Molta gent, aquests dies, dubta i es pregunta a qui he de votar. És normal. Aquest 25 de novembre pot ser l'inici del primer pas determinant cap a una República Catalana que defensi els interessos de la majoria i no fet a la mida d'uns pocs. Volem un nou país, radicalment democràtic, sense corrupció i sense clavegueres. Un país que ofereixi un futur digne i igualtat d'oportunitats per a tothom, que no forci els joves a exiliar-se per trobar feina i que no deixi 840.000 persones a l'atur. Un país nou amb una salut de qualitat, amb una sanitat pública modèlica i universal, i que no penalitzi amb un euro per recepta a la gent gran. Un nou país amb una educació de primera i que no hagi de recórrer a la tisorada sense fi per quadrar els comptes públics. Un nou país amb una democràcia exemplar i no condicionat a majories absolutes d'incert destí i lleialtat.
Tot això és el que ens juguem aquest diumenge en aquestes eleccions com a punt de partida cap a la independència, sense ambigüitats, sense matisos, amb determinació i audàcia, comptant amb tothom i amb el lideratge indiscutible de la societat catalana. Perquè allò que anem a fer és un nou país per a la immensa majoria, per a tots, no pas per als de sempre.
I aquesta aventura titànica i il·lusionant l'hem de fer entre tots, no ens sobra ningú. I no ens ha de preocupar qui lidera el procés, l'únic que ens ha de preocupar és que aquest algú no tingui la temptació d'abandonar el camí al primer revolt, abaratint el somni i l'esperança que tants catalans han dipositat en aquest procés.
Aquest 25 de novembre és imprescindible que els independentistes tinguem una sòlida presència al Parlament. Si volem que el procés avanci sense perdre el pas, hem de garantir que a aquells que sempre dubten no ens fallaran i que, a l'hora de la veritat, si els hi tremolen les cames hi haurà qui els sostingui i els faci avançar.
Tot això és el que ens juguem aquest diumenge en aquestes eleccions com a punt de partida cap a la independència, sense ambigüitats, sense matisos, amb determinació i audàcia, comptant amb tothom i amb el lideratge indiscutible de la societat catalana. Perquè allò que anem a fer és un nou país per a la immensa majoria, per a tots, no pas per als de sempre.
I aquesta aventura titànica i il·lusionant l'hem de fer entre tots, no ens sobra ningú. I no ens ha de preocupar qui lidera el procés, l'únic que ens ha de preocupar és que aquest algú no tingui la temptació d'abandonar el camí al primer revolt, abaratint el somni i l'esperança que tants catalans han dipositat en aquest procés.
Aquest 25 de novembre és imprescindible que els independentistes tinguem una sòlida presència al Parlament. Si volem que el procés avanci sense perdre el pas, hem de garantir que a aquells que sempre dubten no ens fallaran i que, a l'hora de la veritat, si els hi tremolen les cames hi haurà qui els sostingui i els faci avançar.