Boris Johnson, el mateix Boris Johnson que fa tot just unes setmanes planejava mantenir l'economia britànica en ple rendiment ignorant el coronavirus, ha hagut de ser ingressat a l'UCI, afectat de la malaltia. Podria considerar-se una revenja del karma. No en va, el premier britànic va haver de fer marxa enrere en la seva darwinsita idea d'incentivar una "immunitat de grup" per la via de deixar que els seus ciutadans es contagiessin del virus, quan va quedar clar que el pla comportava una molt difícil de justificar xifra de morts sobre la taula.

També Donald Trump relativitzava la importància del problema fins fa no tant. I també els fets el van obligar a rectificar i a aplicar algunes mesures de restricció als moviments. Massa tard, segurament. I en grau insuficient. Per això els governadors de la meitat dels estats de la unió -amb Nova York al capdavant- han tirat pel dret i han decretat confinaments totals o, com a mínim, més estrictes. 

L'error de Trump ha fet que els EUA siguin ara, i de llarg, el país amb més casos de coronavirus registrats i el tercer amb més morts, només per darrere d'Itàlia i Espanya. Aviat arribaran a liderar aquesta tràgica classificació, al ritme que hi avancen les defuncions. I les xifres al Regne Unit -tercer estat al món amb més noves morts les darreres 24 hores- també amenacen de desbocar-se els propers dies. 

Les nostres administracions van ser més ràpides a reaccionar. Però tampoc per tirar-hi coets. Els primers dies de l'arribada de la pandèmia també hi restaven importància, i quan finalment es van decretar tancaments d'escoles i confinaments, els experts feia temps que s'esgargamellaven alertant que aquestes mesures no es podien demorar ni un segon.

Ara, les dades indiquen que el pitjor d'aquesta primera onada de l'epidèmia podria estar començant a remetre. I ja es pensa en l'endemà, i en el desconfinament. Una bona ocasió per aprendre de l'experiència, per no repetir errors propis aliens i per escoltar -des del primer moment- els que en saben.