La setmana passada, el govern del País Valencià de Carlos Mazón va dur a terme una consulta per demanar a les famílies quina era la llengua que preferien com a element vehicular del sistema educatiu en aquesta comunitat. De forma sorprenent (ho he de reconèixer), ha guanyat l’opció del valencià, una variant de la llengua catalana, amb un 50,53% dels vots fronts al 49,47% que han triat el castellà. Certament, es tracta d’una victòria per la mínima, però és una heroïcitat en una comunitat, el País Valencià, governada fins no fa gaire per la dreta inepta del PP segrestada per la ultradreta de Vox.
La part més positiva d’aquesta consulta és que han sigut les mateixes famílies, amb el sentit comú de classe que ha expressat també aquest vot, qui ha decidit que el valencià sigui la llengua vehicular del sistema educatiu donant una bufetada amb les dues mans a l’estratègia de confrontació lingüística del PP, a la ineptitud del zombi polític Carlos Mazón i a una cúpula judicial que a Catalunya ja ha demostrat que estigmatitzar la llengua no l’afebleix.
Aquesta sentència ens demostra clarament tres coses.
- La primera: ni les mentides de la dreta política, ni les manipulacions de la dreta mediàtica, ni tampoc les ingerències de la dreta judicial, que han intentat acabar amb el model català d’immersió, han aconseguit carregar-se un model que s’ha demostrat funcional allà on s’ha posat en marxa. I és funcional perquè, bàsicament, permet que l’alumnat en aquest cas del País Valencià, independentment de l’origen familiar o la renda econòmica de les famílies aprengui les dues llengües oficials de la Comunitat; el castellà i el valencià.
- La segona: el sentit comú de les famílies pot amb tot. Això ho hauríem de tenir també clar des del vessant polític. El que han expressat les famílies valencianes majoritàriament amb el seu vot és que volen que, en el futur, els seus fills i filles coneguin les dues llengües del país i això només s’aconsegueix amb el valencià com a llengua vehicular del sistema. És de sentit comú que qualsevol família vulgui el millor pels seus fills i això passa perquè coneguin el màxim de llengües possibles i, més encara, la llengua de la seva Comunitat.
- I tercera: cal continuar defensant, sense complexos i amb valentia, la unitat de la llengua a tots els territoris de parla catalana. És la nostra gran eina social per combatre les ingerències i les manipulacions de les dretes i fer-ho en comú.
Dit això, acabo amb dues reflexions. Obrir les urnes és positiu. A veure quan algú s’atreveix a consultar sobre el model d’estat, república o monarquia; perquè potser ens podem endur una grata sorpresa com la que em vaig emportar jo mateix amb aquesta consulta de la Generalitat Valenciana. I, la segona, Mazón, si tingués vergonya, no esperaria ni un segon més per dimitir. I no ho dic per la consulta; és simplement una evidència més de com un president viu allunyat de la realitat que expressen els seus veïns i així no es pot governar. La vergonyosa, incompetent i nefasta gestió que va fer Mazón de la DANA només ha estat superada per la ignominiosa, roïna i vil presa de pèl al poble valencià que ha fet ell mateix en les explicacions i mentides d’aquesta gestió.