Els militants d’ERC s’han reunit aquest cap de setmana a Martorell per acabar de rematar el congrés iniciat al desembre i que ha servit per certificar el retorn d’Oriol Junqueras a la presidència, després del seu oportú pas al costat just quan el partit havia de decidir si donava suport a la investidura de Salvador d’Illa. Cap periodista ha estat capaç encara de fer-li dir què va votar ell en aquella consulta interna sobre una qüestió tan transcendent. En llenguatge cinematogràfic, la fosa en negre en un moment crític va recordar a alguns companys de partit les seves ambigüitats els dies i hores prèvies i posteriors a la DUI de 2017, segons han testimoniat diversos protagonistes d’aquells esdeveniments. Comparació malintencionada o patró de comportament? Donat que la carrera política de Junqueras s’allargarà, segur que hi haurà noves oportunitats de respondre la pregunta.
La ponència política aprovada a Martorell té poca importància. La cosa realment rellevant per a ERC és que finalment s’ha tret de sobre la qüestió interna, almenys com a tema d’interès per als mitjans, i a partir d’ara pot aspirar a ser notícia per la seva acció política. I en termes d’acció política, on se la juguen els republicans per tornar a créixer o per enfonsar-se encara més és en la gestió de la seva relació amb els socialistes, a Catalunya i a Madrid. L’única palanca política real que té Junqueras a les mans són dos papers firmats pel PSOE i el PSC amb compromisos concrets que, llegits conjuntament i si es compleixen –ai!–, configuren un programa rellevant d’avenços parcials, tant socioeconòmic com d’autogovern. Fer-los complir potser permetria a ERC tornar a aparèixer davant l’opinió pública com un partit útil. Fracassar en l’intent, segur que no.
No hi ha més cera que la que crema per a ERC ara mateix: Junqueras un altre cop, dos papers firmats per Sánchez i Illa, i set diputats a Madrid. I a l’horitzó, unes municipals l'any 2027 que difícilment seran pitjors per als republicans que les darreres i que la nova direcció farà servir per generar el relat de l’inici de la remuntada. Poca cosa per a un partit que fa escassament cinc anys va guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya superant el llindar del milió de vots, que en fa tres va assolir la presidència de la Generalitat per primera vegada des de la Segona República, i que semblava cridat a construir una hegemonia política de llarga durada dins del catalanisme. De com i per què ERC va llençar a la paperera tot aquest capital polític, no se n’ha parlat aquest cap de setmana a Martorell.