Per avançar cap a societats cohesionades cal garantir ascensors socials que permetin l'emancipació personal. Davant d'aquest repte hi ha països que opten per sumar l'individu i les comunitats davant l'estat, com els EUA; d'altres, com Suècia, que aposten per l'estat i l'individu emancipant-se de les comunitats; i d'altres com Alemanya, on l'estat i les comunitats tenen el paper clau en la justícia social.
Sigui quin sigui el model d'ascensor social i la seva qualitat, per si sol, no garanteix la cohesió. Per garantir-la hi juguen un paper essencial els identificadors, la capacitat de generar un espai simbòlic compartit per la immensa majoria dels hàbitats d'un territori. Identificadors lingüístics, culturals, històrics, esportius que facilitin la cohesió comunitària i el patriotisme cívic.
Francesc Macià ja havia abonat una Catalunya socialment justa (l'ascensor dels drets socials, la caseta i l'hortet), lliure i espiritualment gloriosa (Catalunya de drets i llibertats en el concert de les nacions). Però afegia: econòmicament pròspera. Sense la prosperitat garantida, l'ascensor social i la pertinença nacional poden fracassar. I la prosperitat procedeix del treball i de la capacitat d'una societat de participar i aprofitar-se dels canvis econòmics i tecnològics que es produeixen al món. Catalunya, sense haver estat pionera en la revolució comercial medieval, en la revolució agrícola de l'Edat moderna i en la industrialització al segle XIX, hauria posat en risc els ascensors socials i els identificadors nacionals.
L'economista progressista Mariana Mazzucato ha advertit en diverses ocasions als partits d'esquerres que centrar-se només en la defensa dels drets i de la distribució de la riquesa, només en repartir el pastís, sense fer esment en com engrandir-lo de forma sostenible, els porta a un cul-de-sac. I el principal factor de creació de riquesa difusa és la indústria i la tecnologia que s'hi associa. És el motor principal de la prosperitat pels llocs de treball qualificats que crea i perquè, amb el suport governamental, pot ser enfocada cap als reptes principals del món d'avui. I aquesta focalització cap a reptes globals s'ha de fer per principis i en el marc de l'economia del bé comú que propugna l'economista austríac Christian Felber; però també perquè aquest enfocament és el que les farà indústries més eficients i rendibles. Així que ens calen indústries i tecnologies adreçades al canvi climàtic, demogràfic, als subministraments d'energia, aigua i alimentació, a l'economia circular, a minimitzar dependències, a l'eficiència de les administracions, a millorar les comoditats quotidianes. Així com, ens calen empreses abordant reptes transversals com la digitalització, la intel·ligència artificial o la democratització del consum.
Molts d'aquests reptes ja els va dissenyar Catalunya en el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació de 2008, on es marcava la seva missió general: "Per una Catalunya pròspera econòmicament i amb una societat del benestar avançada i cohesionada que visqui dins d'uns límits sostenibles". Els reptes eren i continuen essent, primer, reptes científics, productius o organitzatius com: la generació i gestió de nou coneixement punter i de tecnologies transformadores; el desenvolupament de materials, sistemes d'ecoproducció i ecoproductes; la transformació de les organitzacions i de les formes de treball; la millora dels mecanismes de governança, socioeconòmics i polítics.
En segon lloc, hi ha els reptes destinats a les persones i la societat com: obtenir de forma sostenible aliments de qualitat, saludables i plaents; la prevenció i cura en un sistema de salut sostenible, viable i universal que situïn les persones com a agent proactiu i responsable de la seva salut mental i física en tot el seu cicle vital; la creació d'entorns d'aprenentatge efectius al llarg de la vida que facilitin a les persones la incorporació de les competències i les experiències necessàries per desenvolupar el seu màxim potencial; l'excel·lència i democratització dels productes i serveis culturals, de l'audiovisual i de la informació que donin valor a la creativitat, la diversitat cultural i la dimensió social; la cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitats; la immigració, l'envelliment, la joventut, l'equitat de gènere com a reptes i alhora oportunitats d'incorporació de noves tecnologies i noves formes empresarials-tercer sector i organitzatives per cobrir una necessitat creixent en aquests àmbits; la seguretat de persones, béns, informació i territoris; el desenvolupament d'una societat de serveis amb noves activitats o transformació dels existents emprant noves tecnologies i xarxes socials per adreçar-se a uns usuaris i consumidors diversos i complexos, molts d'ells nascuts digitals; les emocions i sensacions pel lleure i el desenvolupament personal generant productes i serveis per al turisme i l'oci, el comerç, el benestar i el desenvolupament personal.
En tercer lloc, hi ha els reptes ambientals i de l'entorn com: la mitigació i adaptació al canvi climàtic adaptant les activitats socioeconòmiques i humanes afectades i l'ús dels recursos naturals; l'eficiència energètica i les energies renovables descentralitzades; la gestió i planificació de l'aigua per un ús sostenible per garantir les qualitats requerides en un context de consum responsable i d'adaptació de les activitats socioeconòmiques a les disponibilitats; els fluxos eficaços de persones, mercaderies i d'informació; noves solucions i productes en infraestructures, telecomunicacions i mitjans de transport per a la mobilitat i per afavorir l'accessibilitat i la sostenibilitat; la construcció d'edificis i la transformació de ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure, adaptades a les noves necessitats socials i mediambientals.
En la mesura que Catalunya sigui capaç d'estar al davant de la nova revolució tecnològica i industrial enfocada als reptes globals, crearà nous llocs de treball de qualitat i pot millorar l'eficiència dels altres sectors primaris i de serveis que s'hi enfoquin. Llavors, tindrem el motor necessari per encarrilar el segle XXI i garantir que els ascensors socials i els identificadors nacionals funcionin, en una Catalunya pròspera.
Sigui quin sigui el model d'ascensor social i la seva qualitat, per si sol, no garanteix la cohesió. Per garantir-la hi juguen un paper essencial els identificadors, la capacitat de generar un espai simbòlic compartit per la immensa majoria dels hàbitats d'un territori. Identificadors lingüístics, culturals, històrics, esportius que facilitin la cohesió comunitària i el patriotisme cívic.
Francesc Macià ja havia abonat una Catalunya socialment justa (l'ascensor dels drets socials, la caseta i l'hortet), lliure i espiritualment gloriosa (Catalunya de drets i llibertats en el concert de les nacions). Però afegia: econòmicament pròspera. Sense la prosperitat garantida, l'ascensor social i la pertinença nacional poden fracassar. I la prosperitat procedeix del treball i de la capacitat d'una societat de participar i aprofitar-se dels canvis econòmics i tecnològics que es produeixen al món. Catalunya, sense haver estat pionera en la revolució comercial medieval, en la revolució agrícola de l'Edat moderna i en la industrialització al segle XIX, hauria posat en risc els ascensors socials i els identificadors nacionals.
L'economista progressista Mariana Mazzucato ha advertit en diverses ocasions als partits d'esquerres que centrar-se només en la defensa dels drets i de la distribució de la riquesa, només en repartir el pastís, sense fer esment en com engrandir-lo de forma sostenible, els porta a un cul-de-sac. I el principal factor de creació de riquesa difusa és la indústria i la tecnologia que s'hi associa. És el motor principal de la prosperitat pels llocs de treball qualificats que crea i perquè, amb el suport governamental, pot ser enfocada cap als reptes principals del món d'avui. I aquesta focalització cap a reptes globals s'ha de fer per principis i en el marc de l'economia del bé comú que propugna l'economista austríac Christian Felber; però també perquè aquest enfocament és el que les farà indústries més eficients i rendibles. Així que ens calen indústries i tecnologies adreçades al canvi climàtic, demogràfic, als subministraments d'energia, aigua i alimentació, a l'economia circular, a minimitzar dependències, a l'eficiència de les administracions, a millorar les comoditats quotidianes. Així com, ens calen empreses abordant reptes transversals com la digitalització, la intel·ligència artificial o la democratització del consum.
Molts d'aquests reptes ja els va dissenyar Catalunya en el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació de 2008, on es marcava la seva missió general: "Per una Catalunya pròspera econòmicament i amb una societat del benestar avançada i cohesionada que visqui dins d'uns límits sostenibles". Els reptes eren i continuen essent, primer, reptes científics, productius o organitzatius com: la generació i gestió de nou coneixement punter i de tecnologies transformadores; el desenvolupament de materials, sistemes d'ecoproducció i ecoproductes; la transformació de les organitzacions i de les formes de treball; la millora dels mecanismes de governança, socioeconòmics i polítics.
En segon lloc, hi ha els reptes destinats a les persones i la societat com: obtenir de forma sostenible aliments de qualitat, saludables i plaents; la prevenció i cura en un sistema de salut sostenible, viable i universal que situïn les persones com a agent proactiu i responsable de la seva salut mental i física en tot el seu cicle vital; la creació d'entorns d'aprenentatge efectius al llarg de la vida que facilitin a les persones la incorporació de les competències i les experiències necessàries per desenvolupar el seu màxim potencial; l'excel·lència i democratització dels productes i serveis culturals, de l'audiovisual i de la informació que donin valor a la creativitat, la diversitat cultural i la dimensió social; la cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitats; la immigració, l'envelliment, la joventut, l'equitat de gènere com a reptes i alhora oportunitats d'incorporació de noves tecnologies i noves formes empresarials-tercer sector i organitzatives per cobrir una necessitat creixent en aquests àmbits; la seguretat de persones, béns, informació i territoris; el desenvolupament d'una societat de serveis amb noves activitats o transformació dels existents emprant noves tecnologies i xarxes socials per adreçar-se a uns usuaris i consumidors diversos i complexos, molts d'ells nascuts digitals; les emocions i sensacions pel lleure i el desenvolupament personal generant productes i serveis per al turisme i l'oci, el comerç, el benestar i el desenvolupament personal.
En tercer lloc, hi ha els reptes ambientals i de l'entorn com: la mitigació i adaptació al canvi climàtic adaptant les activitats socioeconòmiques i humanes afectades i l'ús dels recursos naturals; l'eficiència energètica i les energies renovables descentralitzades; la gestió i planificació de l'aigua per un ús sostenible per garantir les qualitats requerides en un context de consum responsable i d'adaptació de les activitats socioeconòmiques a les disponibilitats; els fluxos eficaços de persones, mercaderies i d'informació; noves solucions i productes en infraestructures, telecomunicacions i mitjans de transport per a la mobilitat i per afavorir l'accessibilitat i la sostenibilitat; la construcció d'edificis i la transformació de ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure, adaptades a les noves necessitats socials i mediambientals.
En la mesura que Catalunya sigui capaç d'estar al davant de la nova revolució tecnològica i industrial enfocada als reptes globals, crearà nous llocs de treball de qualitat i pot millorar l'eficiència dels altres sectors primaris i de serveis que s'hi enfoquin. Llavors, tindrem el motor necessari per encarrilar el segle XXI i garantir que els ascensors socials i els identificadors nacionals funcionin, en una Catalunya pròspera.