Com que no vols perdre l’avió, decideixes no discutir. A la norma de no poder passar líquids pel control dels aeroports hi ha l’excepció de les criatures: les autoritats són magnànimes i entenen que les criatures no poden passar set ni gana, així que qualsevol cosa que vagi a la seva bossa, la pots passar. En aquest cas, simplement llet i aigua. Quan viatja, la criatura prefereix la llet als sòlids, així que per si de cas en portes tres brics de 200 ml. No saps segur si a l’avió en venen, ni quina quantitat acabarà bevent-ne. També ets així, de preferir que en sobri que no pas que en falti, i a tots els altres vols no hi ha hagut problema.
Però el senyor del control diu que no. Buida la cantimplora i indica que després del duty free hi ha una font. Diu que pots passar la llet que hi ha al biberó, però no els brics (que estan sense encetar). "No és llet especial per a nadons, en pots comprar al duty free", diu. "La llet del biberó és la mateixa que la dels brics", dius. "Són les normes", diu. Saps segur que no, que no són les normes, perquè totes les altres vegades la llet i l’aigua, i fins i tot un iogurt natural, han passat sense problema. Però no vols perdre l’avió, només faltaria aquesta, així que reses per trobar efectivament llet en algun racó de l’aeroport, i passes. Avui ha sigut la llet, però un altre dia són les sabates. Les mateixes sabates exactes que t’has de treure en un control, però que passen desapercebudes en un altre.
Has après a no queixar-te, a obeir sense qüestionar perquè saps no hi tens res a pelar. Llegeixes una notícia de 2017 que afirma que en un estudi fet als Estats Units, la gran majoria d’armes de foc que van intentar passar pels controls dels aeroports ho van aconseguir. Això podria provocar-te una certa indignació: ens fan passar per tot aquest teatre "per la nostra seguretat" però són incapaços de detectar les amenaces reals. I llavors les idees conspiranoiques comencen a semblar raonables: potser l’objectiu no és tant evitar que passis nitroglicerina camuflada en una cantimplora amb estampat d’ossets panda (una possibilitat francament remota), sinó esgotar-te fins a deixar-te sense ganes de queixar-te de les normes, per absurdes que siguin.
El pitjor control de tots és l’arbitrari. És el control que es fa per mor de controlar, amb l’únic objectiu de fer-te saber que estàs en situació subalterna, que et toca obeir i que, si t’hi oposes, tens totes les de perdre. Perquè ets tu qui pot acabar passant hores esperant que vingui algú a resoldre la situació, ets tu qui pot perdre un vol, ets tu qui potser no tornarà a casa aquesta tarda. I el pitjor poder és el que s’exerceix amb plena consciència d’impunitat. Si el senyor del control diu que el bric de llet no passa, no passa. I sap que no faràs res per portar-li la contrària, perquè un bric de llet (fins i tot tenint en compte els brams que podria comportar l’absència del bric de llet en un futur pròxim, quan la criatura tingui gana) no val l’esforç titànic que caldria fer per qüestionar el seu poder petit, mesquí, inútil. I d’això es valen, i així ens desarmen.
Però el senyor del control diu que no. Buida la cantimplora i indica que després del duty free hi ha una font. Diu que pots passar la llet que hi ha al biberó, però no els brics (que estan sense encetar). "No és llet especial per a nadons, en pots comprar al duty free", diu. "La llet del biberó és la mateixa que la dels brics", dius. "Són les normes", diu. Saps segur que no, que no són les normes, perquè totes les altres vegades la llet i l’aigua, i fins i tot un iogurt natural, han passat sense problema. Però no vols perdre l’avió, només faltaria aquesta, així que reses per trobar efectivament llet en algun racó de l’aeroport, i passes. Avui ha sigut la llet, però un altre dia són les sabates. Les mateixes sabates exactes que t’has de treure en un control, però que passen desapercebudes en un altre.
Has après a no queixar-te, a obeir sense qüestionar perquè saps no hi tens res a pelar. Llegeixes una notícia de 2017 que afirma que en un estudi fet als Estats Units, la gran majoria d’armes de foc que van intentar passar pels controls dels aeroports ho van aconseguir. Això podria provocar-te una certa indignació: ens fan passar per tot aquest teatre "per la nostra seguretat" però són incapaços de detectar les amenaces reals. I llavors les idees conspiranoiques comencen a semblar raonables: potser l’objectiu no és tant evitar que passis nitroglicerina camuflada en una cantimplora amb estampat d’ossets panda (una possibilitat francament remota), sinó esgotar-te fins a deixar-te sense ganes de queixar-te de les normes, per absurdes que siguin.
El pitjor control de tots és l’arbitrari. És el control que es fa per mor de controlar, amb l’únic objectiu de fer-te saber que estàs en situació subalterna, que et toca obeir i que, si t’hi oposes, tens totes les de perdre. Perquè ets tu qui pot acabar passant hores esperant que vingui algú a resoldre la situació, ets tu qui pot perdre un vol, ets tu qui potser no tornarà a casa aquesta tarda. I el pitjor poder és el que s’exerceix amb plena consciència d’impunitat. Si el senyor del control diu que el bric de llet no passa, no passa. I sap que no faràs res per portar-li la contrària, perquè un bric de llet (fins i tot tenint en compte els brams que podria comportar l’absència del bric de llet en un futur pròxim, quan la criatura tingui gana) no val l’esforç titànic que caldria fer per qüestionar el seu poder petit, mesquí, inútil. I d’això es valen, i així ens desarmen.