Salvador Illa volia que ens oblidéssim del procés i ens centréssim en el funcionament dels serveis públics, i cal dir que el país li ha fet cas: Rodalies monopolitza l’espai mediàtic i les converses ciutadanes. És la mena de repte que Illa semblava desitjós d’afrontar, i el president de la Generalitat no té excusa per no resoldre’l. Primer, perquè el seu partit és corresponsable històric de la situació, i segon, perquè els socialistes governen a tot arreu i per tant no hi ha marge per culpar els adversaris. Les vies i les catenàries? ADIF, empresa pública controlada pel PSOE. El servei de trens pròpiament dit? Renfe, empresa pública controlada pel PSOE. El pressupost de l’estat? President socialista. El pressupost de la Generalitat? President socialista.

De fet, una de les coses que Salvador Illa descobrirà aquesta legislatura com a president és que el procés tenia a veure amb els serveis públics molt més que no es pensa. Catalunya és un país tremendament estressat per la combinació d’una demografia desbocada per un model productiu profundament equivocat i una despesa pública molt per sota de les necessitats que marca aquesta demografia. És trist haver d’utilitzar una expressió que hauria de correspondre a altres contextos geogràfics, però la situació desprèn aromes colonials: sistemàticament, a la metròpoli s’inverteix molt per sobre d’allò pressupostat, i a les províncies del nord-est, molt per sota. Les costures tiben, i en alguns casos com Rodalies, directament peten.

Tot plegat recorda el monòleg masclista d’en Capri sobre el matrimoni: “l’amor se’n va, però ella es queda!”. Doncs bé, el procés se n’ha anat i els independentistes ja no són a les institucions, però els problemes estructurals que ho van provocar tot s’han quedat: espoli fiscal ­–i per tant greuge ciutadà pel mal funcionament dels serveis públics–, retrocés de la llengua –i per tant angoixa per la continuïtat del país–, i una estesa catalanofòbia a Espanya, com s’ha tornat a demostrar per enèsima vegada amb la quitança del FLA, un simple aperitiu del que vindrà amb el debat del finançament singular. El PSC farà bé d’entendre que el procés va ser un fenomen molt lligat a allò que els seus intel·lectuals orgànics en diuen “els problemes reals de la gent”.