La Júlia Viejobueno Cavallé va tornar a casa seva l'1 de juny del 2017. Va tornar a La Figuera (Priorat) després d'estudiar quatre anys a Barcelona. Graduada en estudis literaris per la UB. Ha decidit tornar a ser pagesa, o més ben dit a ser de família pagesa. El seu retorn a casa va anar acompanyat d'unes grans fotos dels seus paisatges quotidians difoses a xarxes, i a una implicació social amb entitats culturals i de defensa del territori com el Centre Quim Soler o Prioritat.
Forma part d'un grup selecte de catalanes: és dona, pagesa i de menys de 35 anys. És clar que li agradaria tant a ella, com a molts de nosaltres, que aquest grup no fos tan reduït, però l'evolució dels últims anys ha forçat a molts joves a deixar casa seva per anar-se a guanyar la vida a la gran ciutat, o fora de Catalunya. El cas de la Júlia no és l'únic, però sí que deu ser dels més ben explicats. Ella mateixa ho ha fet al llibre Quedar-se al tros, editada per ViBop.
A banda de les seves fotos a xarxes, també vam veure a la Júlia al vídeo on un seguit de joves prioratins aplaudia tots aquells que visiten la comarca, però que després no consumeixen els productes de la terra, que no s'hi miren gens a l'hora d'omplir el rebost.
Diu que hi ha una contradicció entre aquest Priorat que fa els millors vins del món. I una comarca amb la població estancada i la pagesia que va envellint i en davallada. El discurs de portes endins aconsella la fugida. Els maldecaps de la terra: la inclemència del temps, la fil·loxera, la pedregada, la gelada, la duresa de la feina física, plagues, bèsties, legislacions... i la manca de relleu sembla que ho forcen.
D'aquí l'activisme, el preludi de la revolta pagesa. Els seus trossos són de vinya i oliveres. I per ella plantar vinya és el seu començament més repetit i conegut. Té un punt de misticisme simbòlic. És un punt de partida. Hi ha un punt de revolucionari a confiar en els ritmes de la natura, perquè respectar-los implica renunciar a un creixement constant.
Al seu llibre de lectura obligada per qui vulgui entendre què passa en aquest país, i en aquesta societat en transformació, hi trobareu delícies com aquesta: "La pols s'acumula als ulls i la basca s'instal·la al pit i la terra s'asseca com també ho fan l'esperança i la saó". Correu i llegiu-la, abans la pols no ens cegui del tot.