Les traves a la catalanització de noms arriben al Congrés. ERC ha registrat aquest dijous a primera hora de la tarda una bateria de preguntes parlamentàries en què demana explicacions al govern espanyol per aquests obstacles al Registre Civil, segons ha pogut saber Nació. Els republicans, en un text signat pels diputats Francesc-Marc Álvaro i Pilar Vallugera com a membres de les comissions Constitucional i de Justícia respectivament, es refereixen a una "munió de casos de catalanofòbia", avançats per aquest mateix diari, basats en més d'una vintena de denúncies de vulneració de drets lingüístics, tant per impediments per catalanitzar-se els noms com per la castellanització indeguda de cognoms catalans. Junts també ha portat el cas al Parlament i ha demanat explicacions al Govern, tal com també va avançar Nació.
ERC es basa en les denúncies recollides per Plataforma per la Llengua que reconeixen traves sistemàtiques al Registre Civil des del 2021 i recorda que suposen una vulneració de la llei catalana de política lingüística. En l'article 19, la norma estableix que els ciutadans tenen dret a l'ús de la forma normativament correcta en català dels noms i cognoms, a més que poden demanar catalanitzar-se'ls davant el registre civil per simple manifestació i amb l'aportació dels documents que acreditin la correcció lingüística. "Malgrat aquesta claredat del marc jurídic, la seva vulneració constitueix un problema estructural", critiquen els republicans.
Les preguntes d'ERC al govern espanyol
Davant aquesta situació, el grup d'ERC a Madrid ha registrat una bateria de preguntes parlamentàries que el govern espanyol haurà de respondre per escrit. En primer lloc, els republicans pregunten a la Moncloa si té coneixement dels casos denunciats i si considera que corresponen a un "problema estructural" en el funcionament dels registres civils. A més, volen saber quins criteris aplica actualment el Ministeri de Justícia per autoritzar la catalanització dels noms i com explica l'executiu estatal que hi hagi "criteris divergents" entre els diferents registres civils de l'Estat davant d'un mateix dret reconegut legalment.
La formació també exigeix conèixer les instruccions específiques que tenen els funcionaris de la policia espanyola i els encarregats dels registres civils per evitar "interpretacions restrictives" contràries als drets lingüístics. Davant tot plegat, ERC pregunta al govern espanyol si pensa adoptar mesures o mecanismes de control i supervisió per corregir aquests situacions i garantir que no es tornin a produir. Per últim, els republicans demanen responsabilitats per als agents i funcionaris que hagin col·laborat a vulnerar els drets lingüístics i volen que el govern espanyol respongui si creu que els catalanoparlants tenen garantit el respecte als seus drets lingüístics per part de l'Estat.
Crítiques als ministeris de Justícia i Interior
Els republicans creuen que s'estan produint "interpretacions restrictives" de la normativa i que falten garanties per protegir els drets lingüístics dels catalans. Cal recordar que, en alguns casos, fins i tot s'han exigit requisits no previstos legalment o s'han dilatat injustificadament els procediments. "No són casos aïllats, sinó que s'evidencia una resistència persistent de determinats àmbits de l'administració de l'Estat a reconèixer la pluralitat lingüística", denuncien els republicans. La vulneració, al seu parer, és "especialment greu" en el registre civil, ja que afecta la documentació personal dels ciutadans. "És inconcebible en un Estat respectuós amb la diversitat", adverteixen.
En paral·lel, ERC també qüestiona la capacitat del Ministeri de Justícia per garantir una aplicació homogènia de la normativa i supervisar adequadament el funcionament dels registres civils. També la tasca del Ministeri de l'Interior, ja que els funcionaris del cos de policia espanyola són els encarregats de tramitar les renovacions de carnets d'identitat, on s'acumulen algunes de les denúncies vinculades a les traves per la catalanització dels noms o a la seva castellanització indeguda. "La manca d’actuació davant d'aquestes denúncies només pot interpretar-se com a tolerància respecte pràctiques discriminatòries", conclou ERC.
Els governs es passen la pilota
Tant ERC al Congrés com Junts al Parlament s'activen davant uns governs que esquiven el cas i es passen la pilota. Tal com va avançar Nació, Plataforma per la Llengua ha detectat un augment considerable de les dificultats en els tràmits de traducció al català i, fins i tot, en casos d'espanyolització de cognoms. El Govern, però, ha assegurat a aquest diari que "no té constància" d'aquesta tendència a l'alça de queixes, mentre que la delegació del govern espanyol a Catalunya afirma no haver-ne rebut cap, i el Ministeri de Justícia no aporta cap solució.
Tot i les comunicacions d'aquest diari amb les administracions públiques, no han pogut explicar com pensen posar remei a les queixes. S'han passat la pilota, han lamentat la situació i han mirat de fer inventari de les denúncies rebudes. Mentre la Generalitat assegura que els funcionaris apliquen la legislació de l'Estat, la delegació del govern espanyol defensa que Catalunya té un dret civil propi i que el Departament de Justícia gestiona el Registre Civil i l'ha de fer complir. Amb el Registre Civil passa com amb els jutjats: l'administració catalana hi posa els recursos i el personal, però qui el comanda i dicta la legislació d'aplicació és l'administració estatal. Caldrà veure si la pressió política acaba trobant explicacions i impulsa canvis per evitar que aquestes situacions es repeteixin.
