Com cada 11 de febrer des de fa deu anys, la setmana passada es va commemorar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Al voltant d'aquest dia i d'aquesta idea són vàries i variades les iniciatives que es porten a terme a Catalunya. Des de la Viquimarató, que coordina el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), per augmentar la visibilitat de les dones científiques a la Viquipèdia, a l'Olimpíada Matemàtica Catalana Femenina (OMCaF), organitzada per la Societat Catalana de Matemàtiques.
Però si hi ha una iniciativa que s'ha consolidatcom l'activitat de referència a casa nostra pel Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència és, sens dubte, el projecte #científiques, impulsat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), amb la col·laboració del Barcelona Institute of Science and Techonology (BIST), que ja va per la seva setena edició.
La idea original de #científiques era organitzar per al mateix dia (11 de febrer) cent xerrades inspiracionals de cent científiques a cent centres educatius simultàniament. Per això, a la seva primera edició el projecte es deia #100tífiques, nom que va quedar ràpidament obsolet a mesura que el nombre de xerrades anava augmentant. En aquesta setena edició ja han estat més de 600 científiques, provinents tant de centres públics de recerca com d’empreses privades, que han parlat per a més de 36.000 alumnes d'entre 11 i 13 anys de tot Catalunya. Quan arribin a 700 xerrades li podrien tornar a canviar el nom al programa pel de #7ciències. En qualsevol cas, el que no ha canviat, ni hauria de canviar en el futur, és l'objectiu central del projecte: ajudar a despertar vocacions científiques entre les noies.
Les dades de què disposem són molt clares: les dones estudien en molt menor número que els homes carreres de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques –conegudes com a STEM, per les seves sigles en anglès–. Així, per exemple, segons dades del Departament de Recerca i Universitats, del conjunt d'estudiants al curs 2023-2024, en l'àrea de matemàtiques, les dones representaven un 36,8%; en enginyeries, només un 33,1%.
De ciència certa, segons la majoria dels experts, un dels motius d'aquest desequilibri rau en la manca de models de científiques que puguin inspirar les noies a cursar estudis STEM. I és precisament aquí on pretén incidir #científiques, en proporcionar aquests referents. Les científiques que participen en aquest programa expliquen de forma entenedora en què consisteix la seva professió, quins van ser els seus neguits i com els van superar. Es tracta, doncs, d'un programa que pretén eliminar una bretxa de gènere, però sense caure en l'error de les quotes o les discriminacions positives (que no deixen de ser discriminacions, caldria no oblidar-ho), ni en el nihilisme de frases molt maques (la gaia ciència), però buides i fins i tot perilloses com "canviem les regles de la ciència amb ulleres liles" amb les quals ens ha obsequiat aquests dies a cop de piulada el mateix Departament de Recerca i Universitats. Com canviarien les regles de la ciència amb ulleres liles? Veuríem la lluna de color de rosa? La llei de la gravetat seria menys greu?
I ja que parlem de responsables polítics, val a dir que l'edició d'enguany de #científiques ha comptat amb el suport del Govern de la Generalitat, el govern de tothom, si més no pel que fa a la presència de càrrecs públics de primer nivell: tant les conselleres de Recerca i Universitat (Núria Montserrat), d’Educació (Esther Niubó) i d’Igualtat (Eva Menor) com el mateix president de la Generalitat (Salvador Illa), un pou de ciència, van assistir a la xerrada que va tenir lloc a l'Institut Pau Claris de Barcelona. La comitiva, però, es va trobar a les portes de l'institut amb una manifestació de professors que els increpaven amb els crits de "ciències separades al batxillerat" i "consellera Niubó, no a la fusió", fent-los veure la flagrant incoherència de donar suport a un projecte per a la promoció de les vocacions científiques i al mateix temps voler fusionar (i, per tant, reduir) diverses matèries de ciències al batxillerat. L’aprenentatge per ciència infusa cada cop més a prop.
En resum, està molt bé que el Govern recolzi iniciatives com la de #científiques, però amb coherència i amb voluntat de continuïtat. Si la cosa es redueix a una celebració d'un dia a l'any, no anirem enlloc. Caldrà veure, doncs, fins a quin punt arriba el compromís del Govern amb la ciència, tant pel que fa a l'ensenyament com a la recerca. El que hem vist fins ara, tant de la Conselleria d'Educació com de la Conselleria de Recerca i Universitats, no inciten gaire a l'optimisme. Però d'això ja en parlarem un altre dia.