Avui dia la veritat és una bona defensa jurídica. És una idea que ha experimentat Patrick Radden Keefe, el periodista valent que fa literatura de primer ordre des de les planes del The New Yorker i que agafa cos en els seus llibres No diguis res, L'imperi del dolor, Canalles, i al setembre el seu primer títol Caps de serp, tots ells en català gràcies a l'esforç editorial i encert de Periscopi. Aquestes setmanes viu a Barcelona, convidat pel CCCB, amb la seva família, i sap que la veritat escrita li serveix quan ha de respondre a tots aquells poderosos que incòmoda.
Potser Radden Keefe amarat de vivències acabarà escrivint alguna història sobre Catalunya, tal com ha fet sobre la Irlanda de l'IRA, o sobre els opiacis i la família Sackler, o sobre el seguit d'espavilats de diferent categoria, o sobre el tràfic d'humans i la màfia de Chinatown. Sembla que li falta una història humana sobre la qual acabar de construir el seu relat, ell que vol enganxar el lector sense ensenyar totes les cartes de cop i enganxar el lector amb la seva no-ficció novel·lada.
També és cert que de la Catalunya política de l'última dècada segur que acabaria tenint històries per construir un relat, des dels actors més impossibles, que acostuma a buscar, fins als de primera línia mediàtica.
Elretorn de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ve carregat d'història personal de l'exili, d'emocions en aquest anar de Salses a Cantallops, on viu la família de Ruben Wagensberg, de Vic a Barcelona. Amb ella, la resta de l'exili suís, dels seus anys llargs i la dels mesos llargs de la resta, del nou exili. Mentre no s'ha fet net del tot, mentre encara hi ha pendent el retorn de Puigdemont, Comín i Puig, que si es vol que sigui sense passar per la garjola no serà immediat.
La veritat de Radden Keefe, com a bona defensa jurídica no serveix en aquest cas, on el codi penal és la recepta utilitzada per fer política, i quan els jutges es vanten de ser ells mateixos un partit per carregar-se la llei d'amnistia, ja està tot dit.
Són usos i llenguatges diferents. A la tornada emocional de Marta Rovira deia que venia per acabar la feina feta i per recosir la unitat perduda de l'independentisme que s'ha deixat anar en lluites caïnites. Aquesta mateixa setmana també es presentava el llibre de David Madí, Merèixer la victòria, un exercici de no-ficció que explica el procés als adults i on dibuixa alguna línia de futur que ara deuran poder explorar millor els actors polítics sense necessitat de teleconferències ni tants viatges, perquè és clar que encara hi ha exili a Bèlgica. Anirem seguint que suposa aquest retorn en política catalana.
Parlant d'exilis, Club editor acabar de publicar la correspondència entre Joan Sales i Joan Coromines, una joia per entendre i repassar el neguit per aconseguir una llengua d'ús normal. Un debat també de present, quan veiem els indicadors d'ús social del català que reculen. Un debat sempre present si volem tenir una llengua per construir veritats que potser els jutges i els seus defectes de forma no acabaran d'entendre.