No dubto que als "comuns" se'ls ha de confrontar amb les seves contradiccions, ni que la postura d'una part d’ells, igual que la d'una part de l'esquerra espanyola és vergonyant, misèrrima, retrògrada i que afavoreix l'statu quo.
Però el que no entenc, no comprenc i crec contraproduent és que anem amb exigències a qui sí que s'ha mullat parcialment al nostre costat. A persones com en Nuet o el Companyon, que han dit que donaran suport al referèndum i convocaran encara que dubten que sigui vinculant, en Jaume Asens que contínuament es posiciona a favor del referèndum o l'Albano Dante Fachin i a Podem Catalunya, a aquesta gent els hem de rebre amb els braços oberts.
Encara que no hi siguin amb les energies, forces i amb la mateixa visió que nosaltres, encara que no creguin que sigui vinculant, ells ajudaran al fet que ho sigui. Perquè perquè sigui vinculant depèn de dues coses: que el Govern i el Parlament puguin arrabassar suficients espais de sobirania a l'estat espanyol per poder executar la independència i que la participació legitimi el resultat perquè internacionalment compleixi uns mínims que facin entenedor un reconeixement.
El primer per mi és una caixa negra, i confio que el Govern té pensat com fer-ho. Però el segon depèn de la mobilització ciutadana, fins i tot d'una part del "no" democràtic. I benvingut sigui qui ens ajudarà en això.
Si fa quatre anys ens haguessin exigit la mateixa puresa i absència de matisos als socialistes que vam anar girant cap a l'independentisme que avui exigim als "comuns" que ens donen un suport parcial, bàsicament no hi seríem. Hem de tendir mans i ponts, abraçar-los no exigir-los encara més i més. I focalitzar la crítica a personatges que ja s'han posicionat en contra com Rabell i Coscubiela, o el mateix Domènech, buscant la contradicció més òbvia: com pot oferir res quan necessita el 70% del vot popular espanyol si els "comuns" tenen un sostre al 20% a tot l'Estat?
Aquesta petició de calma també la faig extensiva per a qui encara no s'ha mullat. De fet, la peça clau del taulell comú, Ada Colau s'ha mantingut en un segon pla. Sabem que Pisarello i Asens són pro-referèndum, però Colau endarrerirà la seva decisió fins al setembre, quan hagi de dir si els col·legis que depenen de l'IMEB obriran l'1 d'octubre. De res serveix fer una caça de bruixes atacant-la per una decisió que encara no hi ha pres. L'únic que ens fa és ser un moviment agre, amargat i agressiu.
Potser no els tindrem purs i ho matisaran tot, però mantinguem un pont de plata per rebre'ls perquè qualsevol petita empenta per mobilitzar el vot l'1 d'octubre és una ajuda més que necessària.
Però el que no entenc, no comprenc i crec contraproduent és que anem amb exigències a qui sí que s'ha mullat parcialment al nostre costat. A persones com en Nuet o el Companyon, que han dit que donaran suport al referèndum i convocaran encara que dubten que sigui vinculant, en Jaume Asens que contínuament es posiciona a favor del referèndum o l'Albano Dante Fachin i a Podem Catalunya, a aquesta gent els hem de rebre amb els braços oberts.
Encara que no hi siguin amb les energies, forces i amb la mateixa visió que nosaltres, encara que no creguin que sigui vinculant, ells ajudaran al fet que ho sigui. Perquè perquè sigui vinculant depèn de dues coses: que el Govern i el Parlament puguin arrabassar suficients espais de sobirania a l'estat espanyol per poder executar la independència i que la participació legitimi el resultat perquè internacionalment compleixi uns mínims que facin entenedor un reconeixement.
El primer per mi és una caixa negra, i confio que el Govern té pensat com fer-ho. Però el segon depèn de la mobilització ciutadana, fins i tot d'una part del "no" democràtic. I benvingut sigui qui ens ajudarà en això.
Si fa quatre anys ens haguessin exigit la mateixa puresa i absència de matisos als socialistes que vam anar girant cap a l'independentisme que avui exigim als "comuns" que ens donen un suport parcial, bàsicament no hi seríem. Hem de tendir mans i ponts, abraçar-los no exigir-los encara més i més. I focalitzar la crítica a personatges que ja s'han posicionat en contra com Rabell i Coscubiela, o el mateix Domènech, buscant la contradicció més òbvia: com pot oferir res quan necessita el 70% del vot popular espanyol si els "comuns" tenen un sostre al 20% a tot l'Estat?
Aquesta petició de calma també la faig extensiva per a qui encara no s'ha mullat. De fet, la peça clau del taulell comú, Ada Colau s'ha mantingut en un segon pla. Sabem que Pisarello i Asens són pro-referèndum, però Colau endarrerirà la seva decisió fins al setembre, quan hagi de dir si els col·legis que depenen de l'IMEB obriran l'1 d'octubre. De res serveix fer una caça de bruixes atacant-la per una decisió que encara no hi ha pres. L'únic que ens fa és ser un moviment agre, amargat i agressiu.
Potser no els tindrem purs i ho matisaran tot, però mantinguem un pont de plata per rebre'ls perquè qualsevol petita empenta per mobilitzar el vot l'1 d'octubre és una ajuda més que necessària.