El caos del control de seguretat de l'aeroport del Prat és un exemple clar de com la gestió dels aeroports feta per AENA des de Madrid només porta de forma sistemàtica a un perjudici de l'aeroport de Barcelona. Era evident que si el concurs per a portar els controls de seguretat de l'aeroport de la capital catalana comptava amb una quantia econòmica una mica inferior que l'anterior licitació, en un aeroport que creix i creix anualment en el nombre de viatgers, això només podia acabar malament.
La visió d'Aena de l'aeroport del Prat és espoliadora. Amb els beneficis de l'aeroport més dinàmic de l'Estat intenten pagar l'immens dèficit de la gran majoria d'aeroports -de fet, a Espanya podem dir que només tres dels aeroports que gestiona Aena són rendibles: Prat, Palma i Barajas. El responsable de la gestió té noms i cognoms: Aena; té un responsable polític: el govern d'Espanya, i té una història d'espoli sostingut al llarg del temps.
Tenint un responsable tan clar, un clar front comú en el qual la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona poden estar d'acord a qui exigir responsabilitats, no entenc l'estranya picabaralla que s'ha organitzat entre alguns polítics i activistes del PDECat i l'alcaldessa de Barcelona. Potser és la calor d'estiu o que ells mateixos hagin patit les cues a l'aeroport els ha fet estar menys encertats del que és normal.
No sé en què surt guanyant l'usuari de l'aeroport del Prat amb les demandes de responsabilitat que fan alguns polítics i activistes del PDECat sobre el conflicte del Prat. Sembla que al principal partit de l'oposició a l'ajuntament de Barcelona li va bé qualsevol excusa per a fer creure que tot es culpa d'Ada Colau. Si fos per alguns activistes, fins i tot que plogui és culpa de l'alcaldessa. Tampoc entenc què guanya l'usuari amb la carta d'Ada Colau al Govern de la Generalitat per fer una comissió de seguiment del conflicte. D'una forma subtil sembla que vulgui delegar certa responsabilitat del mal funcionament de l'aeroport en la Generalitat, que no en té cap competència.
Entenc que Colau, en aquest cas, per estar condicionada amb un pacte amb el PSC de Collboni no pugui dir les coses com són, que el problema del Prat és un episodi més de l'espoli que fa una gestió centralitzada a Madrid dels aeroports de l'estat i que això porta llastrant la ciutat i el seu aeroport durant dècades. Però si has de posar-te de perfil sempre es pot fer dirigint aquesta carta al veritable responsable, el govern d'Espanya.
El que no acabo d'entendre és què guanya el sector independentista desviant l'atenció del veritable responsable cap a Colau. Fer una guerra absurda a qui has de fer un joc de pressió i seducció perquè faciliti la realització de l'1 d'octubre a Barcelona no és el més intel·ligent. A més d'això si el que volem és una alta participació al referèndum de l'1 d'octubre, potser quan hi ha un cas evident el que significaria quedar-se a Espanya ho aprofitem per a senyalar a qui toca.
El problema de Colau és que ha de posar-se de perfil pel conflicte entre les preferències dels seus votants (majoritàriament sobiranistes) i els interessos del seu soci de govern, el PSC. El gran problema d'alguns polítics de PDECat és que volen guanyar-ho tot al mateix temps, però no sé si és el millor moment per a dispersar energies i forces i desaprofitar les oportunitats d'assenyalar la incapacitat sistèmica de l'estat espanyol.
La visió d'Aena de l'aeroport del Prat és espoliadora. Amb els beneficis de l'aeroport més dinàmic de l'Estat intenten pagar l'immens dèficit de la gran majoria d'aeroports -de fet, a Espanya podem dir que només tres dels aeroports que gestiona Aena són rendibles: Prat, Palma i Barajas. El responsable de la gestió té noms i cognoms: Aena; té un responsable polític: el govern d'Espanya, i té una història d'espoli sostingut al llarg del temps.
Tenint un responsable tan clar, un clar front comú en el qual la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona poden estar d'acord a qui exigir responsabilitats, no entenc l'estranya picabaralla que s'ha organitzat entre alguns polítics i activistes del PDECat i l'alcaldessa de Barcelona. Potser és la calor d'estiu o que ells mateixos hagin patit les cues a l'aeroport els ha fet estar menys encertats del que és normal.
No sé en què surt guanyant l'usuari de l'aeroport del Prat amb les demandes de responsabilitat que fan alguns polítics i activistes del PDECat sobre el conflicte del Prat. Sembla que al principal partit de l'oposició a l'ajuntament de Barcelona li va bé qualsevol excusa per a fer creure que tot es culpa d'Ada Colau. Si fos per alguns activistes, fins i tot que plogui és culpa de l'alcaldessa. Tampoc entenc què guanya l'usuari amb la carta d'Ada Colau al Govern de la Generalitat per fer una comissió de seguiment del conflicte. D'una forma subtil sembla que vulgui delegar certa responsabilitat del mal funcionament de l'aeroport en la Generalitat, que no en té cap competència.
Entenc que Colau, en aquest cas, per estar condicionada amb un pacte amb el PSC de Collboni no pugui dir les coses com són, que el problema del Prat és un episodi més de l'espoli que fa una gestió centralitzada a Madrid dels aeroports de l'estat i que això porta llastrant la ciutat i el seu aeroport durant dècades. Però si has de posar-te de perfil sempre es pot fer dirigint aquesta carta al veritable responsable, el govern d'Espanya.
El que no acabo d'entendre és què guanya el sector independentista desviant l'atenció del veritable responsable cap a Colau. Fer una guerra absurda a qui has de fer un joc de pressió i seducció perquè faciliti la realització de l'1 d'octubre a Barcelona no és el més intel·ligent. A més d'això si el que volem és una alta participació al referèndum de l'1 d'octubre, potser quan hi ha un cas evident el que significaria quedar-se a Espanya ho aprofitem per a senyalar a qui toca.
El problema de Colau és que ha de posar-se de perfil pel conflicte entre les preferències dels seus votants (majoritàriament sobiranistes) i els interessos del seu soci de govern, el PSC. El gran problema d'alguns polítics de PDECat és que volen guanyar-ho tot al mateix temps, però no sé si és el millor moment per a dispersar energies i forces i desaprofitar les oportunitats d'assenyalar la incapacitat sistèmica de l'estat espanyol.