'article acadèmic de la professora María Luisa Esteve Pardo assenyalava que si bé es converteixen en una eina amb una bona valoració de manera general, els BID també han rebut crítiques per fomentar la desigualtat entre territoris en una ciutat, ja que s'acostumen a implantar en zones "econòmicament més desenvolupades" i "no en els barris més deprimits". També hi ha hagut assenyalaments per causar gentrificació o per generar un "govern paral·lel" que desplacés l'administració. Aquests puntals negatius de la proposta tenen més a veure amb el model nord-americà, assegura l'experta, i hi ha altres branques com l'alemanya en què s'han protegit molt més d'aquests riscos.
Un nou ritme a l'Ajuntament
De moment, al Born s'insisteix que el que es pretén és que "el barri tingui un equilibri un a integració de la vida econòmica en el territori més efectiva". Les mesures concretes es desenvoluparan amb el temps, quan puguin començar a operar, si hi ha una majoria suficient al conjunt comercial. A partir d'aquell moment, es vol superar l'actual organització comercial basada en la "voluntat" de cada negoci. "L'APEU proposa pivotar en un pla d'execució i de dinamització", remarca Arriaga. Amb aquest nou funcionament, quan la majoria aprovi executar alguna mesura, tots els integrants del districte comercial hauran de finançar-ho, hi estiguin d'acord o no.Des del consistori, al seu torn, remarquen que l'impuls d'aquestes zones arriba per part del sector privat i que l'Ajuntament en fa la tutela. La part privada pot veure-hi "una manera de tenir més visibilitat" i que hi hagi més accions de "promoció i consolidació econòmica". Aquesta via fa anys que s'estudia, però havia quedat en suspens a Barcelona pel recel dels comuns en el govern anterior. Ara, amb el PSC en solitari, hi ha un nou ritme sobre el projecte. Recentment, en declaracions a La Vanguardia, la regidora de Comerç, Raquel Gil, apuntava que "la Generalitat encara ha de resoldre alguns dubtes". De moment, el calendari marca aproximadament un any perquè la normativa estigui a punt.