Que els Països Catalans són una realitat ens ho demostren, amb visceralitat, fins i tot aquells que en neguen l’existència, com neguen la història o neguen la llengua que parlem, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, ignorant o qüestionant les evidències científiques.
De fet, aquests mateixos que s’abraonen sobre l’existència d’un país, amb tota la seva complexitat, són els que s’encarreguen de demostrar-nos fins a quin punt som un poble i ho fan dispensant-nos el mateix tracte. Només cal constatar la dèria nacionalista (espanyola) que els resisteix a fer l’Eix Mediterrani malgrat ser la infraestructura que més i millor urgeix el bon funcionament de la nostra economia.
Però també som el País Valencià, les Illes Balears i el Principat, curiosament, les tres autonomies més maltractades per un dèficit fiscal que no té parangó a Europa. Som allò que tan enginyosament ha escrit el mallorquí Joan Lladó, som les terres de paga catalana, les que més aportem a la caixa comuna i les que, amb notable diferència, menys rebem. El nacionalisme espanyol que amara les institucions de l’Estat sap distingir molt bé, quan és l’hora de repartir els recursos, cap on preferentment han d’anar els doblers i cap a on no.
Per si en teníem cap dubte, l’obsessió contra la llengua catalana és avui una constant al llarg i ample del territori. Al País Valencià tot són entrebancs cap a les línies d’ensenyament en valencià i la desídia –quan no l’animadversió- cap a les desenes de milers de pares agrupats a Escola Valenciana és una constant. Tant els és que els resultats acadèmics resultants es situïn per sobre de la mitjana. El PP té una obsessió malaltissa contra la llengua catalana i tot s’hi val per acorralar la llengua al reducte folklòric que hauria dit Joan Fuster.
La immersió lingüística al Principat està en el punt de mira del nacionalisme espanyol des de fa temps. Tant els és que els resultats acadèmics i la comunitat educativa avalin que aquest és un model exemplar i que garanteix l’aprenentatge de català i castellà. El PP i tota la caverna hi han posat la proa i el seu únic objectiu és liquidar l’ensenyament en català.
En aquesta línia cal entendre l’ofensiva contra el català que el PP (soci preferent de CiU al Principat) ha desplegat a les Illes Balears. Tot s’hi val per imposar la supremacia del castellà arreu i foragitar la llengua pròpia dels balears de l’àmbit públic. El 25 de març, diumenge, l’Obra Cultural Balear ha convocat una gran mobilització en defensa del català. Tots hi som cridats, tant els veïns de Maó o Manacor com els de Vinaròs o Sant Vicenç dels Horts. Ens hi estem jugant la llengua, ens hi estem jugant el país que uns estimem i altres s’entesten a negar.
De fet, aquests mateixos que s’abraonen sobre l’existència d’un país, amb tota la seva complexitat, són els que s’encarreguen de demostrar-nos fins a quin punt som un poble i ho fan dispensant-nos el mateix tracte. Només cal constatar la dèria nacionalista (espanyola) que els resisteix a fer l’Eix Mediterrani malgrat ser la infraestructura que més i millor urgeix el bon funcionament de la nostra economia.
Però també som el País Valencià, les Illes Balears i el Principat, curiosament, les tres autonomies més maltractades per un dèficit fiscal que no té parangó a Europa. Som allò que tan enginyosament ha escrit el mallorquí Joan Lladó, som les terres de paga catalana, les que més aportem a la caixa comuna i les que, amb notable diferència, menys rebem. El nacionalisme espanyol que amara les institucions de l’Estat sap distingir molt bé, quan és l’hora de repartir els recursos, cap on preferentment han d’anar els doblers i cap a on no.
Per si en teníem cap dubte, l’obsessió contra la llengua catalana és avui una constant al llarg i ample del territori. Al País Valencià tot són entrebancs cap a les línies d’ensenyament en valencià i la desídia –quan no l’animadversió- cap a les desenes de milers de pares agrupats a Escola Valenciana és una constant. Tant els és que els resultats acadèmics resultants es situïn per sobre de la mitjana. El PP té una obsessió malaltissa contra la llengua catalana i tot s’hi val per acorralar la llengua al reducte folklòric que hauria dit Joan Fuster.
La immersió lingüística al Principat està en el punt de mira del nacionalisme espanyol des de fa temps. Tant els és que els resultats acadèmics i la comunitat educativa avalin que aquest és un model exemplar i que garanteix l’aprenentatge de català i castellà. El PP i tota la caverna hi han posat la proa i el seu únic objectiu és liquidar l’ensenyament en català.
En aquesta línia cal entendre l’ofensiva contra el català que el PP (soci preferent de CiU al Principat) ha desplegat a les Illes Balears. Tot s’hi val per imposar la supremacia del castellà arreu i foragitar la llengua pròpia dels balears de l’àmbit públic. El 25 de març, diumenge, l’Obra Cultural Balear ha convocat una gran mobilització en defensa del català. Tots hi som cridats, tant els veïns de Maó o Manacor com els de Vinaròs o Sant Vicenç dels Horts. Ens hi estem jugant la llengua, ens hi estem jugant el país que uns estimem i altres s’entesten a negar.