Comencem l’any amb la notícia que hi ha acord entre sindicats i Ministeri de Treball per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals abans que s’acabi aquest nou any. També s’ha aprovat la implementació del registre horari digital i s’ha reforçat el dret a la desconnexió digital. Una decisió molt discutida, però que el PSOE i Sumar portaven al seu acord d’investidura. La patronal no li ha donat suport i el Ministeri d’Economia també té els seus miraments. No és un debat nou, però. Fa dècades que se’n parla i que es qüestiona com pot ser que després de tots els avenços tecnològics continuem treballant la mateixa jornada que fa 40 anys. En Manuel Alvariño ja va fer un bon resum de la viabilitat de la reducció.
La jornada laboral de 40 hores setmanals es va legislar a Espanya fa 40 anys, sota el govern del PSOE i Felipe González. En aquell moment també va suposar una reducció gradual de les jornades, començant en 48 hores setmanals el 1976 fins a culminar en les 40 el 1983. La patronal no hi va estar d’acord i es va declarar en rebel·lió, portant a judici tots els convenis col·lectius firmats que establien el màxim de 40 hores. Els bancs també hi van estar en contra, ja que treballaven els dissabtes i superaven el nou límit legal. En aquell moment la patronal va clamar que aquesta reforma tindria efectes catastròfics en l’economia, tal com ho fa ara i com ho ha fet amb la reforma laboral o les pujades del salari mínim, però, tal com ens demostren les dades, les seves prediccions no s’han complert.
En aquest cas, l'objectiu és reduir la jornada laboral gradualment fins a arribar a les 35 hores setmanals sense que això comporti una reducció del salari. Aquesta no és una idea desbaratada dels sindicats, de fet aquesta és la jornada laboral que tenen a França des de fa més de 20 anys. Bèlgica és un altre país europeu que ha establert una jornada de 38. Després del canvi, Espanya es converteix en el 3r país amb la jornada laboral més curta. Però quan mirem les hores mitjanes pactades en els convenis col·lectius, la història és diferent. Aquí es pacten contractes de 38,4 hores de mitjana, a la cua en hores pactades a la UE. La resta pacten menys de 38 i només quatre països en pacten de mitjana 40. Ningú més d’aquesta xifra. La realitat però, és que quan tenim en compte les hores extra, a Espanya es treballen de mitjana 48 hores setmanals.
Respecte a la implementació d’aquesta nova jornada laboral, ja hi ha sectors que tenen jornades més curtes com els sectors d’aigua i sanejament, finances i assegurances, d’informació i comunicacions i les administracions públiques i l’educació. Aquesta reducció d’hores, però, no s’ha de compensar amb un augment de les hores extraordinàries permeses. Ara mateix el límit es troba en 80 hores anuals, sempre voluntàries si no estan pactades en convenis col·lectius, però s’ha suggerit un augment fins a les 150 hores anuals, que suposarien més de 3 hores extra per setmana, deixant sense efecte la reducció de la jornada.
La patronal avisava que el disseny de la nova jornada laboral havia de ser equilibrat -sense especificar què significa equilibrat- i tenint en compte la realitat de l’economia espanyola. La realitat, com hem vist, no s’allunya gaire del que han pactat el Ministeri amb els sindicats. Els empresaris demanen, a més, que aquesta reducció es faci a nivell de convenis col·lectius, en lloc de regular-ho per llei. La realitat, però, és que, amb la reducció de l’associació sindicalista i el poder dels sindicats, la capacitat dels treballadors i treballadores de negociar ha disminuït en els últims anys. El govern ha de prendre la iniciativa per iniciar el canvi i assegurar-se que totes les persones treballadores poden millorar la seva situació laboral i no només aquelles amb convenis col·lectius forts. Després, en fase d’implementació s’haurà d’ajustar a les realitats de cada sector.
Un dels motius que es donen per rebutjar la reducció de la jornada és que a l’Estat som poc productius i reduir el nombre d’hores treballades ens posaria en un desavantatge competitiu respecte d'altres economies europees. Aquesta, però, és una dada enganyosa. La productivitat s’entén com el valor d'allò que es produeix dividit entre les hores treballades. Per tant, la productivitat dependrà del preu que tingui el que es produeix. Espanya es caracteritza per ser un país on predomina el sector turístic, un sector amb atractiu pel seu baix cost comparat amb altres països.
Per tant, necessàriament la productivitat serà més baixa; no perquè no tinguem capacitat productiva, sinó per com valorem el que produïm. Un altre exemple rellevant és el treball de cures. Amb una població envellida i una de les esperances de vida més llargues del món, el sector de les cures és molt rellevant a Espanya, però és un dels menys valorats. Tot i que les treballadores, majoria dones, generin un gran valor social, aquest no és recompensat pel mercat i a les estadístiques se les classifica com poc productives. El que hauríem de veure és si les feines i les hores que dediquem al treball generen un valor per la nostra societat més enllà del preu que els hi assigna el mercat.
Per últim, un dels objectius de la reducció de la jornada laboral és que treballem menys però treballem totes. Produïm menys i ho redistribuïm tot. En un país amb alts nivells d’atur i nombroses hores extra -remunerades i no remunerades-, la reducció de la jornada laboral permet redistribuir la feina millor entre totes facilitant la conciliació i ampliant l’accés als beneficis socials lligats al treball.
Aquest pot ser l’any en què tots i totes treballem conjuntament per implementar la jornada laboral de 37,5 hores, un canvi que ens permeti avançar cap a la setmana laboral de 32 hores, encara que sigui a poc a poc, cap a un balanç més adequat entre treball remunerat i vida fora de la feina. Aquesta mesura pot beneficiar-nos a totes, i per això cal que donem respostes i solucions a les preocupacions tant d’empresaris com treballadors i treballadores. Si vam ser capaces de reduir la jornada laboral de 48 a 40 hores, sense que suposés el fi de l’economia, un canvi de 2,5 hores no hauria de ser gaire difícil.