Qui aquesta setmana s'acosti a l'embassament de Sau tindrà una sorpresa: l'antiga església de Sant Romà torna a ser accessible. Ara fa poques setmanes la imatge de la recuperació de la sequera era part del campanar ja cobert per l'aigua, però la situació ha tornat a canviar. El motiu? Bàsicament, la transferència d'aigua cap a Susqueda, que ha fet disminuir en quasi nou punts el pantà osonenc. Tot plegat, en un context de l'estiu: precipitacions poc abundants i irregulars, calor que fa augmentar l'evaporació i un consum que al sistema Ter-Llobregat multiplica per quatre el del moment més crític de la sequera.
De fregar el 46% a baixar del 37%
El 21 de juny l'embassament de Sau va arribar al 45,7%. Era un valor que no s'assolia des del juliol del 2022 i que esdevenia l'estampa de la recuperació de la sequera. Les imatges aèries del pantà amb el campanar parcialment cobert -juntament amb la reducció al mínim de les restriccions- certificaven que s'havia superat el pitjor moment de la crisi hídrica.
Tres setmanes després la situació ha tornat a canviar, però és una modificació més visual que real. El pantà osonenc ha baixat de manera significativa -quatre metres- i n'és una bona mostra que l'església ja és accessible a peu. Aquest dilluns el volum envasat -61 hm3-, suposa un 36,9% del total.
Ara bé, bona part de l'aigua perduda està a Susqueda, l'embassament situat aigües avall. I és que el cabal de sortida és molt important: 21 m3/s, mentre que el d'entrada -a partir de l'aforament a Roda de Ter-, no passa dels 6,5. De nou, la idea de l'ACA és transferir el màxim de recurs al segon pantà per tal de garantir-ne la qualitat en una època on les altes temperatures poden afectar-la.
Evolució % Sau (2020-2024)
Els altres factors que expliquen la reducció de les reserves
Malgrat que Susqueda augmenta reserves -avui se situa a tocar del 38%-, la suma amb Sau i el conjunt del sistema Ter-Llobregat continua lleugerament a la baixa. En aquest sentit, des del 26 de juny s'ha passat d'un màxim de 240,8 hm3 als actuals 235 d'aquest dilluns. Tot plegat, ha fet que avui se situïn a un 38,4% de la seva capacitat màxima.
Com s'explica aquesta lenta, però sostinguda pèrdua de reserves? Per una banda, les precipitacions des de fa setmanes són molt irregulars -bàsicament xàfecs de tarda al Pirineu i al quadrant nord-est- i poc abundants. A més, malgrat que la calor s'ha mantingut relativament a ratlla, en els darrers dies s'han assolit les temperatures més altes des de l'inici de l'any. Aquest fet, no només augmenta l'evaporació en rius i embassaments, sinó que també disminueix l'aigua blava disponible.
Evolució reserves sistema Ter-Llobregat (2020-2024)
Finalment, un dels factors principals és el consum d'aigua. Segons dades facilitades per l'Agència Catalana de l'Aigua a Nació, al juny al conjunt del sistema Ter-Llobregat es van situar en 0,84 hm3 diaris -0,04 hm3 menys que el mateix mes de l'any anterior-. La xifra, tanmateix, arriba a quasi multiplicar per quatre el pitjor moment de la sequera (a inicis d'any era de 0,24).
No només hi havia restriccions molt elevades -estàvem en emergència-, sinó que és una època de l'any en què les temperatures baixes faciliten un consum reduït. Ara, en canvi, les limitacions d'aigua són les mínimes -escenari d'alerta- i, més enllà d'augmentar el consum domèstic, també ho fa el turístic en plena temporada així com l'agrícola, en un moment en què els conreus pateixen estrès hídric.