Les queixes pels tràmits de catalanització de noms al Registre Civil continuen portant cua. Després que ERC i Junts hagin demanat explicacions al govern espanyol i a la Generalitat, respectivament, el Ministeri de Justícia ha traslladat a Nació que "no té constància" de cap queixa vinculada a la catalanització de noms o l'espanyolització de cognoms al Registre Civil. Tot i això, fonts de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública del departament que dirigeix Félix Bolaños no neguen els casos que consten a la Plataforma per la Llengua i asseguren que es posaran en contacte amb la Generalitat i la Síndica de Greuges per esbrinar què ha passat i, arribat el cas, buscar solucions.
La Direcció General del Ministeri assegura que, durant el 2025, els Registres Civils de Catalunya van gestionar 3.053 canvis d'inscripció de noms o cognoms per simple declaració; gestió que inclou, entre d'altres, les sol·licituds de catalanització de nom, la inversió de l'ordre dels cognoms o les modificacions per canvis en la filiació. Del total, el 97,35% van ser aprovades i només es va denegar el 2,65%.
Fonts oficials, expliquen que la legislació vigent obliga al funcionari que denega la sol·licitud a argumentar les causes d'aquesta negativa. Per la seva banda, l'usuari sol·licitant té un termini d'un mes des de la notificació per recórrer contra la decisió davant la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública.
"Garcia", el cas judicialitzat
La "desconeixença" de queixes per part del Ministeri de Justícia xoca frontalment amb el que explica Plataforma per la Llengua. L'entitat de defensa dels catalanoparlants assegura tenir judicialitzat un cas contra el Registre Civil, que depèn del Ministeri, i afirma que han detectat un increment de les queixes: "Si no ho saben és perquè no volen", sentencien.
El cas al qual es fa referència és al d'una família que va acudir al Registre Civil de Barcelona per inscriure el seu fill amb el cognom 'Garcia', però que va acabar sent inscrit com a 'García'. Plataforma defensa que l'administració va castellanitzar el cognom per "pura catalanofòbia", i que van al·legar que l'ús de l'accent "complia amb les normes de la Reial Acadèmia Espanyola". Arran de la publicació a Nació el diumenge d'aquesta situació han aflorat als mitjans diversos casos de denegacions de canvi simulars o directament de castellanització.
Assistida legalment per l'entitat de defensa dels catalanoparlants, la família per interposar un recurs davant la Direcció General de Seguretat Pública i Fe Pública Registral del Ministeri de Justícia, però va ser denegat. Plataforma explica que "amb l'exhauriment de la via administrativa, la família es veu obligada a recórrer a la via judicial", amb l'objectiu d'aconseguir "la rectificació del registre i l'eliminació de l'accent incorrecte del cognom del menor".
La Direcció General, però, nega tenir coneixement d'aquesta situació i afirma estar "totalment compromesa" amb la protecció de la pluralitat lingüística i els drets dels seus parlants i d'aquí les gestions que farà amb les institucions catalanes per resoldre-ho. El Govern també assegura no saber res del cas i afirma que desconeixen si hi ha més queixes elevades a altres instàncies (judicials o administratives). De fet, la Generalitat recorda que “la direcció, gestió i funcionament de les oficines del Registre Civil correspon als seus encarregats”, que estan sota el paraigua de l'administració estatal.
ERC i Junts demanen explicacions
Davant d'aquesta situació, tal com ha avançat aquest diari, ERC i Junts han mogut fitxa i han demanat explicacions al govern espanyol i a la Generalitat, respectivament. La formació d'Oriol Junqueras ha registrat una bateria de preguntes parlamentàries al Congrés en què demana explicacions al govern estatal per aquests obstacles al Registre Civil. Per la seva banda, Junts també ha portat el cas al Parlament i ha demanat explicacions al Govern.
