Avui Badalona és una taca vermella al mapa que el ministeri d'Hisenda publica al seu web, i el color no és un simbolisme ideològic, tot i que la ciutat va formar part durant molts anys del cinturó roig metropolità. Tampoc és un vermell recriminatori de corrupció, tot i que aquesta és la causa que avui el seu edil del PP, Xavier Garcia Albiol, sigui expulsat de l’alcaldia. El vermell que pinta aquest municipi mediterrani que té una de les meravelles més grans d'Europa en museïtzació d’arqueologia romana coberta, tampoc és una fita de geolocalització perquè tots els periodistes del món localitzin el plenari, malgrat que com tantes altres vegades el ple serà un plató televisiu. I tampoc és una alerta per la greu inestabilitat política dels darrers anys, encara que el ple d’investidura del nou alcalde sigui el quart en tres anys, després d’una moció de censura del PSC i el PP que va expulsar el govern del canvi el juny de 2018.
Aquesta delatora taca vermella tampoc és un avís per la deplorable situació del parc d’habitatge de la ciutat, tot i que en els darrers tres anys s’han produït esfondraments i més de tres tràgics incendis que han posat al descobert l’efecte mortal de la pobresa habitacional i la manca de polítiques públiques d’habitatge eficaces. I tampoc és un avís per ser una ciutat que se salta les normes policials i té en marxa una unitat antiavalots quan tenir-ne no és una competència municipal. Aquest vermell delator ni tan sols és una alerta sobre el fet que Badalona sigui l’únic municipi català on més d’un 30% dels seus votants escullen votar a les municipals, des de 2011, un líder populista d’extrema dreta, del Partit Popular, i que malgrat no tenir majoria absoluta, a temporades la resta de forces polítiques no són capaces d’evitar que governi.
No. El vermell del web estatal del ministeri d'Hisenda és recriminatori simplement per pèssima gestió, i assenyala Badalona com una de les poques ciutats a l’estat que supera els 120 dies a l’hora de pagar factures als proveïdors, una morositat que s’ha triplicat des de 2018 i que ha aconseguit el seu rècord (supera els 200 dies quan la norma és no superar els trenta) sota el mandat del PP, contradient el mantra de bona gestió de la dreta. Aquest inconcebible maltractament als proveïdors que podria semblar una anècdota, és un indicador oficial irrefutable del mal funcionament municipal badaloní, que ha arribat a quotes catastròfiques, i que és un mal endèmic, estretament lligat a la convulsa història política de la ciutat.
Perquè entre moltes altres coses Badalona és l'única ciutat gran on els seus dirigents polítics successius s’han negat dràsticament a modernitzar i professionalitzar l’administració pública abocant-la al bloqueig, i ho han fet perquè el sistema de col·locació de càrrecs de confiança política al més pur estil clientelar els ha resultat molt més rendible partidistament, encara que hagi acabat essent una ruïna que perjudica les vides de tots els veïns i les veïnes i la ciutat sencera. I aquest model de funcionament, aquest concepte clientelar i partidista de la política, té molt a veure amb la particular història de degradació local, amb la manca de model de ciutat i amb la devaluació de les polítiques públiques que l’han portada de ser referent els primers anys dels ajuntaments democràtics a ser actualment una ciutat assenyalada per les seves mancances i dèficits alarmants.
En un marc de cultura política en què l’statu quo s’esforça a fer creure que la dreta sap gestionar i l’esquerra no, és remarcable destacar que va ser precisament el govern del canvi que irromp i governa en minoria a 2015 (Guanyem Badalona, ERC i ICV-EUiA) qui prioritza esmenar aquest factor instrumental, de màquina, així que entra a l’ajuntament, recolzant-se amb un estudi encarregat als experts en administració pública coordinats pel doctor Ramió. El pla de transformació i modernització dels sistemes de treball per fer una administració més cooperativa, transversal i eficient al servei de la ciutadania, al servei de la nova forma de fer política i d’unes polítiques públiques que posen la vida al centre, i per fer en definitiva una administració on la màquina funcioni, exigien una mesura de correcció immediata: contractar la gerència i càrrecs directius per procediment públic i meritocràtic.
Aquesta mesura correctora urgent va ser boicotejada pel PSC (necessari per tenir majoria) a 2016, 2017 i 2018, condicionada i guanyada en la negociació de cartipàs que va investir Álex Pastor (PSC) a 2019, però no executada mai, ni per ell ni per Albiol. El resultat és catastròfic i se simbolitza amb aquestes dades d’hisenda, o amb els més de dos anys que fa que no s’obren alguns serveis públics, amb l’aturada d’ascensors i escales mecàniques per manca de manteniment, amb la no execució d’obres aprovades des de 2016 i 2017 del pressupost participatiu de més de 14 milions, amb la no execució dels 7 milions reservats a habitatge pel govern de canvi (2015/2018) o amb un detall tan emblemàtic com la no reparació de Pont de Petroli malmès pel temporal Gloria, per citar-ne només algunes de l’àmbit pedra. Però la llista és inacabable.
A 2020 l’alcalde Pastor del PSC va ser enxampat conduint begut i saltant-se el confinament. Va dimitir. El canvi de postura del PSC, a darrera hora, desistint de l’acord amb Guanyem i votant-se a ell mateix en comptes de sumar els vots a l’alcaldessa acordada (jo mateixa) va regalar l’alcaldia a Albiol. A 2021 l’alcalde Albiol ha estat enxampat en un assumpte de corrupció vinculat a l’evasió fiscal. Com que no ha dimitit hi ha moció de censura per fer-lo fora, però l’alternativa no és el govern que calia. Guanyem serà responsable i investirà Rubén Guijarro, però l’alerta és sonora: si no deixem de ser una taca vermella al mapa, si no es fa un govern fort i un programa de recuperació i transformació de la ciutat com cal, el populisme d’extrema dreta seguirà tenint predicament i fent estralls.
Avui és un dia per felicitar-se, sí, però només a mitges. Sense eufòria ni gaire optimisme. La ciutat està en alerta vermella, i la resposta del nou alcalde, de moment no està a l’altura.
Aquesta delatora taca vermella tampoc és un avís per la deplorable situació del parc d’habitatge de la ciutat, tot i que en els darrers tres anys s’han produït esfondraments i més de tres tràgics incendis que han posat al descobert l’efecte mortal de la pobresa habitacional i la manca de polítiques públiques d’habitatge eficaces. I tampoc és un avís per ser una ciutat que se salta les normes policials i té en marxa una unitat antiavalots quan tenir-ne no és una competència municipal. Aquest vermell delator ni tan sols és una alerta sobre el fet que Badalona sigui l’únic municipi català on més d’un 30% dels seus votants escullen votar a les municipals, des de 2011, un líder populista d’extrema dreta, del Partit Popular, i que malgrat no tenir majoria absoluta, a temporades la resta de forces polítiques no són capaces d’evitar que governi.
No. El vermell del web estatal del ministeri d'Hisenda és recriminatori simplement per pèssima gestió, i assenyala Badalona com una de les poques ciutats a l’estat que supera els 120 dies a l’hora de pagar factures als proveïdors, una morositat que s’ha triplicat des de 2018 i que ha aconseguit el seu rècord (supera els 200 dies quan la norma és no superar els trenta) sota el mandat del PP, contradient el mantra de bona gestió de la dreta. Aquest inconcebible maltractament als proveïdors que podria semblar una anècdota, és un indicador oficial irrefutable del mal funcionament municipal badaloní, que ha arribat a quotes catastròfiques, i que és un mal endèmic, estretament lligat a la convulsa història política de la ciutat.
Perquè entre moltes altres coses Badalona és l'única ciutat gran on els seus dirigents polítics successius s’han negat dràsticament a modernitzar i professionalitzar l’administració pública abocant-la al bloqueig, i ho han fet perquè el sistema de col·locació de càrrecs de confiança política al més pur estil clientelar els ha resultat molt més rendible partidistament, encara que hagi acabat essent una ruïna que perjudica les vides de tots els veïns i les veïnes i la ciutat sencera. I aquest model de funcionament, aquest concepte clientelar i partidista de la política, té molt a veure amb la particular història de degradació local, amb la manca de model de ciutat i amb la devaluació de les polítiques públiques que l’han portada de ser referent els primers anys dels ajuntaments democràtics a ser actualment una ciutat assenyalada per les seves mancances i dèficits alarmants.
En un marc de cultura política en què l’statu quo s’esforça a fer creure que la dreta sap gestionar i l’esquerra no, és remarcable destacar que va ser precisament el govern del canvi que irromp i governa en minoria a 2015 (Guanyem Badalona, ERC i ICV-EUiA) qui prioritza esmenar aquest factor instrumental, de màquina, així que entra a l’ajuntament, recolzant-se amb un estudi encarregat als experts en administració pública coordinats pel doctor Ramió. El pla de transformació i modernització dels sistemes de treball per fer una administració més cooperativa, transversal i eficient al servei de la ciutadania, al servei de la nova forma de fer política i d’unes polítiques públiques que posen la vida al centre, i per fer en definitiva una administració on la màquina funcioni, exigien una mesura de correcció immediata: contractar la gerència i càrrecs directius per procediment públic i meritocràtic.
Aquesta mesura correctora urgent va ser boicotejada pel PSC (necessari per tenir majoria) a 2016, 2017 i 2018, condicionada i guanyada en la negociació de cartipàs que va investir Álex Pastor (PSC) a 2019, però no executada mai, ni per ell ni per Albiol. El resultat és catastròfic i se simbolitza amb aquestes dades d’hisenda, o amb els més de dos anys que fa que no s’obren alguns serveis públics, amb l’aturada d’ascensors i escales mecàniques per manca de manteniment, amb la no execució d’obres aprovades des de 2016 i 2017 del pressupost participatiu de més de 14 milions, amb la no execució dels 7 milions reservats a habitatge pel govern de canvi (2015/2018) o amb un detall tan emblemàtic com la no reparació de Pont de Petroli malmès pel temporal Gloria, per citar-ne només algunes de l’àmbit pedra. Però la llista és inacabable.
A 2020 l’alcalde Pastor del PSC va ser enxampat conduint begut i saltant-se el confinament. Va dimitir. El canvi de postura del PSC, a darrera hora, desistint de l’acord amb Guanyem i votant-se a ell mateix en comptes de sumar els vots a l’alcaldessa acordada (jo mateixa) va regalar l’alcaldia a Albiol. A 2021 l’alcalde Albiol ha estat enxampat en un assumpte de corrupció vinculat a l’evasió fiscal. Com que no ha dimitit hi ha moció de censura per fer-lo fora, però l’alternativa no és el govern que calia. Guanyem serà responsable i investirà Rubén Guijarro, però l’alerta és sonora: si no deixem de ser una taca vermella al mapa, si no es fa un govern fort i un programa de recuperació i transformació de la ciutat com cal, el populisme d’extrema dreta seguirà tenint predicament i fent estralls.
Avui és un dia per felicitar-se, sí, però només a mitges. Sense eufòria ni gaire optimisme. La ciutat està en alerta vermella, i la resposta del nou alcalde, de moment no està a l’altura.