Pere Portabella ha recollit bona part dels seus textos escrits aquests últims seixanta anys, des dels seus inicis com a productor de cine fins a l’actualitat. Són discursos, pròlegs, presentacions i articles sobre art, cine i política, que publica sota el títol d’Impugnar les normes, un llibre editat a Galàxia Gutenberg pel fins ara director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau. L’oposició al franquisme, els primers anys de la democràcia, i el retorn al cinema amb Pont de Varsòvia. Tàpies, Miró, Brossa, Buñuel, els Saura, Carles Santos, i Tarradellas són alguns dels grans noms que han marcat la seva trajectòria.
Sobre l’episodi del retorn del president a l’exili Josep Tarradellas, Portabella explica com va dissenyar el recorregut a cotxe descobert, com el president el va fer anar en aquell Cadillac i com van il·luminar la plaça de Sant Jaume com si fos un plató televisiu o un set de rodatge, i des d’on es va pronunciar el "Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí".
El retorn de l’actual president a l’exili, Carles Puigdemont, deurà ser diferent. El moment no és de recuperació de la institució, tenim un president en funcions Pere Aragonès, i un ple pendent per investir-ne un altre.
Amb la plaça de Sant Jaume no n’hi haurà prou, de fet el president del Parlament Josep Rull és qui ha dit que vol fer una rebuda solemne al president a l’exili. I quan es farà aquest retorn? De nou el calendari i el seu control és la principal eina per marcar el moment polític.
El fet que Josep Rull sigui de Junts sembla que hauria de ser un senyal de com pot anar la convocatòria del ple del dia 25, passats els deu dies preceptius després que es constituís la mesa. Però de nou els jutges, que a l’hora d’aplicar l’amnistia tenen un marge de dos mesos per aplicar-la, i fins i tot per fer decaure les mesures cautelars, tenen la paella pel mànec.
És clar que això va variant. La batalla que es viu a la fiscalia per saber quin és el criteri que ha de prevaldre acosta els fiscals a la rebel·lió. El principi de jerarquia qüestionat pels 4 fiscals del judici del procés perquè interpreten que hi ha hagut un enriquiment patrimonial dels actors del procés (que no va veure el judici) i que a més danya la Unió Europea, i que, per tant, no volen amnistiar-los. Garcia-Ortiz es quadra i insisteix que apliquin la llei sense retorçar-la i que facin decaure les mesures cautelars.
Els dol que Carles Puigdemont acabi sense tastar una presó espanyola, com sí que han fet bona part de resta de companys d’aquell Govern, amb Oriol Junqueras de vicepresident. Els dol que faci net de papers, i els dol que Pedro Sánchez hagi promogut la llei que ho fa possible. D’aquí el torpedineig.
Carles Puigdemont assegura que tornarà quan hi hagi una investidura, fins i tot si és la de Salvador Illa. Però ningú vol ser el primer a fracassar, tothom vol guanyar temps per rescabalar suports. I sembla difícil que ERC hagi aclarit que farà d’aquí a deu dies, i que a més les bases hi hagin dit la seva.
El que va passar ahir a Barcelona, sobre l’opció d’entrar al govern Collboni, quan semblava que podia anar deslligat del Govern de la Generalitat, fa preveure que no hi ha res que la direcció pugui donar per descomptat.
Els dos mesos abans de la convocatòria automàtica d’eleccions començaran a córrer, i caldrà veure si durant aquestes setmanes l’amnistia fa el seu efecte, i si Carles Puigdemont torna sense haver d’anar a la presó, o si hi acaba havent una investidura sense que la justícia hagi aclarit que fa amb les cautelars, torna i hi acaba anant durant un temps. Tot plegat sense els focus cinematogràfics que va tenir Josep Tarradellas en el seu retorn.