"Catalunya ha de continuar demostrant davant d'Europa que és un poble de diàleg amb tothom i de respecte a la diversitat". Així ho apunta la crida que ha fet el govern de Carles Puigdemont cessat pel 155, a participar a la Diada de l'11 de setembre d’aquest any.
I ja li cal córrer si es vol explicar a Europa. Ahir mateix el ministeri d’Afers Exteriors alemany recomanava als turistes i conciutadans de Merkel que evitin les manifestacions i actes commemoratius ja siguin els de l’11 de setembre, ja siguin els de l’1 d’Octubre. Sona a aquelles recomanacions que acostumen a fer les ambaixades dels EEUU a segons quins països quan hi ha conflicte.
Malgrat tots els somriures i el compromís insubornable amb la no-violència, la idea de crispació penjada d’un llaç i de l’enrocament de la situació segueix emmarcada entre els socis europeus. El conflicte a Catalunya segueix sense resoldre’s, diuen els alemanys, i això diuen malgrat els esforços de diàleg del Govern de Pedro Sànchez.
El Tribunal d'Schleswig-Holstein va desestimar el delicte de rebel·lió per al president a l'exili, Carles Puigdemont, i va permetre a aquest abandonar el país en llibertat, però la mirada del Govern alemany sense carregar les culpes d’aquest bloqueig sobre ningú, sembla fer costat, com d’altra banda ha anat passant fins ara i com no podia ser altrament entre socis europeus, al Govern espanyol.
Sigui com sigui, hi hagi molts alemanys o n’hi hagi pocs a la manifestació de l’11 de setembre d’enguany, el que és clar és que l’àmbit internacional segueix sent un dels àmbits on les explicacions de les tesis del Govern català han de seguir exposant-se si no volen quedar desdibuixades i caricaturitzades. I en aquest sentit la recuperació de les delegacions de la Generalitat ha de servir per oferir una versió alternativa a la que pugui acabar sonant pels altaveus de la diplomàcia estatal. Encara resultarà que la violència de l’1 d’Octubre, la que van practicar els companys dels agents que tornen a Catalunya aquests dies, l’organitzava el govern català.
I ja li cal córrer si es vol explicar a Europa. Ahir mateix el ministeri d’Afers Exteriors alemany recomanava als turistes i conciutadans de Merkel que evitin les manifestacions i actes commemoratius ja siguin els de l’11 de setembre, ja siguin els de l’1 d’Octubre. Sona a aquelles recomanacions que acostumen a fer les ambaixades dels EEUU a segons quins països quan hi ha conflicte.
Malgrat tots els somriures i el compromís insubornable amb la no-violència, la idea de crispació penjada d’un llaç i de l’enrocament de la situació segueix emmarcada entre els socis europeus. El conflicte a Catalunya segueix sense resoldre’s, diuen els alemanys, i això diuen malgrat els esforços de diàleg del Govern de Pedro Sànchez.
El Tribunal d'Schleswig-Holstein va desestimar el delicte de rebel·lió per al president a l'exili, Carles Puigdemont, i va permetre a aquest abandonar el país en llibertat, però la mirada del Govern alemany sense carregar les culpes d’aquest bloqueig sobre ningú, sembla fer costat, com d’altra banda ha anat passant fins ara i com no podia ser altrament entre socis europeus, al Govern espanyol.
Sigui com sigui, hi hagi molts alemanys o n’hi hagi pocs a la manifestació de l’11 de setembre d’enguany, el que és clar és que l’àmbit internacional segueix sent un dels àmbits on les explicacions de les tesis del Govern català han de seguir exposant-se si no volen quedar desdibuixades i caricaturitzades. I en aquest sentit la recuperació de les delegacions de la Generalitat ha de servir per oferir una versió alternativa a la que pugui acabar sonant pels altaveus de la diplomàcia estatal. Encara resultarà que la violència de l’1 d’Octubre, la que van practicar els companys dels agents que tornen a Catalunya aquests dies, l’organitzava el govern català.