La coordinadora del Partit Demòcrata Català, Marta Pascal, afirmava dimarts passat que l’Ajuntament de Barcelona havia inaugurat “sense rubor” una exposició a Franco, obviant el contingut i el context nítidament antifranquista de la mostra Franco, victòria, República’ Amb el pretext d’aquesta mostra, el món convergent ha carregat de nou les tintes contra el govern d’Ada Colau, a qui considera l’alfa i l’omega de tots els seus mals. En la mateixa línia, la JNC es manifestava dimarts durant l’acte d’inauguració de l’exposició amb una pancarta manufacturada amb el lema “Franco ni al Born ni enlloc”.
En la definició d’“enlloc” de les Joventuts del PDEcat, però, no hi deu entrar la ciutat de Tortosa. El seu alcalde, el convergent Ferran Bel, va decidir fa uns mesos organitzar una consulta sobre si mantenir o no el monument franquista d’aquesta localitat, com si el franquisme fos quelcom que es pogués posar a votació. Si això no fos prou greu, també va votar per mantenir-lo. El monument de Tortosa és un dels molts que resten en peu avui en dia i que durant quaranta anys poques veus han qüestionat. Molts es troben en ajuntaments de CiU i el PSC han governat durant dècades, com es pot constatar en aquest article de Crític.
En tota aquesta despropòsit no cal buscar-hi gran profunditat política. Els nacionalistes estan desorientats, dividits i profundament afeblits pels últims resultats electorals. El pim-pam-pum contra els "comuns" sembla ser la seva única estratègia, sobretot a Barcelona, on segueixen sense un lideratge clar i on el Partit Demòcrata no existeix i segueix existint l’antiga CiU. Queda per veure si aquest setge constant acabarà sent beneficiós, tant pel partit com pel procés sobiranista. I el que resulta preocupant és que no només CiU, sinó també part d’ERC, hagi avalat també el discurs maniqueu sobre l’exposició. Només la CUP s’ha desmarcat clarament de les crítiques a l’exposició.
El referèndum que impulsa Puigdemont necessita sumar aliats. Les poques aliances viables de l’independentisme al Parlament passen pel món dels "comuns". Acusar el govern d’Ada Colau d’exaltar el franquisme, al marge de ser bastant psicodèl·lic, no sembla una estratègia gaire guanyadora per avançar en aquesta direcció.
En la definició d’“enlloc” de les Joventuts del PDEcat, però, no hi deu entrar la ciutat de Tortosa. El seu alcalde, el convergent Ferran Bel, va decidir fa uns mesos organitzar una consulta sobre si mantenir o no el monument franquista d’aquesta localitat, com si el franquisme fos quelcom que es pogués posar a votació. Si això no fos prou greu, també va votar per mantenir-lo. El monument de Tortosa és un dels molts que resten en peu avui en dia i que durant quaranta anys poques veus han qüestionat. Molts es troben en ajuntaments de CiU i el PSC han governat durant dècades, com es pot constatar en aquest article de Crític.
En tota aquesta despropòsit no cal buscar-hi gran profunditat política. Els nacionalistes estan desorientats, dividits i profundament afeblits pels últims resultats electorals. El pim-pam-pum contra els "comuns" sembla ser la seva única estratègia, sobretot a Barcelona, on segueixen sense un lideratge clar i on el Partit Demòcrata no existeix i segueix existint l’antiga CiU. Queda per veure si aquest setge constant acabarà sent beneficiós, tant pel partit com pel procés sobiranista. I el que resulta preocupant és que no només CiU, sinó també part d’ERC, hagi avalat també el discurs maniqueu sobre l’exposició. Només la CUP s’ha desmarcat clarament de les crítiques a l’exposició.
El referèndum que impulsa Puigdemont necessita sumar aliats. Les poques aliances viables de l’independentisme al Parlament passen pel món dels "comuns". Acusar el govern d’Ada Colau d’exaltar el franquisme, al marge de ser bastant psicodèl·lic, no sembla una estratègia gaire guanyadora per avançar en aquesta direcció.