La Copa Amèrica és l’esdeveniment esportiu que està ocupant el litoral català durant 2023 i 2024. A Barcelona afecta directament les zones del port, la Barceloneta i el nucli antic, així com al port de Vilanova, i arribarà al seu apogeu a l’octubre, quan se celebri la competició final. Si vols saber-ne més detalls, a banda que ha requerit una inversió pública d’almenys 66 milions d’euros, que la Generalitat Valenciana només va acabar de pagar el 2021 els deutes que va contraure per organitzar-la el 2007 i 2011, i que tindrà un impacte ambiental que no s’està tenint en compte, pots trobar-ne més informació aquí.
Els recursos i l’espai a les ciutats i arreu són limitats, i la promoció de macroesdeveniments té com a objectiu augmentar encara més el flux turístic per generar consum i captar inversions externes. L’organització de la Copa Amèrica a Barcelona és un gran exemple d’aquest model, que busca posar la ciutat al mapa per augmentar la quantitat de persones visitants.
Barcelona ja està orientada al turisme estranger, i esdeveniments com la Fórmula 1, el Primavera Sound o la Copa Amèrica estan orientats principalment a aquest públic. Tots ells han tingut o busquen tenir almenys un 50% de públic que no resideix a l’estat espanyol, i, per tant, aprofitar i potenciar una ja esgotada marca Barcelona. Però què en pensen els i les barcelonines i els turistes d’augmentar les persones a la ciutat?
Segons l'enquesta Òmnibus de 2023 del CEO, un 56% de la ciutadania barcelonina creu que s’ha arribat o s'està arribant al límit de la capacitat de poder absorbir turistes. I les mateixes persones visitants ho corroboren: les enquestes que tenim mostren que el 2016, ben abans que es batés el rècord de turistes a la ciutat aquest estiu, el 58% ja pensaven que hi havia massa gent a la ciutat, i un estudi més recent de la URV sobre mobilitat turística mostra que el 53% dels creueristes pensa que els llocs on van estan ja molt massificats. Per tant, tant residents com visitants veuen la ciutat sobrecarregada, i les tensions que es deriven pels conflictes per l’espai són cada cop més palpables.
Més enllà de l’augment de preus als establiments de Barcelona, o que el consum d’aigua en temps de sequera és cinc vegades més gran pels turistes de luxe, una de les tensions més evidents és la pujada associada als preus de l’habitatge.
L’atracció de capital estranger que busca la promoció d’aquests esdeveniments contribueix a augmentar la demanda d’habitatge per part d’individus amb una capacitat adquisitiva més alta que la mitjana catalana i barcelonina. Justament el 2022 es va batre batut el rècord històric a Espanya i Catalunya de la proporció d’immobles adquirides per persones estrangeres (amb un 13,7 i un 13,5% respectivament segons l’anuari dels registradors de la propietat), qui, segons el registre de Notariat, paguen un preu més alt que els residents. I els mateixos portals immobiliaris admeten que a Barcelona ha augmentat la proporció d’un 40% de persones estrangeres que tanquen els contractes de lloguer “són perfils molt més solvents, que poden absorbir preus clarament més elevats que la demanda local”.
No s’aborden aquests tipus d’impactes quan es promociona la Copa Amèrica, ni tan sols des de les institucions. Es fa gala dels 1.200 milions d’impacte econòmic i de la creació de 19.000 llocs de treball que remarca l’estudi d’impacte de la UPF. Un estudi que no està disponible públicament, que va ser encarregat per Fundació Barcelona Capital Nàutica, i que basa els seus càlculs en dades d’assistència i despesa per persona que ha donat la mateixa organització de la Copa Amèrica. Una vegada hagi passat la copa, serà interessant dur a terme almenys una auditoria per verificar que aquest impacte s’ha materialitzat.
L’estudi de la UPF sí que deixa entreveure que el 43% de l’impacte econòmic i el 51% de l’ocupació totals (directes, indirectes i induïts) aniran als sectors del comerç, el transport i l’hoteleria, i, per tant, a la indústria turística. Les xifres de l’impacte que va al sector turístic són encara més grans quan mirem només l’impacte directe, on l’impacte econòmic i l’ocupació creada representen el 60% del total.
El que sí que veiem és una campanya publicitària, institucional i en mitjans, per legitimar l’esdeveniment, que treu del debat quin és l’impacte a llarg termini de continuar promocionant un model que busca hiperturistificar la ciutat, i que obvia que una alta dependència en el turisme fa que les ciutats siguin generalment menys econòmicament resilients davant de xocs externs com les crisis econòmiques. Tenim per sort la plataforma en contra de la Copa Amèrica, que el dissabte passar va assenyalar els impactes negatius de l’esdeveniment dels que no s’està parlant.
La pregunta que ens hem de fer és la següent. Davant la inaccessibilitat dels preus de l’habitatge, l’encariment dels productes de primera necessitat, amb l’era de restriccions que ens ve a sobre, de veritat volem continuar apostant per la hiperturistificació de la ciutat?
Els recursos i l’espai a les ciutats i arreu són limitats, i la promoció de macroesdeveniments té com a objectiu augmentar encara més el flux turístic per generar consum i captar inversions externes. L’organització de la Copa Amèrica a Barcelona és un gran exemple d’aquest model, que busca posar la ciutat al mapa per augmentar la quantitat de persones visitants.
Barcelona ja està orientada al turisme estranger, i esdeveniments com la Fórmula 1, el Primavera Sound o la Copa Amèrica estan orientats principalment a aquest públic. Tots ells han tingut o busquen tenir almenys un 50% de públic que no resideix a l’estat espanyol, i, per tant, aprofitar i potenciar una ja esgotada marca Barcelona. Però què en pensen els i les barcelonines i els turistes d’augmentar les persones a la ciutat?
Segons l'enquesta Òmnibus de 2023 del CEO, un 56% de la ciutadania barcelonina creu que s’ha arribat o s'està arribant al límit de la capacitat de poder absorbir turistes. I les mateixes persones visitants ho corroboren: les enquestes que tenim mostren que el 2016, ben abans que es batés el rècord de turistes a la ciutat aquest estiu, el 58% ja pensaven que hi havia massa gent a la ciutat, i un estudi més recent de la URV sobre mobilitat turística mostra que el 53% dels creueristes pensa que els llocs on van estan ja molt massificats. Per tant, tant residents com visitants veuen la ciutat sobrecarregada, i les tensions que es deriven pels conflictes per l’espai són cada cop més palpables.
Més enllà de l’augment de preus als establiments de Barcelona, o que el consum d’aigua en temps de sequera és cinc vegades més gran pels turistes de luxe, una de les tensions més evidents és la pujada associada als preus de l’habitatge.
L’atracció de capital estranger que busca la promoció d’aquests esdeveniments contribueix a augmentar la demanda d’habitatge per part d’individus amb una capacitat adquisitiva més alta que la mitjana catalana i barcelonina. Justament el 2022 es va batre batut el rècord històric a Espanya i Catalunya de la proporció d’immobles adquirides per persones estrangeres (amb un 13,7 i un 13,5% respectivament segons l’anuari dels registradors de la propietat), qui, segons el registre de Notariat, paguen un preu més alt que els residents. I els mateixos portals immobiliaris admeten que a Barcelona ha augmentat la proporció d’un 40% de persones estrangeres que tanquen els contractes de lloguer “són perfils molt més solvents, que poden absorbir preus clarament més elevats que la demanda local”.
No s’aborden aquests tipus d’impactes quan es promociona la Copa Amèrica, ni tan sols des de les institucions. Es fa gala dels 1.200 milions d’impacte econòmic i de la creació de 19.000 llocs de treball que remarca l’estudi d’impacte de la UPF. Un estudi que no està disponible públicament, que va ser encarregat per Fundació Barcelona Capital Nàutica, i que basa els seus càlculs en dades d’assistència i despesa per persona que ha donat la mateixa organització de la Copa Amèrica. Una vegada hagi passat la copa, serà interessant dur a terme almenys una auditoria per verificar que aquest impacte s’ha materialitzat.
L’estudi de la UPF sí que deixa entreveure que el 43% de l’impacte econòmic i el 51% de l’ocupació totals (directes, indirectes i induïts) aniran als sectors del comerç, el transport i l’hoteleria, i, per tant, a la indústria turística. Les xifres de l’impacte que va al sector turístic són encara més grans quan mirem només l’impacte directe, on l’impacte econòmic i l’ocupació creada representen el 60% del total.
El que sí que veiem és una campanya publicitària, institucional i en mitjans, per legitimar l’esdeveniment, que treu del debat quin és l’impacte a llarg termini de continuar promocionant un model que busca hiperturistificar la ciutat, i que obvia que una alta dependència en el turisme fa que les ciutats siguin generalment menys econòmicament resilients davant de xocs externs com les crisis econòmiques. Tenim per sort la plataforma en contra de la Copa Amèrica, que el dissabte passar va assenyalar els impactes negatius de l’esdeveniment dels que no s’està parlant.
La pregunta que ens hem de fer és la següent. Davant la inaccessibilitat dels preus de l’habitatge, l’encariment dels productes de primera necessitat, amb l’era de restriccions que ens ve a sobre, de veritat volem continuar apostant per la hiperturistificació de la ciutat?