La cerca del fet autèntic quan anem pel món sembla que és cada vegada més difícil. En aquesta aventura de viatgers i turistes, què pesa més? Que ens facin una estada a mida o que ens interessem per com viuen allà on anem?
En aquest món canviant, en què les vacances han anat canviant allò de descansar sota un para-sol a la platja, i que aquest temps també és per omplir-lo amb l’experiència de l’autenticitat, el debat sobre l’activitat i indústria turística topa amb els indicadors del sobreeiximent. La gallina dels ous d’or està a punt de deixar de pondre'n si s’acaba desvirtuant aquesta cerca de l’autenticitat d’un lloc, quan l’activitat, el perfil i el paisatge acaben transformats del tot. Quan la botiga d’imants i tangues de record desplacen la ferreteria i el d’oci, què ens quedarà per explicar, què ens quedarà per viure?
La fundació Jordi Comas Matamala reflexiona molt sobre tot allò que incideix en el fenomen turístic. Aquest any, en la vuitena jornada que es va celebrar aquest dijous als jardins de Cap Roig a Calella de Palafrugell, em venia al cap, després de sentir Pitu Roca (que acaba d’estrenar l’Espai Roca amb els seus germans) i a la faedora de vins Sara Pérez, a propòsit de vi i gastronomia, que fa que Catalunya tingui aquest altre atractiu de descoberta com a destinació. I al costat d’això, més reflexió afegida amb el drama de les infraestructures sobre l’aigua i les comunicacions. Sobre les ferroviàries i la mala passada de Rodalies, que és el nostre drama diari de fa tants anys, mentre la inversió en alta velocitat només ha servit per anar darrere la Xina en quilòmetres de via i per anar a la cua en eficàcia, en un sistema radial i fagocitador.
I sobre esdeveniments com els festivals d’estiu, o com el Temporada Alta, que donen un ventall d’opcions culturals també per qui ve a la Costa Brava, en aquest cas, i a altres destinacions del país completi o ompli les seves hores amb alguna cosa més que un tanga amb un toro estampat per endur-se a casa.
I esdeveniments com la Copa Amèrica que segons les previsions farà que 2 milions i mig de persones, i no totes de cop, acabin venint a Catalunya durant les deu setmanes que durarà aquest esdeveniment esportiu. Parlaven de tot plegat Salvador Sunyer, director del Temporada Alta, i l’Ignasi Armengol director de la Fundació Barcelona Capital Nàutica. El llegat de tot plegat, que aquest seguit d’esdeveniments deixin a la nostra societat és el més important. Què en queda de tot plegat, no només pel visitant, sinó pels estadants, buscant aquest benefici mutu ha de ser l’objectiu? Potser així de retruc recuperarem l’autenticitat, i el sentit de tot plegat.