La consulta lingüística a les aules del País Valencià no surt com esperava Carlos Mazón i el seu polèmic conseller d'Educació José Antonio Rovira que, de fet, ha presentat els resultats en una compareixença íntegrament en castellà. Sigui com sigui, el català ha sobreviscut i ha estat més votat que el castellà a tot el conjunt del territori, incloent-hi les comarques valencianoparlants i les castellanoparlants.
Els resultats al conjunt del territori són d'empat tècnic, ja que un 50,53% de famílies han optat pel català i un 49,47% ho han fet pel castellà. Ara bé, en les comarques valencianoparlants els resultats són aclaparadors a favor del català. Per províncies, a Castelló un 70,5% de vots han estat pel català, a València un 57,8% també han optat pel valencià i els pitjors resultats per la llengua són a Alacant, amb un 34,1%.
Rovira ha tret pit de la consulta assegurant que "guanya el pluralisme davant el pensament únic", i que han estat les famílies qui han pogut triar la llengua en què estudien els fills. Ara bé, el conseller no s'ha referit als problemes tècnics per votar ni la falta de transparència denunciada per entitats educatives i lingüístiques. En tot cas, Rovira amaga que la seva intenció era la d'expulsar el català a les aules i que no ho ha aconseguit.
❗ El valencià guanya la consulta de la llengua base, tot i que per la mínima.
— Plataforma per la Llengua 📢 (@llenguacat) March 6, 2025
🗳 Es publiquen els primers resultats. Per províncies, ha triat valencià:
🟢 A Castelló el 70% de les famílies
🟢 A València el 57%
🟢 A Alacant, el 35%
📰 Ampliarem resultats i posicionament. pic.twitter.com/EyWIoeLz1u
La victòria del català a les zones valencianoparlants és molt evident. L'èxit més gran és a les comarques de Castelló: a l'Alt Maestrat el 94,% trien el valencià, a Els Ports ho fa un 93,2% i al Baix Maestrat un 80,6%. Per altra banda, a les comarques del sud de València i del nord d'Alacant és on el català també registra bons resultats. Al Comtat el 87,6% de famílies trien el català, a la Ribera Baixa ho fan el 85,8%, a la Ribera Alta ho fa el 80,5% i a la Safor ho fa el 79,4%.
La consulta, emmarcada dins la nova "llei de llibertat educativa" que en la pràctica alimenta la segregació lingüística, consistia a preguntar a les famílies dels alumnes quina ha de ser la llengua base a partir del curs escolar 2025-2026. El pare o mare de cada alumne havia de respondre aquesta pregunta: "Quina és la seva preferència sobre la llengua base d'educació?". Es podia triar entre el català o el castellà. La llengua "guanyadora" tindrà un major pes en l'ensenyament i fins i tot es podria imposar a l'hora de llegir i escriure. Hi havia unes 570.000 famílies cridades a votar de manera telemàtica.
El procés consultiu també és un termòmetre de la legislatura de Mazón. El president valencià mira de tirar endavant mentre l'oposició no cessa en demanar-li que plegui. Vox, que inicialment era més contundent contra la gestió de la dana, ha rebaixat el to i ja s'obre a aprovar els pressupostos. Cal recordar que, fins que Santiago Abascal va donar l'ordre de trencar totes les aliances autonòmiques amb el PP, al País Valencià la dreta i l'extrema dreta governaven amb complicitat i exhibien sense complexos la seva guerra contra el català.