El rei emèrit s’ha fugat. Toca el dos amb absoluta impunitat. Tant és les múltiples evidències que hem conegut gràcies a la premsa internacional. Tant és pel Tribunal Suprem o l’Audiència Nacional, ambdós òrgans judicials han xiulat i conviscut amb aquesta corrupció. Cap exigència de responsabilitat per una trama corrupta institucionalitzada al vèrtex de l’Estat amb múltiples complicitats. El que amb nosaltres, demòcrates, és zel extrem i manifesta animadversió, amb la monarquia és reverència i passivitat.
Aquesta és una situació coneguda de fa temps. Durant anys i panys els republicans ho havíem denunciat en solitari, nedant contracorrent, exigint transparència quan molts d'altres beneïen l'opacitat. Sense aquesta actitud no s'explicaria la crisi de la Monarquia que posa en evidència les contradiccions i febleses del sistema polític espanyol. I per això sempre ens hem negat a participar en cap dels actes d'enaltiment de la monarquia i del seu paper. Per tot el que signifiquen i han significat els Borbons històricament per al nostre país. Paga la pena recuperar un recent número de la revista Sàpiens dedicada als Borbons per constatar-ne la magnitud.
Patim una monarquia corrupta fins a les entranyes a uns nivells que només es pot entendre perquè aquesta corrupció és estructural. Un escàndol de proporcions descomunals. Silenciat gràcies a la connivència dels principals partits polítics espanyols i d'uns aparells de l'Estat que han conviscut amb aquesta corrupció ètica i política. Una omertà en tota regla que ja els va permetre disfressar el tèrbol paper del Rei en el cop d'estat de 1981. No només li van fabricar un relat a mida, ho van fer blindant la continuïtat de tot l'aparell de l'anterior règim franquista. Fins el punt que alguns d'aquells que es van entusiasmar amb aquell cop d'estat de Tejero han copat les més altes responsabilitats als aparells de l'Estat. Inclòs el Tribunal Constitucional. L'extrema dret viu enquistada als aparells de l’Estat i ha protegit una monarquia cada cop més legitimada per aquests en el seu vèrtex.
El règim del 78 es va fonamentar en dues premisses: la impunitat de la dictadura criminal de Francisco Franco i la consolidació de la restauració borbònica planificada pel dictador en la persona de l'emèrit. Ara, no han pogut sostenir més la farsa. I intentaran protegir el règim monàrquic lliurant de tota responsabilitat al fill de l'emèrit per preservar la institució que va beneir, el 3 d’Octubre de 2017, la violència gratuïta contra milions de demòcrates que van exercir el seu dret a votar per decidir. Els mateixos que van voler atribuir-nos un cop d'estat als que tenim la urna com a referent, els mateixos que van aplaudir el nostre empresonament, els mateixos que ens van condemnar, ara intentaran protegir i preservar la monarquia. El que ja no podran és evitar el desprestigi i el desgast a ulls del conjunt de la societat
Aquesta és una situació coneguda de fa temps. Durant anys i panys els republicans ho havíem denunciat en solitari, nedant contracorrent, exigint transparència quan molts d'altres beneïen l'opacitat. Sense aquesta actitud no s'explicaria la crisi de la Monarquia que posa en evidència les contradiccions i febleses del sistema polític espanyol. I per això sempre ens hem negat a participar en cap dels actes d'enaltiment de la monarquia i del seu paper. Per tot el que signifiquen i han significat els Borbons històricament per al nostre país. Paga la pena recuperar un recent número de la revista Sàpiens dedicada als Borbons per constatar-ne la magnitud.
Patim una monarquia corrupta fins a les entranyes a uns nivells que només es pot entendre perquè aquesta corrupció és estructural. Un escàndol de proporcions descomunals. Silenciat gràcies a la connivència dels principals partits polítics espanyols i d'uns aparells de l'Estat que han conviscut amb aquesta corrupció ètica i política. Una omertà en tota regla que ja els va permetre disfressar el tèrbol paper del Rei en el cop d'estat de 1981. No només li van fabricar un relat a mida, ho van fer blindant la continuïtat de tot l'aparell de l'anterior règim franquista. Fins el punt que alguns d'aquells que es van entusiasmar amb aquell cop d'estat de Tejero han copat les més altes responsabilitats als aparells de l'Estat. Inclòs el Tribunal Constitucional. L'extrema dret viu enquistada als aparells de l’Estat i ha protegit una monarquia cada cop més legitimada per aquests en el seu vèrtex.
El règim del 78 es va fonamentar en dues premisses: la impunitat de la dictadura criminal de Francisco Franco i la consolidació de la restauració borbònica planificada pel dictador en la persona de l'emèrit. Ara, no han pogut sostenir més la farsa. I intentaran protegir el règim monàrquic lliurant de tota responsabilitat al fill de l'emèrit per preservar la institució que va beneir, el 3 d’Octubre de 2017, la violència gratuïta contra milions de demòcrates que van exercir el seu dret a votar per decidir. Els mateixos que van voler atribuir-nos un cop d'estat als que tenim la urna com a referent, els mateixos que van aplaudir el nostre empresonament, els mateixos que ens van condemnar, ara intentaran protegir i preservar la monarquia. El que ja no podran és evitar el desprestigi i el desgast a ulls del conjunt de la societat