Martorell ha donat el tret de sortida aquest dissabte a la segona fase del congrés d'ERC. Un cop Oriol Junqueras havia segellat una victòria ajustada per tornar a la direcció del partit, aquest cap de setmana toca ratificar les ponències i enfrontar-les a les esmenes dels crítics i de la resta de la militància. El resultat ha estat una direcció i uns corrents interns que s'han avingut a negociar: els de Junqueras han adoptat bona part de les esmenes presentades i els crítics ja havien retirat aquelles propostes que podien aprofundir les divisions internes.
La ponència política, aquella que marca el full de ruta dels republicans per als pròxims anys, ha estat validada per un 90% dels participants en el congrés. El text original que plantejava la direcció ha rebut un total de 867 esmenes, però només n'han arribat cinc a votació perquè la majoria han estat transaccionades i d'altres directament integrades del tot. Les esmenes vives només han acabat amb una menció de la jornada laboral de 32 hores i amb una proposta fallida sobre el decreixement.
Amb tot, la ferida sobre l'estructura paral·lela responsable dels cartells de l'Alzheimer o del ninot de Junqueras no acaba de tancar-se. L'informe de la comissió encarregada ha apuntat cap a la responsabilitat de la vicesecretaria general d'estratègia i comunicació. La trama hauria operat de 2019 a 2023, moment en què el càrrec estava en mans primerament de Sergi Sabrià i posteriorment de Marc Colomer. Si bé l'informe no ha parlat de noms concrets, el fet d'apuntar a càrrecs ha estat criticada per afins de l'antiga direcció i membres dels corrents interns sota denúncies d'"escarni". Altres assistents propers a Junqueras parlen d'un aplaudiment pràcticament unànime després de la presentació de l'informe.
Sobre la part política, la direcció ha posat especial èmfasi en alguns dels acords amb els crítics. Amb Nova Esquerra Nacional s'ha pactat concretar com és la lluita del partit contra l'extrema dreta, mentre que amb Àgora s'ha acceptat "ampliar el focus" sobre què és ERC, amb la voluntat que la mirada independentista i sobiranista del partit puguin conviure. Cal recordar que els de Xavier Godàs i Alba Camps van retirar les esmenes que buscaven limitar el poder de Junqueras i han admès que volien evitar "enfrontaments innecessaris" en un congrés amb majoria d'afins a l'actual direcció, mentre que els de Joan Tardà plantejaran en la votació de diumenge si estratègicament ERC ha de ser un partit "d'independentistes i sobiranistes" situant-los al mateix nivell.
Amb tot, doncs, la ponència política sortint del congrés compta amb poques diferències respecte al document presentat inicialment per la direcció de Junqueras. El traspàs de Rodalies es manté al centre del debat i s'intensifica després que el govern espanyol hagi flirtejat amb integrar la nova empresa de gestió del servei dins de Renfe. La política de pactes i l'emergència lingüística també han estat pilars fonamentals que se sumen a les polítiques sobre habitatge o el finançament, i amb l'horitzó independentista. Aquests són els cinc eixos sobre els quals es dibuixa el projecte polític d'ERC.
1. Rodalies i les traves del traspàs
La ponència política d'ERC posa bona part del focus en Rodalies en tant que s'entén com una estructura de "construcció nacional". El document marca que només falta "l'impuls polític" per culminar el traspàs, cosa que s'està posant en evidència amb les traves que arriben per part dels treballadors de Renfe i Adif. En aquest sentit, els republicans han volgut recordar durant el congrés que l'acord és "inequívoc" i que marca que el nou gestor de Rodalies ha de ser una empresa "al 100% catalana". En paral·lel, però, han demanat "no contraposar" els drets dels usuaris amb els dels treballadors, perquè cal comptar amb el personal perquè el traspàs sigui possible.
2. El català, única llengua oficial
En els 32 cops que la paraula "llengua" apareix a la ponència política d'ERC es reconeix la situació d'emergència lingüística i la voluntat dels estats espanyol i francès de limitar-ne el desenvolupament. Entre les propostes dels republicans hi ha la d'articular un espai cívic de comunicació en català, que la llengua sigui vehicular als comerços o que es normalitzi en l'àmbit laboral. Sobre la llengua, els de Junqueras també han acceptat transaccionar una esmena de Foc Nou que estableix el català com a "única llengua oficial" dels Països Catalans, tot i que fonts de la direcció entenen aquesta oficialitat com a una manera de dir que l'única llengua que requereix destinar-hi tots els fons públics és el català (a més de l'occità a l'Aran).
3. Estratègia doble amb els socialistes
Un dels temes de debat en la part política de l'ERC dels pròxims anys és quines aliances ha de teixir el partit. Hi havia esmenes que collaven per un retorn de la majoria independentista i d'altres que demanaven més implicació en els contactes amb els socialistes, amb qui finalment s'aposta per una doble estratègia de "col·laboració i confrontació". De fet, la comissió de seguiment de pactes ha fet una valoració "moderadament positiva" dels avenços constatats fins ara.
Per altra banda, a la ponència política ja quedava reflectit -i ara es reforça amb la incorporació d'esmenes- que els republicans no acordaran res que doni "la mínima quota de poder" a l'extrema dreta, igual que també "combatran" la dreta que cerqui acords amb aquestes formacions. Incidir en aspectes com la immigració o la seguretat és un altre objectiu per evitar que siguin "caldo de cultiu" per a formacions com Aliança Catalana i Vox.
4. Després de l'amnistia, finançament
En l'apartat en què no hi ha hagut esmenes de pes és en el finançament. Després de l'amnistia, el finançament singular és la "principal prioritat negociadora" d'ERC i amb la voluntat de ser "el màxim d'ambiciosos" aprofitant la circumstància que el partit "té les mans lliures" de poder. Entre les prioritats dels republicans hi ha la voluntat de desenvolupar la Hisenda catalana a partir de l'Agència Tributària de Catalunya i, creuen des de la direcció, que amb menys oposició dels treballadors que no pas en el cas de Rodalies.
5. I l'horitzó independentista?
Les bases d'ERC voten diumenge la ponència estratègia, l'última que queda per decidir, i que també estableix part del rumb del partit en els pròxims anys. Un cop l'acord de claredat sembla enterrat, els republicans constaten que cal que la independència i les lluites socials, com el feminisme o el dret a l'habitatge, estiguin entrelligades. Això requereix "revisar i actualitzar" el camí cap a la independència i, malgrat que no es marquen dates, la direcció del partit proposa l'"acumulació de forces" de cara al 2031, coincidint amb el centenari del partit.