Tots els independentistes estan pel diàleg i per solucions negociades. Si algú ha volgut intentar trobar solucions pactades i dialogades ha sigut el costat independentista. Hem donat moltíssimes oportunitats a aquest diàleg i negociació, fins al punt que es fa broma amb lo llarg que s'està fent el procés independentista.
El catalanisme en totes les seves vessants ha demanat sempre diàleg a les forces polítiques i institucions catalanes. Però com a mínim des del 2010 des de les institucions de l'estat espanyol, i no només des del PP com se'ns vol fer creure, hi ha hagut un tancament a debatre res, a trobar cap solució. Se'ns ha dit que "la majoria de l'estat espanyol no vol res del que demaneu i mai ho podreu aconseguir" i que la Constitució no contempla cap sortida a les nostres demandes: "lo que no puede ser no puede ser y además es imposible".
Ara, quan la independència ja no és quelcom teòric sinó un dels escenaris possibles, resulta que alguns actors polítics reclamen "diàleg" i convoquen manifestacions sota el lema de "Parlem". Resulta curiós ja que les declaracions de Puigdemont i la resta de líders independentistes aquests dies han sigut d'oferiment de diàleg i reclamant una mediació mentre les declaracions del rei d'Espanya, les de Mariano Rajoy i del líder de l'oposició ha sigut de tancament. Si de cas, aquest diàleg l'haurien de demanar a una de les parts.
També resulta sorprenent que alguns dels polítics que han convocat manifestacions reclamant diàleg, aquest diumenge participessin en la manifestació unionista juntament amb la Falange Espanyola, Vox o Democràcia Nacional entre d'altres. Una manifestació on s'ha reclamat de tot, menys diàleg.
També, alguns d'aquests polítics no han condemnat la violència policial i sí en canvi se solidaritzen amb els policies i guàrdia civil que van carregar d'una forma que tota la premsa internacional ha considerat desmesurada.
Trobo d'un gran cinisme que es vulgui blanquejar un règim polític que encara té trets franquistes, que pateix una manca de divisió de poders, que fa joc brut i viola drets fonamentals. El blanquejament de l'autoritarisme i la violència d'estat sota una falsa equidistància entre qui sí que ha volgut dialogar i encara demana diàleg, i els que s'han tancat i ofereixen violència té un nom: cinisme.
És encara més cínic que part d'aquests actors polítics han negat per activa i per passiva que es pugui celebrar un referèndum acordat, hagin participat de la judicialització de la política catalana i s'hagin alineat sempre amb les postures del PP i C's, que ara demani diàleg.
És cinisme perquè alguns d'aquests actors polítics en formen part del problema, van decidir a una reunió a Granada que les retallades del Constitucional ja els hi semblaven bé, que els catalans mai tindrien dret a decidir i han donat suport en l'estratègia del Govern de l'estat vers Catalunya.
Poden posar-se samarretes blanques, com si fos un anunci del lleixiu "Ciniquex", però mai blanquejaran les taques d'autoritarisme i franquisme que encara té l'estat espanyol. I nosaltres no oblidarem el que són: uns cínics.
El catalanisme en totes les seves vessants ha demanat sempre diàleg a les forces polítiques i institucions catalanes. Però com a mínim des del 2010 des de les institucions de l'estat espanyol, i no només des del PP com se'ns vol fer creure, hi ha hagut un tancament a debatre res, a trobar cap solució. Se'ns ha dit que "la majoria de l'estat espanyol no vol res del que demaneu i mai ho podreu aconseguir" i que la Constitució no contempla cap sortida a les nostres demandes: "lo que no puede ser no puede ser y además es imposible".
Ara, quan la independència ja no és quelcom teòric sinó un dels escenaris possibles, resulta que alguns actors polítics reclamen "diàleg" i convoquen manifestacions sota el lema de "Parlem". Resulta curiós ja que les declaracions de Puigdemont i la resta de líders independentistes aquests dies han sigut d'oferiment de diàleg i reclamant una mediació mentre les declaracions del rei d'Espanya, les de Mariano Rajoy i del líder de l'oposició ha sigut de tancament. Si de cas, aquest diàleg l'haurien de demanar a una de les parts.
També resulta sorprenent que alguns dels polítics que han convocat manifestacions reclamant diàleg, aquest diumenge participessin en la manifestació unionista juntament amb la Falange Espanyola, Vox o Democràcia Nacional entre d'altres. Una manifestació on s'ha reclamat de tot, menys diàleg.
També, alguns d'aquests polítics no han condemnat la violència policial i sí en canvi se solidaritzen amb els policies i guàrdia civil que van carregar d'una forma que tota la premsa internacional ha considerat desmesurada.
Trobo d'un gran cinisme que es vulgui blanquejar un règim polític que encara té trets franquistes, que pateix una manca de divisió de poders, que fa joc brut i viola drets fonamentals. El blanquejament de l'autoritarisme i la violència d'estat sota una falsa equidistància entre qui sí que ha volgut dialogar i encara demana diàleg, i els que s'han tancat i ofereixen violència té un nom: cinisme.
És encara més cínic que part d'aquests actors polítics han negat per activa i per passiva que es pugui celebrar un referèndum acordat, hagin participat de la judicialització de la política catalana i s'hagin alineat sempre amb les postures del PP i C's, que ara demani diàleg.
És cinisme perquè alguns d'aquests actors polítics en formen part del problema, van decidir a una reunió a Granada que les retallades del Constitucional ja els hi semblaven bé, que els catalans mai tindrien dret a decidir i han donat suport en l'estratègia del Govern de l'estat vers Catalunya.
Poden posar-se samarretes blanques, com si fos un anunci del lleixiu "Ciniquex", però mai blanquejaran les taques d'autoritarisme i franquisme que encara té l'estat espanyol. I nosaltres no oblidarem el que són: uns cínics.