Les manifestacions racistes que es van sentir al camp de l'Espanyol aquest dimarts passat poden ser analitzades jurídicament com a confrontant amb el delicte d'odi, tal com ja ha succeït en altres ocasions amb diferents opinions sobre col·lectius diversos discriminats en el passat (i en el present) per la seva condició personal. I tota condemna és poca. Les persones som iguals en valor amb independència del color de pell, de la religió professada, d'orientació sexual i, tot i que és la més òbvia però també la més practicada de les discriminacions, per la seva condició econòmica o social. Perquè el classisme impera més enllà de la insània mental que impedeix a certes persones reconèixer un igual en qui té al davant.
Però el que m'interessa més analitzar en aquest cas és la manera com els camps de futbol han acabat essent caixes de ressonància de moltes frustracions personals. Espais on, en lloc d'exemplificar-se els valors de la pràctica esportiva, persones amb problemes personals, recances amagades i carències psicològiques no explicitades acaben fent seves idees que potser, en el fons, no comparteixen. I, tot i que és versemblant que, com es diu des de diversos observatoris de la discriminació, hi hagi una organització de base que pretén escampar aquests missatges, també hem de creure (necessitem creure) que no tot aquell que contribueix a la cridòria és conscient del que crida.
De sobte, potser moltes persones que cridaven contra els egipcis al camp de l'Espanyol hauran advertit que Lamine Yamal és musulmà; i és català; i és del Barça. Un Barça on voldran que continuï intentant arribar a les cotes d'excel·lència estratosfèrica d'aquell Messi que potser algú en algun moment del passat va titllar, amb la mateixa injustícia, incoherència i menyspreu per la dignitat humana, de sudaca.
Més enllà del cas, què podem demanar del futbol si ja els parlaments, les xarxes i les barres de bar manifesten el mateix incendi? No, això ha començat ara, i no crec que, malgrat manifestacions o accions dels poders públics i dels mateixos clubs, hagi de tenir un eficaç aturador.