El nou Govern del PSOE, partint de la base que l'important pels catalans són els compliments dels acords, no estimula l'esperança. Hi ha tres pesos pesants que estan patint l'erosió de l'extrema dreta malgrat haver aplicat polítiques de dreta i d'encobriment del deep state: Robles, Marlaska i Calviño. Ells són els màxims representants de la vinculació del PSOE amb l'estat profund i la cúpula empresarial. A Hisenda hi va María Jesús Montero, que en una entrevista el març del 2019, es rentava les mans de l'afirmació de Montoro que no hi havia hagut malversació en el procés. I afirmava que mantindria el control reforçat dels pressupostos de la Generalitat mentre el govern Torra no fes una "declaració expressa" en què digués que no tenia gens d'interès a saltar-se la legalitat vigent. Per altra part, Montero es comprometia a prioritzar la reforma del sistema de finançament en la pròxima legislatura de manera que les comunitats autònomes poguessin recaptar més diners directament. Han passat quatre anys i res. I, finalment, el ministre català d'Indústria és Jordi Hereu, que prové d'una praxi propera al sector immobiliari amb la proposta dels Jocs Olímpics d'hivern, al davant de lobbies d'empreses del sector i, al capdavall, presidint un exemple de sector oligopoli de telecomunicacions com Hispasat. Una trajectòria bastant allunyada del teixit industrial i de pimes catalanes.
Per tant, com que tocarà continuar patint i bregant amb aquest gattopardisme, millor rearmar-se amb bons arguments a l'hora de fer valdre els vots a Madrid, actualitzant les dades dels problemes estructurals que pateixen els ciutadans de Catalunya. Així que, cal recordar les conclusions presentades recentment per la comissió parlamentària del deute històric de l'Estat amb Catalunya que situen l'endeutament en 456.000 milions d'euros, l'equivalent a 55.000 euros per català. En aquesta comissió els socialistes han votat en contra de la majoria de punts. Mal presagi. Amb tot, Esquerra va aconseguir de l'acord d'investidura l'obertura del meló del finançament per avançar cap a un sistema singular. Ara caldrà que totes les forces que no siguin subordinades ni sucursals demostrin la prioritat en la defensa dels interessos populars i remar en la mateixa direcció.
El tema és tan vell i estructural que a proposta d'Esquerra Republicana ja es va crear en la V legislatura (5 de desembre de 1995 - 24 d'agost de 1999) la "Comissió d'Estudi sobre el Concert Econòmic com a Via per a l'Adequat Finançament de l'Autonomia de Catalunya", de la que vaig tenir l'honor de vicepresidir. Allà desfilaren els pocs economistes catalans que en aquell moment defensaven posicions sobiranistes i crítiques amb el model de finançament i diversos experts bascos.
Quasi 30 anys després, en el context de l'actual Comissió d'Estudi, el Dr. Albert Carreras ha calculat el deute social històric de l'Estat amb Catalunya, prenent com a referència un dèficit estable del 8% del PIB català i un dèficit social del 57% del dèficit fiscal; basant-se en la comparativa amb els recursos que produiria un sistema de finançament similar al del País Basc. La xifra del deute històric, 456.000 milions d'euros, equival a 11 vegades la despesa total de la Generalitat en el pressupost de 2023. Un deute històric que podria estimar-se en: a) Infraestructures: 50.900 milions d'euros. b) Partides socials: 375.000 milions d'euros. c) Pensions: 30.000 milions d'euros.
Una altra dada de l'informe és que mentre l'endeutament de Catalunya és directament atribuïble a l'existència d'un dèficit fiscal, Catalunya mai ha contribuït a la necessitat d'endeutament de l'Estat. Amb dades de 2022, el deute públic acumulat per la Generalitat de Catalunya és de 84.327 milions d'euros, és a dir només un 18% del deute històric acumulat. És l'impacte acumulatiu del dèficit fiscal sobre Catalunya el que li fa incrementar el deute. Així doncs, la cancel·lació del deute públic de la Generalitat en mans de l'Estat i l'assumpció de la resta de deute públic acumulat per la Generalitat de Catalunya és una demanda mínima per a començar a reparar les conseqüències del dèficit fiscal sistemàtic i les disfuncions de l'actual model de finançament.
Les conclusions de l'estudi proposen passar a un model de finançament sense dèficit fiscal i alhora trobar mecanismes de reparació del deute imposat a Catalunya que ens ha provocat anys de retard en la millora dels equipaments, infraestructures i serveis públics. Amb el càlcul del deute històric caldria establir un programa mínim de reparacions: a) Cancel·lació del deute públic de la Generalitat en mans de l'Estat, provocat només per les distorsions del Model de Finançament actual. b) Fixar terminis per procedir al pagament de la disposició addicional tercera de l'Estatut, per tal que Catalunya pugui executar les infraestructures pendents. c) Compensació per inversió pressupostada i no executada entre 2014 i 2023, així com dissenyar un mecanisme d'encomandes automàtiques que transfereixin a la Generalitat els recursos per a realitzar qualsevol inversió no executada. d) Compensació per l'infrafinançament estructural en l'àmbit de la Sanitat. e) Cedir per part de l'Estat el 19% dels fons NGEU, amb efectes retroactius, i establir el mètode de seguiment i control de forma anual.
Per erradicar el dèficit fiscal cal superar les disfuncions aparegudes en l'aplicació del model de finançament actual. Només amb l'augment de la responsabilitat i lai capacitat fiscal i l'eliminació de la dependència dels fons provinents de l'Estat es pot superar. I això vol dir que la Generalitat sigui responsable per a recaptar els seus propis recursos i després negociï una contribució per a sufragar els serveis de l'Estat a Catalunya i en concepte de solidaritat amb regions menys riques, que no alteri el concepte d'ordinalitat.
Després de la primera campanya pel Concert Econòmic impulsada per Esquerra (1992-1993) que culminà amb un recital de Lluís Llach a l'Arc de Triomf, vingueren les accions parlamentàries amb feina de formiga (1995-2003), la inclusió en la redacció del projecte d'Estatut del 2006 d'un model similar al basc (liquidat per les retallades posteriors), persistents lluites en un conflicte de posicions. El 2011, ERC tornava a liderar una nova comissió d'estudi del Concert Econòmic. I del 2012 al 2017, vam encetar un conflicte de moviments per assolir l'Estat propi on deixaríem de patir pel dèficit fiscal. No ho vam aconseguir. Així que Sant Tornem-hi, amb més acumulació de forces que l'any 1992, on en alguna xerrada que em va tocar anar només hi havia una persona entre el públic. Algú creu que, encara que amb més gent que fa 32 anys, sense tornar a picar pedra podrem arribar a cobrar els deutes?
Per tant, com que tocarà continuar patint i bregant amb aquest gattopardisme, millor rearmar-se amb bons arguments a l'hora de fer valdre els vots a Madrid, actualitzant les dades dels problemes estructurals que pateixen els ciutadans de Catalunya. Així que, cal recordar les conclusions presentades recentment per la comissió parlamentària del deute històric de l'Estat amb Catalunya que situen l'endeutament en 456.000 milions d'euros, l'equivalent a 55.000 euros per català. En aquesta comissió els socialistes han votat en contra de la majoria de punts. Mal presagi. Amb tot, Esquerra va aconseguir de l'acord d'investidura l'obertura del meló del finançament per avançar cap a un sistema singular. Ara caldrà que totes les forces que no siguin subordinades ni sucursals demostrin la prioritat en la defensa dels interessos populars i remar en la mateixa direcció.
El tema és tan vell i estructural que a proposta d'Esquerra Republicana ja es va crear en la V legislatura (5 de desembre de 1995 - 24 d'agost de 1999) la "Comissió d'Estudi sobre el Concert Econòmic com a Via per a l'Adequat Finançament de l'Autonomia de Catalunya", de la que vaig tenir l'honor de vicepresidir. Allà desfilaren els pocs economistes catalans que en aquell moment defensaven posicions sobiranistes i crítiques amb el model de finançament i diversos experts bascos.
Quasi 30 anys després, en el context de l'actual Comissió d'Estudi, el Dr. Albert Carreras ha calculat el deute social històric de l'Estat amb Catalunya, prenent com a referència un dèficit estable del 8% del PIB català i un dèficit social del 57% del dèficit fiscal; basant-se en la comparativa amb els recursos que produiria un sistema de finançament similar al del País Basc. La xifra del deute històric, 456.000 milions d'euros, equival a 11 vegades la despesa total de la Generalitat en el pressupost de 2023. Un deute històric que podria estimar-se en: a) Infraestructures: 50.900 milions d'euros. b) Partides socials: 375.000 milions d'euros. c) Pensions: 30.000 milions d'euros.
Una altra dada de l'informe és que mentre l'endeutament de Catalunya és directament atribuïble a l'existència d'un dèficit fiscal, Catalunya mai ha contribuït a la necessitat d'endeutament de l'Estat. Amb dades de 2022, el deute públic acumulat per la Generalitat de Catalunya és de 84.327 milions d'euros, és a dir només un 18% del deute històric acumulat. És l'impacte acumulatiu del dèficit fiscal sobre Catalunya el que li fa incrementar el deute. Així doncs, la cancel·lació del deute públic de la Generalitat en mans de l'Estat i l'assumpció de la resta de deute públic acumulat per la Generalitat de Catalunya és una demanda mínima per a començar a reparar les conseqüències del dèficit fiscal sistemàtic i les disfuncions de l'actual model de finançament.
Les conclusions de l'estudi proposen passar a un model de finançament sense dèficit fiscal i alhora trobar mecanismes de reparació del deute imposat a Catalunya que ens ha provocat anys de retard en la millora dels equipaments, infraestructures i serveis públics. Amb el càlcul del deute històric caldria establir un programa mínim de reparacions: a) Cancel·lació del deute públic de la Generalitat en mans de l'Estat, provocat només per les distorsions del Model de Finançament actual. b) Fixar terminis per procedir al pagament de la disposició addicional tercera de l'Estatut, per tal que Catalunya pugui executar les infraestructures pendents. c) Compensació per inversió pressupostada i no executada entre 2014 i 2023, així com dissenyar un mecanisme d'encomandes automàtiques que transfereixin a la Generalitat els recursos per a realitzar qualsevol inversió no executada. d) Compensació per l'infrafinançament estructural en l'àmbit de la Sanitat. e) Cedir per part de l'Estat el 19% dels fons NGEU, amb efectes retroactius, i establir el mètode de seguiment i control de forma anual.
Per erradicar el dèficit fiscal cal superar les disfuncions aparegudes en l'aplicació del model de finançament actual. Només amb l'augment de la responsabilitat i lai capacitat fiscal i l'eliminació de la dependència dels fons provinents de l'Estat es pot superar. I això vol dir que la Generalitat sigui responsable per a recaptar els seus propis recursos i després negociï una contribució per a sufragar els serveis de l'Estat a Catalunya i en concepte de solidaritat amb regions menys riques, que no alteri el concepte d'ordinalitat.
Després de la primera campanya pel Concert Econòmic impulsada per Esquerra (1992-1993) que culminà amb un recital de Lluís Llach a l'Arc de Triomf, vingueren les accions parlamentàries amb feina de formiga (1995-2003), la inclusió en la redacció del projecte d'Estatut del 2006 d'un model similar al basc (liquidat per les retallades posteriors), persistents lluites en un conflicte de posicions. El 2011, ERC tornava a liderar una nova comissió d'estudi del Concert Econòmic. I del 2012 al 2017, vam encetar un conflicte de moviments per assolir l'Estat propi on deixaríem de patir pel dèficit fiscal. No ho vam aconseguir. Així que Sant Tornem-hi, amb més acumulació de forces que l'any 1992, on en alguna xerrada que em va tocar anar només hi havia una persona entre el públic. Algú creu que, encara que amb més gent que fa 32 anys, sense tornar a picar pedra podrem arribar a cobrar els deutes?