El futbolista Joan Garcia, aquesta setmana, recordava a la Cadena Ser la pronunciació correcta del seu cognom. "Garcia -amb essa sorda-, en català", va especificar el amb naturalitat. L'explicació del porter, que escriu el seu cognom amb la forma catalana, sense accent, pot passar desapercebuda, però amaga anys de reivindicació pel reconeixement del dret de tenir un nom en català i que estigui reconegut, també, als documents oficials.
El dret d'inscriure noms i cognoms en català al Registre Civil no es va aprovar oficialment fins al final de la dictadura franquista, que ho restringia i espanyolitzava sistemàticament els noms propis de la ciutadania. La Llei 17/1977 va permetre inscriure infants amb el seu nom en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat diferents del castellà: català, basc o gallec. Més enllà d'això, el juliol de 1998, a Catalunya, es va tirar endavant un decret pel qual es regulava l'acreditació de la correcció lingüística de noms i cognoms en català, una tasca que recau a l'Institut d'Estudis Catalans, que té la capacitat d'emetre un certificat amb la forma correcta, d'acord amb les normes ortogràfiques.
El certificat de l’IEC és un pas previ al tràmit oficial per a la correcció del nom i no sempre hauria de ser necessari per acreditar-lo al Registre Civil, un organisme que depèn del Ministeri de Justícia espanyol. Cinquanta anys després de Franco, però, inscriure i traduir el nom continua sent problemàtic. Segons ha avançat Plataforma per la Llengua a Nació, han augmentat considerablement les dificultats en els tràmits de traducció al català i, fins i tot, s'han registrat casos d'espanyolització de cognoms.
🧤 🇪🇸 𝐉𝐎𝐀𝐍 𝐆𝐀𝐑𝐂𝐈𝐀, en #ElLarguero
— El Larguero (@ellarguero) March 24, 2026
🤔💭 El guardameta del @FCBarcelona aclara CÓMO se debe PRONUNCIAR su NOMBRE
🔴 Sigue la entrevista: https://t.co/7K2hmgYgd2
👇 Narradores y comentaristas del mundo escuchen ATENTAMENTE 🔊 pic.twitter.com/MKSDHsDCgU
Traves per catalanitzar el nom
Joan Anton Rabella és doctor en filologia catalana i cap de l'Oficina d'Onomàstica de l’IEC, l’organisme de l’institut que s’encarrega d’estudiar el nom propi, els topònims i que també atén consultes genealògiques sobre l'origen dels cognoms. Rabella explica que, malgrat que la llei que regula els noms i cognoms “és restrictiva”, hauria de permetre l'adaptació a la forma catalana de manera senzilla. “La llei diu que, a petició de la persona interessada, el canvi de nom al català al Registre Civil es pot fer automàticament si en tenen la informació”, explica.
A la pràctica, això vol dir que els noms més comuns i d'ús general com, per exemple, Josep, Joan, Anna o Maria, es podrien canviar directament al Registre Civil sense necessitat de fer més tràmits. Quan el nom és estrany, poc freqüent o consideren que no en tenen prou dades, en canvi, demanen el certificat acreditatiu de l’IEC. No obstant això, el procés no sempre és tan fàcil i, moltes vegades, els funcionaris sol·liciten el certificat fins i tot quan la traducció és “òbvia”. “Hi ha alguns registres civils de Catalunya que tenen una actitud que obstrueix qualsevol canvi que tingui a veure amb una catalanització, una regularització o una traducció”, afirma Rabella.
En aquesta línia, exposa que els punts d'ambigüitat de la llei permeten que alguns d’aquests funcionaris posin traves als processos de catalanització perquè la ciutadania interessada hagi de fer més passos del que seria necessari. “Son persones que tenen una actitud contrària a la llengua catalana”, explica. Malgrat tot, les peticions de catalanització de noms i cognoms no s'han aturat. “L'any passat vam detectar un increment de la demanda de certificats, és gent de totes les edats, joves i grans, que volen recuperar la forma catalana del seu nom”, diu.
Castellanització de cognoms al segle XXI
Més enllà d'aquestes dificultats, Plataforma per la Llengua ha detectat una nova tendència als registres civils: la castellanització de cognoms que ja estaven en català. En concret, segons han explicat a Nació, els últims mesos s'han registrat 16 queixes a Catalunya relacionades amb els Registres Civils, una de les quals portarà als tribunals aquest any. “Les queixes que ens arriben a nosaltres només són la punta de l’iceberg, la majoria de gent considera que l'àmbit legal és una batalla perduda”, exposa Rut Carandell, llicenciada en Dret i actual directora de Plataforma per la Llengua, que ha estat secretària d’Administració i Funció Pública de la Generalitat i directora de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Els cognoms que han registrat més conflictes han estat Garcia (García) i Botei (Botey), dues formes que, tot i estar consolidades en català, han trobat la resistència d’alguns funcionaris de l’Estat per acceptar-les i fer-les oficials en els documents. “Fins i tot amb un certificat de l'Institut d'Estudis Catalans es van negar a canviar-los”, explica Carandell.
Des de Plataforma per la Llengua apunten a una “involució” de la predisposició i l’agilitat per fer aquests tràmits als Registres Civils amb casos de persones que fan tot el procediment i, en acabar, no els autoritzen el canvi. “També hi ha persones que porten un infant amb el cognom catalanitzat i, malgrat que tota la família es diu igual, el funcionari decideix castellanitzar-lo directament, com és el cas de Garcia”, afirmen.
Aquesta situació, expliquen, resulta molt “colpidora” per a les famílies, que ho viuen com un atac a la intimitat i la identitat cultural i familiar. “Aquest tema està solucionat sobre el paper, però estem veient una actuació supremacista que no aplica la llei estrictament i que fa patent un sistema no garanteix els drets dels ciutadans, el principi de família i d’igualtat”, exposa Carandell.
