Creixen les denúncies pels obstacles als registres civils a l’hora de catalanitzar-se el nom. Tal com va avançar Nació, Plataforma per la Llengua ha detectat un augment considerable de les dificultats en els tràmits de traducció al català i, fins i tot, en casos d'espanyolització de cognoms. El Govern, però, ha assegurat a aquest diari que "no té constància" d'aquesta tendència a l'alça de queixes, mentre que la delegació del govern espanyol a Catalunya afirma no haver-ne rebut cap, i el ministeri de Justícia no aporta cap solució.
Tot i les comunicacions d'aquest diari amb les administracions públiques durant els darrers dos dies, no han pogut explicar com pensen posar remei a les queixes dels usuaris recollides per Plataforma i de les que s'han fet ressò mitjans com Rac1. S'han passat la pilota, han lamentat la situació i mirar de fer inventari de les denúncies rebudes. Mentre la Generalitat assegura que els funcionaris apliquen la legislació de l'estat, la delegació del govern espanyola defensa que Catalunya té un dret civil propi, i que és el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya que gestiona el Registre Civil i l'ha de fer complir. Amb la legislació vigent a la mà, i segons l'Estatut, amb el Registre Civil passa com amb els jutjats: l'administració catalana hi posa els recursos i el personal administratiu, però qui el comanda i dicta la legislació d'aplicació és l'administració estatal.
Davant un cert buit legal legislatiu que atorga un marge d'interpretació alt als funcionaris, Plataforma per la Llengua denuncia que hi ha tres vies de vulneració de drets al Registre Civil. La primera és en la llengua d’atenció als usuaris, ja que asseguren que molts dels funcionaris atenen unilateralment en castellà. “La Generalitat ha de garantir que l’oficina atengui en català, si no passa és culpa seva”, apunta Rut Carandell, llicenciada en Dret i directora de l'entitat.
Fonts de la Generalitat, reconeixen haver rebut un total d’11 queixes en el darrer any per la falta d’ús o, directament, la impossibilitat de parlar o entendre el català per part dels funcionaris del Registre Civil. La contractació d’aquests treballadors és competència exclusiva de la Generalitat, tal com especifica l’article 147.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que afirma que ha de ser el Govern qui doti al Registre Civil dels recursos humans i materials necessaris per al seu funcionament. Els treballadors de l'administració catalana s'han de dirigir als ciutadans com a mínim en català.
De "Garcia" a "García"
Plataforma per la Llengua també denuncia que hi ha funcionaris que decideixen unilateralment canviar el cognom de l’usuari. En concret, segons ha explicat Carandell, els últims mesos s'han registrat 16 queixes relacionades amb els registres civils. Dues d’aquestes reclamacions tenen relació amb el fet que un funcionari va decidir, pel seu compte i risc, castellanitzar el cognom de l’usuari. “Un senyor té un fill amb el cognom ‘Garcia’ castellanitzat perquè així ho va voler el funcionari", apunta Carandell, que explica que un d’aquests dos casos està ja en mans dels tribunals.
Tot i que el cas estigui als jutjats, el Govern assegura no saber-ne res i afirma que desconeixen si hi ha més queixes elevades a altres instàncies (judicials o administratives). De fet, la Generalitat recorda que “la direcció, gestió i funcionament de les oficines del Registre Civil correspon als seus encarregats”, que estan sota el paraigua de l'administració estatal.
Traves burocràtiques
Plataforma per la Llengua denuncia, també, que el tràmit per catalanitzar el nom “posa traves” als usuaris, que necessiten un certificat de l’Institut d'Estudis Catalans, que és un pas previ al tràmit oficial per a la correcció del nom i no sempre hauria de ser necessari per acreditar-lo al Registre Civil. En aquesta línia, asseguren que en molts casos s’ha tombat el certificat oficial aprovat per l’IEC. Joan Anton Rabella, cap de l'Oficina d'Onomàstica de l’IEC, explica que això passa perquè la llei té certs "punts d'ambigüitat" que permeten que alguns funcionaris frustrin processos de catalanització, obligant així a la ciutadania interessada a fer més tràmits dels necessaris.
El Govern assegura que no els consta que l’actual legislació posi traves a aquests tràmits i que els funcionaris es limiten a aplicar la legislació de l’estat, que estableix els criteris per canviar el nom. Així i tot, el conseller reconeixia aquest dimarts a Rac1 que l'IEC ha realitzat més informes en els darrers mesos, pas previ al tràmit oficial per a la correcció del nom al català tot i que és un document que no sempre hauria de ser necessari.
