Opinió

Orriols i Abascal, la quinta columna trumpiana

«Quatre columnes avancen des de Washington, i la cinquena corca Europa per dins. A Catalunya, també»

Eduard Voltas
01 de març de 2025, 20:08
Actualitzat: 20:28h

L’expressió quinta columna té origen en la Guerra Civil Espanyola, concretament en una proclama radiofònica del general Mola a l’inici del conflicte on afirmava que hi havia quatre columnes de l’exèrcit nacional avançant en direcció a Madrid, i una cinquena formada pels simpatitzants del cop d’estat que, dins de la capital espanyola, treballaven clandestinament per la victòria franquista. Des d’aleshores, l’expressió s’usa arreu del món en contextos bèl·lics per designar aquelles persones o organitzacions que, des de dins d’un dels bàndols contendents, treballen per la victòria de l’enemic. 

En la guerra oberta que Donald Trump ha declarat a l’ordre democràtic liberal sorgit del final de la Segona Guerra Mundial, el president estatunidenc també compta amb la seva quinta columna. Els quintacolumnistes europeus –d’Orban a Abascal, passant per Meloni, Le Pen o Weidel– són de pelatge divers en funció del país des d’on treballen, però a tots els uneix l’alineament amb Washington, i tots es reclamen representants nacionals de la doctrina Trump, basada en el menyspreu de les normes i institucions internacionals, en l’acarnissament sobre els sectors més vulnerables de la societat –singularment els immigrants–, en la fascinació per les solucions totalitàries, en l’ús conscient de la desinformació massiva i, en general, en l’aplicació despietada de la llei del més fort com a praxi política i cultural.  

A Catalunya, la quinta columna són dos partits polítics idèntics que comparteixen fília trumpiana i fòbia a l’esquerra i a la immigració. Dues forces separades únicament per la bandera nacional que diuen defensar. Encara que alguns es neguin a reconèixer l’evidència, si no fos per l’escletxa identitària Orriols i Abascal serien del mateix partit. De fet, com a fenomen europeu són el mateix i amenacen el mateix. Les velles democràcies del continent, rovellades i massa sovint ineficients a l’hora de millorar les condicions materials de vida de la gent treballadora, s’enfronten a un enemic molt poderós que les vol destruir. O la nostra manera de viure, o l’escena Trump-Vance-Zelenski al Despatx Oval. Quatre columnes avancen des de Washington, i la cinquena corca Europa per dins. A Catalunya, també.

Nascut a Barcelona (1970), soc periodista i editor. He estat redactor i cap de redacció a la revista El Temps (1991-1997), i he dirigit les revistes Descobrir Catalunya (1997-2000) i Sàpiens (2002-2003). Cofundador del Grup Cultura 03, del qual vaig ser director de continguts. He estat vicepresident segon d'Omnium Cultural i secretari de Cultura de la Generalitat (2006-2010). Vaig exercir la docència a la Facultat de Comunicació Blanquerna durant vint anys (1997-2017). Actualment, soc directiu a l'empresa privada i col·laboro en diversos mitjans de comunicació. Em podeu seguir al canal de Telegram.

El més llegit