Estem a les portes d'un nou ple d'investidura en el que, novament, el candidat a president no pot comparèixer i segurament no pugui presentar-se, tornem a tenir una altra sessió psicodèlica al Parlament català, i en portem unes quantes. Entenc que cadascú gestiona les decepcions com pot i més qui es juga el seu futur polític, però arriba un moment que des del 27 d'octubre fins avui hi ha hagut temps per fer un acte de sinceritat col·lectiu.
No vam poder defensar la República a l'octubre, tampoc la podem defensar ara, la via de ruptura a curt termini amb la correlació actual de forces ha fracassat. Tant el full de ruta de Junts per Sí, que era forçar una negociació, no ha funcionat (perquè tenim al davant un estat molt poc democràtic), com la fulla de la desobediència de la CUP i altres actors, ja que per fer-la pacífica no tenim el suport social suficient. Però és que a més, uns més que altres, vam anar a unes eleccions el 21 de desembre amb certes ficcions programàtiques. Ni es pot restaurar el "Govern legítim" ni es pot implementar la República.
No em creieu? Als fets em remeto, no tenim ara ni República, ni Govern legítim restituït, ni president tornant a dirigir la República. Però no és cosa dels "líders polítics" d'un o un altre color, alguns s'omplen de paraules grandiloqüents i molt plenes de dignitat però cap porta a l'agenda una via de desobediència oberta i manifesta. Si cap actor cregués sincerament que tenim a tocar la República, si fem força una mica amb lluita al carrer i desobediència oberta, encapçalaria aquesta bandera. I cap, ni tan sols la CUP ni els CDR ho fan, continuem amb el conjunt de lluites habituals.
Però seguim amb tripijocs, primer intentant investint un president a l'exili que sabem que si trepitja Catalunya li cauran a sobre els cossos de seguretat de l'Estat. Aquí alguns van fer un alt exercici de pensament màgic hi havia qui creia que hi havia 2.000 mossos d'esquadra disposats a tot o que fent un piquet permanent al Parlament podríem implementar la República i fer Puigdemont novament president, o que màgicament l'Estat deixaria entrar pacíficament el president. Després ho hem intentat amb una persona injustament engarjolada com a candidat, i hem vist el mateix resultat.
Podria entendre tot aquest joc com un exercici de desgast a l'Estat per forçar al fet que els jutges voregin la prevaricació per impedir la investidura d'alguns dels candidats. Si fos pactat, coordinat i pensat, tindria molt de sentit. Però no ho és, forma part d'aquest tripijoc en el qual estem immersos on hi ha una negativa a reconèixer la realitat i la situació. Cremem conceptes com "el procés constituent" per guanyar-nos uns vots de qui per altra banda diuen "que no donaran suport a un govern autonòmic" quan ells mateixos hi han acceptat que l'1 d'octubre no es pot implementar presentant-se a unes eleccions... autonòmiques.
Al final ja m'importa molt poc ara mateix qui sigui el nou o nova candidat o candidata, si anem a eleccions (que segurament perdrem, ja que estem dividits i desmoralitzats) o si fem Govern. Perquè el que és important, analitzar què ens ha mancat per poder implementar la República, ser conscients que amb la meitat dels catalans no es pot fer una ruptura democràtica i com podem ser més i que qualsevol via de forçar a acords, no es produirà si no es té poder i força. I hem de tenir aquest poder, no ho estem fent.
De fet qui té una mica una mirada llarga i parla d'alguna estratègia i s'atreveix a dir les coses per sortir d'aquest tripijoc és atacat per un grup d' aiatol·làs del que sembla ser un "independentisme correcte" i es converteix en caça de bruixes, ho digui Tardà o Cuixart. Al final, demà, assistirem a un altre capítol del qual ja s'ha convertit en un tripijoc per amagar la situació real.
No vam poder defensar la República a l'octubre, tampoc la podem defensar ara, la via de ruptura a curt termini amb la correlació actual de forces ha fracassat. Tant el full de ruta de Junts per Sí, que era forçar una negociació, no ha funcionat (perquè tenim al davant un estat molt poc democràtic), com la fulla de la desobediència de la CUP i altres actors, ja que per fer-la pacífica no tenim el suport social suficient. Però és que a més, uns més que altres, vam anar a unes eleccions el 21 de desembre amb certes ficcions programàtiques. Ni es pot restaurar el "Govern legítim" ni es pot implementar la República.
No em creieu? Als fets em remeto, no tenim ara ni República, ni Govern legítim restituït, ni president tornant a dirigir la República. Però no és cosa dels "líders polítics" d'un o un altre color, alguns s'omplen de paraules grandiloqüents i molt plenes de dignitat però cap porta a l'agenda una via de desobediència oberta i manifesta. Si cap actor cregués sincerament que tenim a tocar la República, si fem força una mica amb lluita al carrer i desobediència oberta, encapçalaria aquesta bandera. I cap, ni tan sols la CUP ni els CDR ho fan, continuem amb el conjunt de lluites habituals.
Però seguim amb tripijocs, primer intentant investint un president a l'exili que sabem que si trepitja Catalunya li cauran a sobre els cossos de seguretat de l'Estat. Aquí alguns van fer un alt exercici de pensament màgic hi havia qui creia que hi havia 2.000 mossos d'esquadra disposats a tot o que fent un piquet permanent al Parlament podríem implementar la República i fer Puigdemont novament president, o que màgicament l'Estat deixaria entrar pacíficament el president. Després ho hem intentat amb una persona injustament engarjolada com a candidat, i hem vist el mateix resultat.
Podria entendre tot aquest joc com un exercici de desgast a l'Estat per forçar al fet que els jutges voregin la prevaricació per impedir la investidura d'alguns dels candidats. Si fos pactat, coordinat i pensat, tindria molt de sentit. Però no ho és, forma part d'aquest tripijoc en el qual estem immersos on hi ha una negativa a reconèixer la realitat i la situació. Cremem conceptes com "el procés constituent" per guanyar-nos uns vots de qui per altra banda diuen "que no donaran suport a un govern autonòmic" quan ells mateixos hi han acceptat que l'1 d'octubre no es pot implementar presentant-se a unes eleccions... autonòmiques.
Al final ja m'importa molt poc ara mateix qui sigui el nou o nova candidat o candidata, si anem a eleccions (que segurament perdrem, ja que estem dividits i desmoralitzats) o si fem Govern. Perquè el que és important, analitzar què ens ha mancat per poder implementar la República, ser conscients que amb la meitat dels catalans no es pot fer una ruptura democràtica i com podem ser més i que qualsevol via de forçar a acords, no es produirà si no es té poder i força. I hem de tenir aquest poder, no ho estem fent.
De fet qui té una mica una mirada llarga i parla d'alguna estratègia i s'atreveix a dir les coses per sortir d'aquest tripijoc és atacat per un grup d' aiatol·làs del que sembla ser un "independentisme correcte" i es converteix en caça de bruixes, ho digui Tardà o Cuixart. Al final, demà, assistirem a un altre capítol del qual ja s'ha convertit en un tripijoc per amagar la situació real.