Més que fer una llei d’amnistia, vista la reacció de certs jutges i de tots aquells que s’hi oposen, sembla que s’estigui jugant una partida d’escacs, d'algun joc de rol o al gat i a la rata. O d’un Nadal a tres bandes, si ho voleu. Perquè també sembla que l’atzar es fiqui pel mig de la partida política.
La setmana acaba en plena reivindicació feminista, enmig de l’escàndol del cas Koldo, aprofitament i omplir-se les butxaques en ple patiment per la Covid, i amb l’oxigen que suposa que el text de la llei d’amnistia hagi agafat un nou redactat, ara a gust de Junts i també d’ERC, que ja trobava bo l’anterior. Del PSOE, que no ha retirat l’excepció del terrorisme tot i que ara es remet a la legislació europea més entenimentada que l’espanyola, de Sumar que tot i ser al govern espanyol i tenir part activa buscant enteses, l’ha votat però no l’ha signat, i dels partits bascos i els que han fet possible la investidura.
En tot cas, ara sí que sembla que el text ja no canviarà, tret que quan arribi al Senat, tal com augura Joan Queralt, passi que el PP vulgui deixar sense contingut tot allò que s’ha redactat. Serà un mínim de dos mesos, després del canvi de reglament. I si el PP va canviar el reglament per allargar-ho, no cal dir que el text tornarà al Congrés un pèl desfigurat.
Els populars es desviuen entre Koldo, i l’amnistia per veure què desgasta més el govern de Pedro Sánchez, i aquesta setmana el PP europeu s’ha reunit a Bucarest, on ha esmolat les eines, parlant de terrorisme, de corrupció i cop a l’estat de dret. Justament aquest buscar el recer europeu sembla que ha estat el toc de gràcia definitiu perquè hi hagués un acord. L’esborrany de la Comissió de Venècia, i que Junts i ERC anessin a una en la negociació amb el PSOE, ha estat el tot.
Amb l’amnistia aprovada en comissió, i la setmana que ve al ple del Congrés, quin horitzó polític s’obre? Arrenca una legislatura que pot donar altres pactes d’estat començant per un nou sistema de finançament? S’entraran a discutir les grans qüestions de fons que hi havia darrere l’1-O i que no resol l’amnistia? Ha arribat l’hora del retorn de l’exili? De Carles Puigdemont, de Marta Rovira, de Toni Comín, de Lluís Puig, de Ruben Wagensberg, i de tots aquells que busquen recer fora de les fronteres espanyoles?
Pel president Aragonès s’obre el temps de la llibertat. Pel president Puigdemont és hora de seguir parlant d’autodeterminació. Pedro Sánchez pot respirar alleujat, però la situació es pot capgirar, d’entrada si ja dona els pressupostos per fets. Encara que sembli que l’amnistia sigui un punt a favor.
La setmana acaba en plena reivindicació feminista, enmig de l’escàndol del cas Koldo, aprofitament i omplir-se les butxaques en ple patiment per la Covid, i amb l’oxigen que suposa que el text de la llei d’amnistia hagi agafat un nou redactat, ara a gust de Junts i també d’ERC, que ja trobava bo l’anterior. Del PSOE, que no ha retirat l’excepció del terrorisme tot i que ara es remet a la legislació europea més entenimentada que l’espanyola, de Sumar que tot i ser al govern espanyol i tenir part activa buscant enteses, l’ha votat però no l’ha signat, i dels partits bascos i els que han fet possible la investidura.
En tot cas, ara sí que sembla que el text ja no canviarà, tret que quan arribi al Senat, tal com augura Joan Queralt, passi que el PP vulgui deixar sense contingut tot allò que s’ha redactat. Serà un mínim de dos mesos, després del canvi de reglament. I si el PP va canviar el reglament per allargar-ho, no cal dir que el text tornarà al Congrés un pèl desfigurat.
Els populars es desviuen entre Koldo, i l’amnistia per veure què desgasta més el govern de Pedro Sánchez, i aquesta setmana el PP europeu s’ha reunit a Bucarest, on ha esmolat les eines, parlant de terrorisme, de corrupció i cop a l’estat de dret. Justament aquest buscar el recer europeu sembla que ha estat el toc de gràcia definitiu perquè hi hagués un acord. L’esborrany de la Comissió de Venècia, i que Junts i ERC anessin a una en la negociació amb el PSOE, ha estat el tot.
Amb l’amnistia aprovada en comissió, i la setmana que ve al ple del Congrés, quin horitzó polític s’obre? Arrenca una legislatura que pot donar altres pactes d’estat començant per un nou sistema de finançament? S’entraran a discutir les grans qüestions de fons que hi havia darrere l’1-O i que no resol l’amnistia? Ha arribat l’hora del retorn de l’exili? De Carles Puigdemont, de Marta Rovira, de Toni Comín, de Lluís Puig, de Ruben Wagensberg, i de tots aquells que busquen recer fora de les fronteres espanyoles?
Pel president Aragonès s’obre el temps de la llibertat. Pel president Puigdemont és hora de seguir parlant d’autodeterminació. Pedro Sánchez pot respirar alleujat, però la situació es pot capgirar, d’entrada si ja dona els pressupostos per fets. Encara que sembli que l’amnistia sigui un punt a favor.