Opinió

És la Copa Amèrica un fracàs?

«Barcelona s’ha transformat per acollir la Copa Amèrica, alterant la vida de les veïnes, però el que quedarà pel record serà el que ens acabarà costant»

Alessandra Palomar
17 de setembre de 2024, 19:05
Actualitzat: 19 de setembre, 14:49h

Fa una setmana, els mitjans de comunicació es feien ressò d’una denúncia per part de la plataforma No a la Copa Amèricaque deia que l’organització del macroesdeveniment podria estar falsejant els números d’assistència i, per tant, maquillant el veritable impacte econòmic d’aquest a Barcelona. Aquesta acusació seria un cop fort contra un esdeveniment polèmic que ja gaudia de poca popularitat entre les veïnes de Barcelona abans que comencés. L’organització no ha volgut manifestar-se i ha demanat esperar-se al final de l’esdeveniment per analitzar les dades, però n’hi ha algunes que ja podem estudiar a dia d'avui.

La Copa Amèrica és un macroesdeveniment que ha ocupat portades de diaris i reportatges en els últims mesos més per les seves polèmiques que no pas pel seu suposat impacte positiu a la ciutat. Tot va començar amb la inversió milionària per part de les administracions públiques en el projecte basant-se únicament en les previsions econòmiques presentades per la mateixa organització de la competició. L’administració va pagar més de 24 milions d’euros pel cànon de la regata, diners que no es recuperaran mai. Les administracions públiques es van comprometre a aportar fins a 40 milions d’euros, encara que un reportatge de La Directa avança que ja s’han invertit entre 48 i 55 milions d’euros. Va continuar amb la realització d’un estudi per part d’investigadors de la UPF que no es va publicar mai i que, utilitzant les mateixes dades proporcionades per l’organització de la Copa Amèrica, va augurar importants beneficis per la ciutat i les seves veïnes, 1.200 milions d’euros, que encara no queda clar d’on sortiran.

A més de l’ús de fons públics, la Copa Amèrica també s’ha apropiat dels espais públics de la ciutat amb el tancament del Parc Güell per a la desfilada del Louis Vuitton o el tancament de les platges perquè es puguin veure les regates (tot i que no hi havia quasi ningú seguint-les). També s’ha remodelat el Maremàgnum i altres espais del moll de Barcelona per acomodar totes les instal·lacions de la Copa Amèrica. És sorprenent la rapidesa amb què s’han transformat tants espais públics per acomodar les demandes de la competició quan la ciutadania fa temps que reclama canvis urbanístics a la ciutat que millorarien la vida de totes les veïnes i encara esperen resposta.

L’assistència tampoc és l’esperada. Es deia que vindrien 2,6 milions de visitants nous a la ciutat, però per ara només s’han instal·lat 2.500 persones de l’organització i ara les fonts oficials de l’organització diuen que visitaran les instal·lacions unes 3.500 persones diàries. S’anunciava com el tercer macroesdeveniment més seguit del món, després dels Jocs Olímpics i el Campionat del Món de Futbol. De fet, van ser aquestes previsions de seguiment el que va portar el govern espanyol a declarar l’esdeveniment com d'interès públic i concedir-li els beneficis fiscals corresponents. Comparat amb les quasi 100.000 persones que es van reunir l’any passat per veure l’espectacle de llums i focs artificials del piromusical de les festes de la Mercè, sembla que els números que prometia la Copa Amèrica per convèncer-nos del seu impacte econòmic no hi seran. Però millor que no vinguin, perquè com ja ens explicava la Marta Ribera, els visitants que atrau la Copa Amèrica incrementen els preus de lloguer i l’especulació en el mercat immobiliari local. A més, sabem que els turistes de luxe consumeixen més aigua que les veïnes, cosa que no ens podem permetre en temps de sequera.

El mes vinent es disputarà la final de la competició i serà el moment d’analitzar l’impacte i comprovar si les previsions s’han complert. Per ara sembla que, com si es tractés de la pel·lícula de Benvingut, Mister Marshall, Barcelona s’ha transformat per acollir la Copa Amèrica, alterant la vida de les veïnes i de les altres residents a Catalunya, però el que quedarà pel record serà el que ens acabarà costant la visita.

Arxivat a

Soc especialista en economia laboral, desigualtats socials i postcreixement. Predoctorand a l'Institut de Microeconomia Aplicada de la Universitat de Bonn (Alemanya). Membre de l'Espai 08.

El més llegit