Estem en època de sopars de festes i hi ha alguna cosa comuna en totes les trobades, siguin d'empresa, amics o família, i són els debats sobre economia. Converses que comencen amb un comentari innocent entre cerveses i entrants, i que acaben en debats acalorats entre gintònics i neules. Són discussions que es repeteixen cada any i en cada ambient, i no hi ha espai que se’n salvi. I després de tants anys, sembla que encara no hem arribat a cap conclusió i que cada sopar de festes nou és una bona oportunitat per reobrir-los i descobrir si hem aconseguit convèncer algú des del sopar anterior. Cada any, però, apareix un tema nou a la barreja, depenent de com hagi estat l’economia durant l’any. La pregunta és, quins temes monopolitzaran les nostres taules aquestes festes? Aquí et deixo algunes dades per les discussions.
Un dels més populars en els últims anys, i molt promocionat per l’extrema dreta, és el de la immigració. Segons el CIS, la immigració era la preocupació més gran de la població espanyola el setembre passat, per davant de l’atur, la situació política, les desigualtats o l’habitatge. Però tres mesos abans, ocupava el novè lloc.
Aquest canvi en les preocupacions va molt lligat a la percepció que té la població sobre quin percentatge representa la població immigrant sobre el total. De mitjana la població creu que les persones migrants suposen el 30% de la població, però en realitat només són el 18% de la població espanyola (un 17% a Catalunya).
Una discussió comuna és sobre la qüestió migratòria, sobre si els immigrants ens roben la feina, o si viuen de les ajudes. Aquestes afirmacions contradictòries acaben derivant en comentaris racistes i la propagació de fake news. Aquest debat acostuma, però, a ser bastant denigrant per les persones migrants, ja que generalitza les seves experiències i les converteix en un ens uniforme.
De fet, les persones migrants són diverses, i les seves experiències també. Des del punt de vista econòmic, les dades i els estudis han demostrat àmpliament que les persones migrants paguen més impostos i contribueixen més a l’Estat de Benestar del que dediquen els Estats a aquests sectors de la població. De fet, les persones migrants de mitjana als països de l’OCDE són contribuïdors i contribuïdores netes. Per tant, ja podríem negar que, en general, viuen de les ajudes.
Garantir els drets de les persones migrants, a més de ser una obligació moral i una qüestió de dignitat, té beneficis fiscals i econòmics pel país acollent, millorant la vida de totes les persones que hi resideixen. Per tant, regularitzar la situació de les persones migrants és una obligació i també millora el nostre país, en contra dels arguments xenòfobs de l’extrema dreta i cada cop més absorbit per les dretes. Els estudis econòmics ens han mostrat que en termes d’ocupació i en el cas d’Espanya, la regularització massiva del 2004 va incrementar l’ocupació formal de les persones migrants, no va afectar la dels nadius i va reduir l’ocupació informal, tant de les persones natives com migrants. Per tant, tampoc seria cert que roben la feina.
Un altre tema que segurament serà el debat estrella aquest any als sopars de festes serà el de l’habitatge. Els debats sobre l’habitatge poden començar de moltes maneres, ja que es tracta d’un tema molt complex i sobre el que es poden dir moltes coses, però una forma diferent de començar-lo és comentant algunes dades. Per exemple, podeu començar comentant que en els últims anys el preu de compra d’un habitatge a Espanya s’ha incrementat en 30.000 €, és a dir, d’un any per un altre, de mitjana es necessiten 30.000 € més per comprar-se una propietat. Tenint en compte que el sou mitjà brut a l’estat espanyol el 2022 va ser de 26.948,87 € (i la bretxa de gènere del 9%), sembla difícil que els nostres estalvis puguin mantenir-li el ritme a la pujada del preu de l’habitatge. De fet, entre 1996 i 2022, la ràtio entre el preu de l’habitatge de compra i la renda de les famílies ha crescut en un 50%. Si comparem aquesta tendència amb el creixement del salari mitjà a Espanya, aquestes dades s’entenen millor. Del 2000 al 2007, el salari mitjà en termes reals va caure en un 0,1%, mentre que entre 2007 i 2021, el salari mitjà en termes reals es va incrementar el 0,1% segons l’OCDE.
Una altra dada interessant per iniciar el debat pot ser la que, a Catalunya, el 50% de les famílies llogateres dediquen el 40% de la seva renda al lloguer. La dada anterior s’entén molt millor juntament amb aquesta i es pot iniciar una conversa interessant sobre el sobreesforç econòmic i la transferència neta de rendes cap als rendistes que suposa avui en dia viure de lloguer.
I per últim, també és necessari combatre els arguments que relacionen la qüestió migratòria i la crisi d’habitatge. La crisi que patim no se soluciona a base només de construir més, ni les persones migrades que arriben són les causants de la falta d’habitatge. Segons l’OCDE, Espanya es troba entre els països amb més cases i pisos per habitant, amb 0,56 habitatges per persona davant la mitjana de 0,46 de l'OECD, i el 15% del parc a l’estat espanyol està buit. Per tant, de pisos i cases n’hi ha per tothom, però cal recuperar aquells al que no se li està donant un ús social.
De discussions als sopars de festes n’hi ha a cents i milers i no es tracta de guanyar cap debat polític, però tampoc podem permetre que es propaguin fake news que ens polaritzen com a societat. Millor contrastar aquestes notícies amb dades de fonts fiables i gaudir de les neules i els bombons amb debats constructius.
Agraïments a la Marta Ribera per la seva col·laboració.