Les traves per catalanitzar-se el nom arriben al Parlament de la mà de Junts. La formació liderada per Carles Puigdemont presentarà aquest mateix dimecres una bateria de preguntes a la cambra catalana, segons ha pogut saber Nació, en què posa pressió al Govern perquè doni explicacions sobre els obstacles denunciats per diferents testimonis al Registre Civil, una notícia també avançada per aquest diari. Les quatre qüestions plantejades per Junts, arran de les denúncies liderades per Plataforma per la Llengua, apunten la responsabilitat de l'executiu i també del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.
Junts, en unes preguntes registrades per escrit, explica que hi ha un "patró catalanòfob" al Registre Civil pel que fa als obstacles per adequar la grafia dels cognoms al català. Per això, demana quina informació té el Govern sobre el "capteniment" que es denuncia al Registre Civil. Per altra banda, també pregunta a l'executiu quines són les actuacions que ha tirat endavant per avaluar la situació i impulsar les "mesures de correcció" pertinents. Un cop les preguntes siguin registrades i publicades al butlletí del Parlament, previsiblement el conseller Vila té unes setmanes per donar-hi resposta.
Crítiques de Junts al conseller de Política Lingüística
Més enllà de demanar informació al Govern, Junts també apunta cap al conseller de Política Lingüística. Concretament, Junts també pregunta quantes denúncies són necessàries sobre les traves a la catalanització dels noms perquè deixin de ser "casos testimonials". Així ho va assegurar Vila en una entrevista a El Món a RAC1, mentre que el Govern ha assegurat a aquest diari que "no té constància" d'aquesta tendència a l'alça de queixes. Nació ha consultat a totes les administracions implicades en aquest tràmit i cap d'elles ha sabut donar resposta concreta als casos denunciats.
Per últim, Junts també pregunta quantes actuacions "catalanòfobes o discriminatòries per al català" perpetrades per l'Estat s'han de documentar perquè es pugui declarar que hi ha una ofensiva contra la llengua. A què es refereix Junts? Doncs altre cop a unes declaracions del conseller Vila, aquest cop al MésNit, quan va negar que hi hagués una croada contra el català després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la llengua a les aules. Des de l'inici de la legislatura, els juntaires han estat molt crítics amb la tasca del Departament de Política Lingüística i els últims fets només fan que ampliar-ne la distància. De fet, el mateix Puigdemont ha acusat Vila d'"escalfar la cadira" sense adonar-se que té un "lingüicidi davant dels seus ulls".
L'Estat i la Generalitat s'enreden
La realitat és que han crescut les denúncies pels obstacles als registres civils a l’hora de catalanitzar-se el nom. Tal com va avançar Nació, Plataforma per la Llengua ha detectat un augment considerable de les dificultats en els tràmits de traducció al català i, fins i tot, en casos d'espanyolització de cognoms. El Govern, però, ha assegurat a aquest diari que "no té constància" d'aquesta tendència a l'alça de queixes, mentre que la delegació del govern espanyol a Catalunya afirma no haver-ne rebut cap, i el ministeri de Justícia no aporta cap solució.
Tot i les comunicacions d'aquest diari amb les administracions durant els darrers dos dies, no han pogut explicar com pensen posar remei a les queixes dels usuaris recollides per Plataforma. S'han passat la pilota, han lamentat la situació i mirat de fer inventari de les denúncies rebudes. Mentre la Generalitat assegura que els funcionaris apliquen la legislació estatal, la delegació del govern espanyol defensa que Catalunya té un dret civil propi, i que és el Departament de Justícia qui gestiona el Registre Civil. Amb el Registre Civil, com amb els jutjats, és l'administració catalana qui hi posa els recursos i el personal administratiu, però qui el comanda i dicta la legislació d'aplicació és l'Estat.
