Una de les majors satisfaccions que té la política és quan aconsegueixes aprovar algun dels compromisos amb què t'has presentat a les eleccions. I la setmana passada ho vam aconseguir per partida doble: vam blindar el model d'immersió lingüística del nostre país i es van tramitar uns Pressupostos Generals de l'Estat que fan Catalunya protagonista. Sempre he dit que hi ha dues maneres d'atacar el model d'escola pública catalana. Atacant la cohesió social a través del model d'immersió lingüística, que és el que fan PP, Cs i VOX, i infrafinançant-la, que és com han actuat en els últims deus anys JxCat i ERC. La combinació de les dues coses havia amenaçat de mort el nostre model educatiu.
L'acord al qual es va arribar recull el consens de les tres forces més votades a Catalunya en les últimes eleccions generals (ERC, PSOE i En Comú Podem) en un acord transversal per defensar un model d'èxit que està vigent a les nostres escoles des dels anys 80. L'acord blinda la immersió lingüística, retorna la seguretat jurídica al marc educatiu català i garanteix l'objectiu fonamental, en termes de llengua, que persegueix el model: la competència lingüística dels i les catalanes tant en català com en castellà. Aquesta està clarament assegurada amb la immersió lingüística.
Sovint les dretes espanyoles que atien la confrontació lingüística i cultural entre els pobles de l'Estat acusen el model català de no garantir la competència lingüística en llengua castellana. Però les dades objectives els hi desmunten aquestes mentides. El 2018, per exemple, els alumnes catalans van ser els qui millor nota van treure en selectivitat en la prova de llengua i literatura castellana de totes les comunitats amb llengua pròpia. La mitjana de la nota a Catalunya estava en 6,41, mentre que la mitjana estatal va ser de 6,45. I, certament, Catalunya millorava amb escreix els resultats de moltes comunitats que són monolingües com Andalusia, Castella i Lleó o Cantàbria.
Aquestes dades evidencien que les dretes espanyoles aborden, intencionadament, aquest debat des d'un punt de vista polític i no pas pedagògic, que és el que s'hauria de fer. El concepte de llengua vehicular no té la funció única de garantir el coneixement o l'extensió d'una llengua, sinó que està plantejat fonamentalment en termes de garantir la cohesió social en societats multilingües com la nostra. Malauradament, JxCat, en la seva actitud de frontisme cec, s'ha despenjat de l'acord i ha trencat la unitat entorn de la defensa de la immersió que sempre havíem tingut a Catalunya.
Probablement ho ha fet més per càlculs electorals atès que estem en plena campanya de les eleccions catalanes i fer evident un acord transversal i cooperatiu de l'independentisme amb el govern central xoca frontalment amb la seva estratègia de confrontació. Han preferit posar en risc el model d'immersió abans que quedar-se sense relat de cara a la campanya electoral i això evidència que s'estan sobrepassant certs límits que ja no responen a cap mena de lògica. A hores d'ara, com a mínim esperem que no es posin de costat davant l'atac furibund de la dreta contra aquesta esmena i acabin votant a favor de la llei orgànica d'Educació en el seu conjunt.
Aquesta llei també incorporarà fites històriques com determinar que l'escola pública és la columna vertebral del nostre sistema educatiu, acabar amb els concerts a les escoles que segreguen per sexes, prohibir la cessió de sòl públic a les escoles privades i concertades, apostar per l'increment de places públiques per corregir l'anomalia europea que suposa Espanya o incorporar la memòria democràtica o els drets LGTBI i la lluita contra la violència masclista al currículum educatiu.
I si el model d'immersió lingüística és vital pel nostre sistema educatiu i pel nostre model de societat, uns Pressupostos que garanteixin l'aposta per l'escola pública també ho són. I el Congrés ha acceptat a tràmit uns pressupostos històrics amb la inversió més gran social dels últims vint anys que destinen a Educació 4.692 milions d'euros, és a dir, s'incrementa la partida en un 99% respecte dels Pressupostos del PP que estan encara vigents. Això ens permetrà cobrir projectes que estaven pràcticament abandonats per part del govern de Rajoy, com ara, la prevenció de l'abandonament escolar, un pla de digitalització, la modernització de l'FP o destinar 2.090 milions d'euros a les beques escolars.
Si la immersió lingüística ens cohesiona perquè ens permet ser bilingües en les dues llengües del país, les beques ho fan perquè permeten que els fills i les filles de les classes populars puguin estudiar. Un dret que havien aconseguit les nostres mares i els nostres pares amb la seva lluita i que, amb els governs de dretes a Catalunya i a Espanya, estaven en autèntic risc.
L'acord al qual es va arribar recull el consens de les tres forces més votades a Catalunya en les últimes eleccions generals (ERC, PSOE i En Comú Podem) en un acord transversal per defensar un model d'èxit que està vigent a les nostres escoles des dels anys 80. L'acord blinda la immersió lingüística, retorna la seguretat jurídica al marc educatiu català i garanteix l'objectiu fonamental, en termes de llengua, que persegueix el model: la competència lingüística dels i les catalanes tant en català com en castellà. Aquesta està clarament assegurada amb la immersió lingüística.
Sovint les dretes espanyoles que atien la confrontació lingüística i cultural entre els pobles de l'Estat acusen el model català de no garantir la competència lingüística en llengua castellana. Però les dades objectives els hi desmunten aquestes mentides. El 2018, per exemple, els alumnes catalans van ser els qui millor nota van treure en selectivitat en la prova de llengua i literatura castellana de totes les comunitats amb llengua pròpia. La mitjana de la nota a Catalunya estava en 6,41, mentre que la mitjana estatal va ser de 6,45. I, certament, Catalunya millorava amb escreix els resultats de moltes comunitats que són monolingües com Andalusia, Castella i Lleó o Cantàbria.
Aquestes dades evidencien que les dretes espanyoles aborden, intencionadament, aquest debat des d'un punt de vista polític i no pas pedagògic, que és el que s'hauria de fer. El concepte de llengua vehicular no té la funció única de garantir el coneixement o l'extensió d'una llengua, sinó que està plantejat fonamentalment en termes de garantir la cohesió social en societats multilingües com la nostra. Malauradament, JxCat, en la seva actitud de frontisme cec, s'ha despenjat de l'acord i ha trencat la unitat entorn de la defensa de la immersió que sempre havíem tingut a Catalunya.
Probablement ho ha fet més per càlculs electorals atès que estem en plena campanya de les eleccions catalanes i fer evident un acord transversal i cooperatiu de l'independentisme amb el govern central xoca frontalment amb la seva estratègia de confrontació. Han preferit posar en risc el model d'immersió abans que quedar-se sense relat de cara a la campanya electoral i això evidència que s'estan sobrepassant certs límits que ja no responen a cap mena de lògica. A hores d'ara, com a mínim esperem que no es posin de costat davant l'atac furibund de la dreta contra aquesta esmena i acabin votant a favor de la llei orgànica d'Educació en el seu conjunt.
Aquesta llei també incorporarà fites històriques com determinar que l'escola pública és la columna vertebral del nostre sistema educatiu, acabar amb els concerts a les escoles que segreguen per sexes, prohibir la cessió de sòl públic a les escoles privades i concertades, apostar per l'increment de places públiques per corregir l'anomalia europea que suposa Espanya o incorporar la memòria democràtica o els drets LGTBI i la lluita contra la violència masclista al currículum educatiu.
I si el model d'immersió lingüística és vital pel nostre sistema educatiu i pel nostre model de societat, uns Pressupostos que garanteixin l'aposta per l'escola pública també ho són. I el Congrés ha acceptat a tràmit uns pressupostos històrics amb la inversió més gran social dels últims vint anys que destinen a Educació 4.692 milions d'euros, és a dir, s'incrementa la partida en un 99% respecte dels Pressupostos del PP que estan encara vigents. Això ens permetrà cobrir projectes que estaven pràcticament abandonats per part del govern de Rajoy, com ara, la prevenció de l'abandonament escolar, un pla de digitalització, la modernització de l'FP o destinar 2.090 milions d'euros a les beques escolars.
Si la immersió lingüística ens cohesiona perquè ens permet ser bilingües en les dues llengües del país, les beques ho fan perquè permeten que els fills i les filles de les classes populars puguin estudiar. Un dret que havien aconseguit les nostres mares i els nostres pares amb la seva lluita i que, amb els governs de dretes a Catalunya i a Espanya, estaven en autèntic risc.